El 6 de maig de 2026, la Generalitat de Catalunya va subscriure amb les patronals del tercer sector i els sindicats CCOO i UGT l’Acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema d’equiparació salarial al sistema de serveis socials de Catalunya.
L’acord signat estableix el compromisos per millorar el finançament del Sistema de Serveis Socials de Catalunya, posant les bases per poder anar incrementant anualment les tarifes dels diferents serveis contractats pel Departament de Drets Socials i Inclusió amb l’objectiu principal de millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector i permetre equiparar les seves retribucions amb les dels professionals de la pública entre els anys 2026 i 2029.
Tot i que les entitats que depenen del concert de serveis de la Cartera de Serveis Socials (preu mòdul) podran incrementar els salaris del seu personal, això no serà automàtic per a la resta d’entitats amb altres fonts de finançament, com licitacions o subvencions. Per aquest motiu, a l’Acord sectorial de bases s’estableix el compromís d’assolir un Acord Marc de serveis socials amb els mínims a garantir per aconseguir que la millora del finançament dels serveis es traslladi a la negociació col·lectiva de cada conveni i així garantir que tots els professionals del sector, independentment de la font de finançament de la seva entitat, assoleixin l’equiparació salarial en els propers 4 anys.
Aquestes son les principals línies a destacar:
- L’Acord Marc com a eix central. A l’Acord sectorial de bases s’estableix el compromís d’assolir un Acord Marc de serveis socials que ha de fixar un salari mínim de referència per a tot el sector social així com els % anuals d’increments salarials que permetin avançar cap a l’equiparació retributiva i de condicions laborals amb el sector públic. Atesa la fragmentació actual de convenis al sector social, aquest instrument serà clau per establir els mínims (tant salarials com de condicions laborals) que s’hauran de traslladar a cada conveni.
- Millora de l’escenari. La signatura de l’Acord sectorial de bases suposa una millora substancial en l’escenari de les negacions del conveni, ja que estableix un compromís ferm per incrementar les tarifes públiques dels diferents serveis i especifica que aquest increment de la tarifa s’ha de destinar específicament a la millora de les condicions laborals de les persones treballadores. A més, a l’Acord sectorial de bases també s’estableixen mecanismes per supervisar el compliment per part de les entitats del compromís de traslladar a salaris els increments de les tarifes i, també, per sancionar econòmicament a aquelles entitats que no ho facin.
- Complexitat del finançament. Som conscients que la diversitat de fonts de finançament que conviuen al nostre sector (concert, gestió delegada, subvencions, contracte programa o licitacions) dificulta el trasllat a salaris dels increments de les tarifes. Per això, l’Acord sectorial de bases preveu anar-les harmonitzant per assolir una equiparació salarial real per a totes les persones treballadores del sector.
- Implementació i terminis. Es preveu l’assoliment progressiu de l’equiparació salarial i de la resta de condicions laborals entre els anys 2026 i 2029. El trasllat efectiu als salaris es concretarà mitjançant l’Acord Marc regulador i la Taula de negociació del Conveni d’Acció Social.
- Efectes retroactius. L’administració preveu publicar aquest mateix mes de maig l’Ordre d’actualització del cost de referència dels Serves Socials, que s’aplicarà de costos el maig de 2026 amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2026. Per tant, el que es concreti al conveni reconeixerà aquesta retroactivitat, independentment del moment de la signatura.
- Estratègia de negociació de CCOO al conveni d’acció social. La proposta d’increments salarials presentada per CCOO en la taula de negociació del conveni ja incorporava el concepte d’equiparació salarial que ara es recull en l’Acord sectorial de bases.
La valoració de CCOO és que tant l’Acord sectorial de bases com la implementació de l’Acord Marc faciliten les condicions de finançament i econòmiques necessàries per reprendre les negociacions i exigir l’impacte real a les nòmines en un recorregut de quatre anys fins a l’equiparació total de condicions laborals i retributives amb la pública.
Aquest avenç no ha estat pas casual, sinó que és el resultat d’anys de conflicte (vagues, manifestacions, pressió constant al carrer…) i d’una interlocució constant amb les institucions, que CCOO va iniciar amb l’anterior govern de la Generalitat de Catalunya i que ha consistit en multitud de reunions amb diferents Departaments del govern (Drets Socials, Justícia o Igualtat) i compareixences al Parlament de Catalunya per posar l’equiparació salarial del sector social a l’agenda pública.
La lluita continua. Si ens movem, tot canvia!