L’Àrea d’Igualtat de CCOO trasllada al Parlament una situació que afecta la seguretat i la igualtat real de les dones al Cos de Mossos d’Esquadra

El sindicat alerta d’un retrocés en els estàndards de protecció laboral després de detectar la provisió d’armilles antibales no adaptades a la morfologia femenina que poden generar problemes de salut molt greus.

L’Àrea d’Igualtat – Mossos de CCOO ha posat en coneixement dels grups parlamentaris una situació que afecta directament les condicions de salut en l’exercici professional de les dones dins del Cos de Mossos d’Esquadra.

El sindicat ha detectat i contrastat que agents dones estan rebent armilles antibales de patró masculí, sense adaptació ergonòmica específica a la morfologia femenina. Aquesta circumstància no es limita a noves incorporacions, sinó que també afecta agents amb anys de servei que, en processos de reposició o substitució d’equipament per caducitat, reben armilles no adaptades de la nova licitació de l’any 2024.

Segons exposa CCOO, aquesta situació no respon a una incidència puntual ni a una reclamació corporativa aïllada, sinó a la constatació d’una disfunció amb impacte directe en la salut laboral, la seguretat operativa i la igualtat efectiva dins el servei públic de seguretat.

Des de l’organització sindical, exigeixen a la Conselleria d’Interior, retiri del seu càrrec al comandament encarregat del departament de compres del Cos Policial. La manca de rigor tècnic demostrat per aquest comandament al llarg del temps, en diferents licitacions i entregues de material, ha comportat una despesa estèril de diners públics sense precedents, com ara les armilles antibales.

CCOO alerta que els problemes en les armilles antibales no són d’ara, ni els únics, sinó que es remunten a l’any 2014, any en què es realitza la primera licitació, amb una despesa pública que supera els 12 milions d’euros.

Les incidències detectades ja van ser traslladades oficialment el juny del 2025 al Director General de la Policia.

No es tracta d’un fet aïllat. Delegats de CCOO van advertir al cap del cos, al Director General i a la pròpia Consellera d’interior de les incidències detectades a les armilles antibales.

El propi Cap del CME i el Director General de la policia de la Generalitat, han tingut coneixement personalment de les incidències en els seus respectius despatxos, així com a través de les comunicacions realitzades a l’òrgan de representació sindical, sense que hagin aportat cap solució efectiva als problemes plantejats.

Un retrocés respecte d’estàndards ja assolits

El fet adquireix especial rellevància perquè el cos policial havia disposat anteriorment d’armilles antibales ergonòmiques dissenyades específicament per a dones. Agents de promocions anteriors van rebre equips adaptats amb la primera licitació del 2014, la qual cosa demostra que la necessitat tècnica i preventiva ja havia estat reconeguda institucionalment.

Per aquest motiu, CCOO considera que no es tracta d’una mancança estructural històrica, sinó d’un retrocés objectiu respecte d’estàndards que ja s’havien incorporat a la pràctica operativa del cos.

Aquest retrocés, assenyala el sindicat, transmet un missatge institucional contradictori amb el compromís públic amb la igualtat i amb la integració real de la perspectiva de gènere en la gestió dels recursos materials dins del CME.

Impacte directe en la salut i en l’operativitat policial

L’armilla antibales és un element crític de protecció destinat a preservar la integritat física i la vida dels agents. Quan aquest equip no s’ajusta adequadament a la persona usuària, pot perdre eficàcia preventiva i generar riscos addicionals.

Diversos estudis internacionals en entorns policials i militars indiquen que l’ús d’armilles no adaptades a la morfologia femenina pot provocar:

  • compressió mamària continuada
  • pressió toràcica i dificultats respiratòries
  • sobrecàrrega cervical i lumbar
  • limitacions de mobilitat
  • fatiga prematura durant el servei
  • molèsties persistents que impacten en la concentració i el rendiment operatiu

En determinats casos, aquestes afectacions no només generen incomoditat, sinó que poden traduir-se en una reducció real de la capacitat de resposta davant situacions de risc.

CCOO insisteix que la qüestió no és de confort, sinó de seguretat efectiva i salut laboral de les dones del cos policial. Un equip que no s’adapta correctament pot comprometre tant la protecció balística com la plena funcionalitat operativa de l’agent.

Especial afectació durant la lactància

La situació esdevé especialment sensible en el cas d’agents en període de lactància materna. L’ús d’armilles no adaptades pot provocar dolor mamari, obstrucció de conductes lactis i dificultats per mantenir la lactància en condicions adequades.

El sindicat alerta que aquesta circumstància pot afectar no només la salut de la mare, sinó també el dret del menor a l’alimentació materna. En aquest sentit, es genera una contradicció evident entre les polítiques públiques de promoció de la lactància fins als dos anys —d’acord amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut— i les condicions materials reals en què desenvolupen la seva feina les agents.

Igualtat real més enllà de la presència femenina

L’Àrea d’Igualtat de CCOO subratlla que la igualtat dins els cossos policials no s’assoleix únicament incrementant la presència de dones a la plantilla. La igualtat efectiva exigeix que totes les decisions organitzatives i materials —incloent-hi la compra i reposició d’equips— incorporin de manera estructural la perspectiva de gènere.

L’adaptació dels equips policials a la morfologia femenina ha estat el resultat d’anys d’evolució institucional basada en criteris de salut laboral, operativitat i equitat. Per això, la regressió actual representa una pèrdua d’estàndards preventius ja consolidats.

Segons el sindicat, la provisió d’equipament dissenyat sobre un patró exclusivament masculí pot situar les dones en una situació de desavantatge material respecte als seus companys, afectant el seu nivell de protecció efectiva en l’exercici de les mateixes funcions.

Context institucional

La incidència es produeix en un moment en què el Pla d’Igualtat del Cos de Mossos d’Esquadra es troba formalment dins d’un procés negociador actiu que en garanteixi la continuïtat.

Els recursos humans destinats al grup de persones que hi treballen la renovació del pla d’igualtat és del tot insuficient. La càrrega de feina dins d’un col·lectiu de 20.000 efectius, requereix que el grup de persones destinades a treballar en termes d’igualtat sigui augmentat de forma urgent. És imprescindible dotar de personal tots els serveis del cos, però també en tot el relacionat amb la igualtat. Sense aquest augment de personal, la implantació de les polítiques d’igualtat sempre seran insuficients i, per tant, ineficaces.

Per a CCOO, l’absència d’instruments actualitzats de governança en matèria d’igualtat pot facilitar que la perspectiva de gènere quedi fora dels processos reals de presa de decisions administratives, especialment en àmbits tècnics com la contractació i reposició d’equipaments.

Peticions als grups parlamentaris

Davant aquesta situació, l’Àrea d’Igualtat – Mossos de CCOO ha traslladat als grups parlamentaris la necessitat que, en exercici de les seves funcions de control i impuls institucional:

  1. Es garanteixi de manera immediata la provisió d’armilles antibales adaptades a la morfologia femenina.
  2. Es revisin els processos de compra i reposició d’equips policials per assegurar que incorporen criteris d’ergonomia i perspectiva de gènere.
  3. Es reforcin els mecanismes de seguiment en matèria d’igualtat dins el cos policial.
  4. Que es rellevi del seu càrrec a la persona responsable de les compres al CME.

Conclusió

“La igualtat es construeix des de les condicions reals de treball”, assenyala el sindicat.

Una armilla antibales no adaptada no és un detall tècnic menor. És una qüestió de seguretat laboral, d’eficàcia operativa i de justícia. Garantir equips adequats per a tota la plantilla no és una opció, sinó una responsabilitat institucional vinculada a la protecció efectiva de les persones que garanteixen la seguretat pública.