La secretària de Dones, Igualtat i Condicions de treball de CCOO, Carolina Vidal, i el secretari general de CCOO, Unai Sordo, han presentat en roda de premsa el document elaborat per la secretaria que confirma que a Espanya existeix una bretxa salarial de gènere que en aquest moment se situa en el 20,9%. Així, el salari mitjà anual de l’ocupació dels homes és de 27.322 € enfront de 22.601€ que perceben les dones, la qual cosa suposa una diferència de 4721 €.
Carolina Vidal ha destacat que l’informe, realitzat amb les dades de l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial a Espanya i l’Enquesta de Població Activa, confirma que la bretxa continua sent extremada alta per una menor inserció i una menor durada en els treballs que realitzen les dones, “encara que des de 2018 ha anat decreixent, gràcies a la pujada de l’SMI i per la signatura de l’IV AENC”. A més, ha apuntat que 1.488.500 dones no estan buscant ocupació perquè han de cuidar al mateix temps que són denominades per l’administració com a persones inactives, “quan són a les seves cases fent un treball d’immens valor, cuidant de la vida”.
La desigualtat entre dones i homes s’explica per la diferent distribució laboral i de composició de l’ocupació de les dones: s’insereixen laboralment amb pitjors condicions (contractes temporals, jornades a temps parcial, falta de promoció, carreres professionals curtes, penalització de les tasques de cures, de la maternitat… ) i en ocupacions/sectors feminitzats, de baix valor afegit i de cures, amb salaris baixos, la qual cosa comporta major desigualtat, ha apuntat Carolina Vidal.
Comparant els salaris més alts i els més baixos en 2020 s’observa que el 33,1% dels homes van ingressar més de 2.295 € euros o més enfront del 26% de les dones en els trams més alts dels sectors millors retribuïts. En els sectors menys retribuïts el percentatge és d’un 38,8% de les dones que van tenir un salari inferior a 1.336 € enfront del 21% que són homes, “la qual cosa indica que les dones hem d’apostar per permisos retribuïts perquè el contrari provoca una clara afectació sobre la bretxa i limita la promoció i el desenvolupament de les carreres professionals”, va manifestar Vidal.
“Necessitem impulsar les carreres professionals de les dones i revertir que el prototip de persona pobra: una dona major, que cobra una pensió precària o mínima, després d’haver estat gran part de la seva vida treballant probablement en les cures i, per tant, en l’economia submergida, però que ha aportat a aquesta societat un treball que no som capaços de quantificar” ha afirmat la secretària de Dones, Igualtat i Condicions de treball.
Per part seva, Unai Sordo, ha denunciat que el 75% de la contractació a temps parcial la copen les dones, al costat del fet que elles treballen majoritàriament en sectors pitjor pagats, la qual cosa provoca un efecte clar sobre els salaris basi i que com a resultat produeix un 55,3% de la bretxa de gènere. A aquesta circumstància s’uneixen els complements salarials que concentren un 39,4% de la bretxa en la nòmina entre dones i homes i que s’atorguen a conceptes laborals masculinizados (disponibilitat, esforç, prolongacions de jornada…).
Per a fer front a la bretxa salarial, tant Unai Sordo com Carolina Vidal, han incidit en la importància de redistribuir recursos salarials i de temps entre dones i homes així com la corresponsabilitat en les cures perquè segons l’informe un 75% de les dones han acudit involuntàriament al temps parcial per a poder cuidar. A més, han assegurat que és necessari posar en marxa mesures específiques per a reduir la parcialitat involuntària des de la negociació col·lectiva o des de qualsevol altra norma, així com revisar els criteris d’assignació de valor al treball que s’apliquen en els complements.
Així mateix, per a acabar amb la bretxa CCOO considera clau l’aplicació dels plans d’igualtat en les empreses i que des de l’Administració es doti de recursos i infraestructures necessàries per a assegurar la seva implantació, per la qual cosa és fonamental comptar amb una negociació àmplia i profunda per a diagnosticar i negociar amb perspectiva de gènere.
Finalment, Unai Sordo s’ha referit a la configuració dels sectors vinculats a les cures per a denunciar que al nostre país “són sectors de responsabilitat pública que no s’han articulat entorn d’un nou pilar de l’Estat de Benestar sinó que s’han realitzat a través d’un procés d’externalització sistemàtica”. Això ha provocat que sigui un sector molt feminitzat, “amb una responsabilitat pública, però amb activitats que es canalitzen a través d’empreses en processos de subcontractació d’externalització i de licitació”.
“No és cap casualitat que la gran reforma que ve de l’època de l’austeritat i que continua atentament intacta el nostre país sigui la llei de desindexació de l’economia espanyola i la Llei de Contractes Públics, que és la que està limitant de manera dràstica les possibilitats de millorar els salaris d’aquestes dones”.
Des de CCOO considerem que és imprescindible aconseguir un pacte d’Estat per les cures, un pacte que ha de ser una part fonamental per a renovar el contracte social del segle XXI, ha conclòs el secretari general de CCOO
