Durant la seva intervenció en acte final de la Plaça Major, en el qual han confluït les tres marxes convocades a Madrid, el secretari general de CCOO ha insistit a les organitzacions empresarials perquè assumeixin la seva corresponsabilitat per a pujar els salaris i impulsar la negociació col·lectiva, repartint els beneficis entre la classe treballadora. Per a Unai Sord, “CEOE i CEPYME estan fent una aposta temerària i suïcida per la devaluació i congelació salarial per a salvaguardar i millorar els seus beneficis, i això només pot comportar una recrudescència de la conflictivitat laboral i social”.
La Plaça Major ha estat el lloc on han confluït, en una gran concentració, les marxes convocades per CCOO i UGT que han anat avançat pels carrers de Madrid en tres columnes, des d’Atocha, Plaza d’Espanya i Porta de Toledo, posant així el fermall final a una reeixida jornada de mobilització, que ha estat encapçalada pels secretaris generals de tots dos sindicats.
En la seva intervenció davant més de 40.000 persones, el secretari general de CCOO, Unai Sordo ha tornat a criticar la falta de corresponsabilitat de les organitzacions empresarials a l’hora de negociar les pujades salarials i ha subratllat l’avariciosa, curtterminista i cegata actitud de CEOE que a l’única cosa que aspira és que a aquesta crisi de preus la paguin en exclusiva els treballadors i les treballadores d’aquest país.
Per això, ha emfatitzat el secretari general de CCOO, “el crit des d’aquesta Plaça Major és que no el tolerarem de manera pacífica”.
CCOO recorda que han passat ja 36 mesos de la pandèmia en els quals s’ha demostrat que qui salva a un país és la seva classe treballadora i que amb corresponsabilitat, com la demostrada pels sindicats, es pot sortir de de ella de forma més justa i eficaç, també des del punt de vista econòmic.
En aquest sentit, el secretari general de CCOO ha incidit en què si en l’anterior crisi es va demostrar que la corresponsabilitat dona bons resultats, “en l’actual crisi de preus, les organitzacions empresarials demostren que no tenen cap sentit de país. Que només van subscriure els acords de la pandèmia perquè hi havia diners públics del qual apropiar-se, i que continuen apostant per la devaluació interna, per l’empobriment de les majories socials, com a manera de sortir de la crisi. I des del moviment sindical això no ho consentirem”, ha subratllat Unai Sord.
Avui Espanya té una inflació que s’està contenint, perquè s’ha intervingut el mercat energètic, però la subjacent està ja en el 6,4% perquè les empreses han repercutit els preus en la cistella de la compra per a salvaguardar els seus beneficis, impedint que milions de persones treballadores arribin a fi de mes.
Per a Unai Sordo, CEOE i CEPYME estan fent una aposta temerària i suïcida per la devaluació i congelació salarial i també és una aposta per la recessió econòmica. “Això va de com es reparteixen els costos de la inflació entre salaris, beneficis empresarials i recursos públics. Sobre quina part assumeix cadascun. I per això som aquí, per a reivindicar que en aquesta disputa el moviment organitzat dels treballadors i les treballadores no es resignarà. Els sindicats barallarem perquè la nostra gent, la classe treballadora, no torni a ser qui pagui la crisi”.
“Pot ser que els salaris en aquest moment no puguin pujar igual que la inflació, però sí que es poden adquirir compromisos de pujades raonables, que haurien de caminar entre el 4-4,5% enguany i entre 3 i 2,5% els dos pròxims anys, acompanyades de clàusules de revisió i garantia salarial”.
El secretari general de CCOO també ha recordat que on hi ha organització dels treballadors i les treballadores, on hi ha moviment sindical organitzat, on fins i tot hi ha conflicte i vaga, es poden arribar a acords raonables. “Perquè o s’evita una devaluació salarial o el risc de crisi econòmica, de recessió es multiplicarà. Perquè l’evolució del consum, dels salaris, de la renda de les famílies, de les pensions i de les prestacions socials és clau per a evitar la recessió”.
Així mateix, va arremetre contra els qui volen caricaturitzar la posició de les organitzacions sindicals amb els mateixos arguments que es van emprar quan calia pujar l’SMI. I en aquest sentit, ha recordat que el resultat de pujar de 707 a 1.000 euros l’SMI ha estat una generació d’ocupació com no s’havia donat en cap de les sortides de les crisis.
El secretari general va incidir sobre la necessitat d’enfortir i tensionar la negociació col·lectiva, “fent plataformes reivindicatives, on els treballadors i les treballadores se sentin reconeguts i participin. Cal plantejar mobilitzacions on l’actitud de la patronal ho requereixi. Cal negociar amb la tropa, amb els nostres. Aquesta és la responsabilitat que el sindicalisme assumeix com un dia com avui”.Tant és així, que on hi ha poder sindical organitzat les pujades salarials són superiors a les plantejades, fins i tot amb clàusules de revisió.
Unai Sordo va finalitzar la seva intervenció recordant que l’eslògan d’aquesta mobilització “Salari o Conflicte” és nítid. “És repartiment o conflicte i que depèn de nosaltres de com es recondueixi la negociació col·lectiva en 2023. Perquè la lluita mou muntanyes i tot depèn de com ens organitzem”.
