Companys i companyes, la paciència s’ha acabat. La situació laboral de les professionals de l’acció social a Catalunya ha arribat a un punt de no retorn. Portem més de set anys de negociacions bloquejades, mobilitzacions i vagues —incloent-hi les que ja hem hagut de fer aquest mateix any. Però hem de ser molt conscients d’una cosa: aquesta vegada no estem lluitant només per unes millores o per uns percentatges de pujada salarial; el que hi ha sobre la taula i el que ens estem jugant és l’EQUIPARACIÓ SALARIAL amb el personal laboral de la pública de totes les persones treballadores sota el conveni d’acció social.
El pròxim 1 de juliol anem a la vaga perquè no pensem permetre que ens robin el nostre futur. Aquests són els motius pels quals des de CCOO exigim buidar els centres de treball i omplir els carrers:
1. El que està en joc és l’equiparació, no un simple augment!
El passat 6 de maig de 2026, vam signar un Acord sectorial històric per equiparar les nostres retribucions amb les del personal públic entre els anys 2026 i 2030. L’Administració ja ha garantit per a aquest any un increment de tarifes que ha d’anar destinat íntegrament a fer efectiva aquesta equiparació.
No estem demanant almoina ni un pegat per anar tirant. Exigim que es compleixi el full de ruta per acabar amb una injustícia històrica. Però La Confederació pretén retenir una bona part d’aquests recursos públics per finançar altres serveis de les seves empreses. No finançarem el tercer sector a costa de la nostra pobresa ni tampoc renunciarem a l’equiparació salarial! Els diners de l’equiparació han d’arribar íntegrament a les treballadores.
2.El xantatge de la patronal per frenar els nostres drets i bloquejar el conveni
Malgrat que la fermesa de CCOO va obligar La Confederació a retirar la insultant proposta d’una «triple escala salarial» (que pretenia consolidar professionals de primera, segona i tercera), la patronal insisteix a posar bastons a les rodes a l’equiparació amb condicions inacceptables:
– Clàusules de descens salarial: pretenen que les empreses puguin decidir unilateralment no aplicar les pujades del conveni si la seva licitació o línia de finançament no les cobreix. Des de CCOO som clars: el risc empresarial no es pot traslladar a les plantilles.
– Atac a les conquestes històriques: volen dinamitar la unificació de taules salarials del cicle general i continuat, introduint complements discriminatoris segons el servei, trencant el camí cap a la igualtat.
– Bloqueig de drets fonamentals: es resisteixen a ampliar els dies d’assumptes propis i a garantir el 100% de la retribució en les baixes laborals per incapacitat temporal a partir del dia 90. Estar de baixa és un dret legal, no una eina de sospita.
Hem passat molts anys lluitant i no ens conformarem amb engrunes. El que està en joc és massa important:
1 DE JULIOL: VAGA I MANIFESTACIÓ: Iniciarem a les 9:00 al TSJC (Passeig Lluis Companys 14)
Per què sortim des del TSJC? La convocatòria i sortida de la manifestació des de les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no és un acte simbòlic: l’1 de juliol tenim fixada la data del judici per la demanda que des de CCOO vam interposar contra La Confederació al desembre de 2024. Vam anar als tribunals perquè les treballadores de l’acció social a Catalunya teníem (i continuem tenint) unes retribucions per sota de les de la resta de l’Estat (no tenim dret a alguns complements que en altres comunitats autònomes ja es cobren).
Ara mateix el nostre objectiu a la mesa de negociació del conveni català d’acció social és l’equiparació total amb el personal laboral de la pública i, per tant, és evident que no ens conformarem només amb el conveni estatal. Així i tot, el dia 1 de juliol anirem al TSJC a defensar la nostra demanda, a guanyar el judici i a recordar-li a la patronal que ens deu el que és nostre i que el marc legal es respecta!
- 15 i 29 de juliol: ATURADES PARCIALS de 15 minuts de pressió directa als nostres centres de treball.
- Setembre: si continua el bloqueig i no es respecta l’equiparació, nova jornada de vaga.