Davant el comunicat emès per La Confederació l’1 de juliol de 2026, des de CCOO no ens podem quedar de braços creuats mentre la patronal de la vergonya intenta rentar la seva imatge pública. Diuen públicament que mantenen les negociacions del conveni obertes i que estan compromesos amb una equiparació salarial viable, però la realitat viscuda els últims mesos de negociació i a l’última mediació al Departament de Treball desmenteix completament aquest relat fals de cara a la galeria.
La veritat sobre la taula: negociació honesta versus xantatge de la patronal
Mentre ells es pengen medalles parlant de millores immediates i d’un camí progressiu cap a la igualtat retributiva, la veritat és que s’han passat les darreres setmanes intentant perpetuar la precarització del nostre sector. A continuació, destapem la comparativa entre el que diuen públicament i el que fan realment:
| El que diu la Patronal al seu comunicat | La realitat que amaga La Confederació |
| Plantegen millores immediates per a totes i un camí progressiu cap a l’equiparació. | Han tornat a posar sobre la taula la insultant proposta de la «triple escala salarial», que pretén consolidar professionals de primera, de segona i de tercera. Tot i que havien assumit el compromís clar de retirar aquesta vergonyosa proposta el divendres 12 de juny, el 29 de juny es van treure la màscara i la van tornar a posar sobre la taula a la mediació amb el Departament de Treball, dinamitant així el diàleg i provocant que l’acte de mediació finalitzés SENSE ACORD. |
| Proposen un increment anual del 5% de les taules salarials per blindar la sostenibilitat. | Aquest 5% és una fal·làcia i un parany informatiu. La realitat és que l’augment que ofereixen és exclusivament el del conveni estatal (que suposa com a molt un 3% o 3,5% anual), sumat a un complement de l’1,5% que només es cobraria en els serveis quan s’actualitzi la seva tarifa (preu mòdul) i en el cas de licitacions quan la nova licitació del servei sigui publicada, contempli al pressupost de despesa de personal increments salarials d’un mínim del 5% i surti efectivament adjudicada. Per tant, no és un 5% real ni immediat: si la licitació d’un centre o servei triga fins a 4 anys en sortir, les treballadores només podran tenir unes pujades salarials mínimes que retardaran la seva equiparació salarial. A més, la seva oferta actual d’arribar als salaris del conveni estatal l’han realitzat a les portes del judici del passat 1 de juliol, quan ja no els va resultar possible tornar a ajornar-lo. Des de CCOO portem anys demanant que l’estructura retributiva (salari base i complements) sigui d’aplicació a Catalunya al tractar-se d’una matèria reservada del conveni estatal. Com a mínim hauria de ser així! |
| Demanen mecanismes transitoris per compassar les millores a l’evolució del finançament públic. | El que realment volen imposar són clàusules automàtiques d’inaplicació salarial. Pretenen que les empreses puguin decidir de manera unilateral no aplicar les pujades acordades al conveni quan la licitació concreta del servei o el seu finançament no les cobreixi. Des de CCOO som molt clars: el risc empresarial no es pot traslladar mai a les plantilles! |
| Afirmen que cal estendre el finançament a altres departaments i administracions. | L’Administració ja ha garantit increments de tarifes i una partida històrica de 600 milions d’euros per a l’equiparació salarial 2026-2030 per a tots els serveis que van a preu mòdul. A més, des de CCOO ja s’ha parlat amb altres departaments i aquests hauran d’incloure obligatòriament les pujades previstes en conveni. Pel que fa als contractes programa, CCOO ens hem reunit amb els responsables i la resposta és categòrica: es necessiten les taules salarials signades perquè puguin sortir reflectides a les licitacions. Un cop tinguem les taules signades, segons la Llei de Contractes del Sector Públic, tot quedarà automàticament inclòs. Per tant, els plors de la patronal no tenen cap mena de sentit: són ells mateixos, amb el seu bloqueig, els que estan provocant que les licitacions no surtin amb els increments salarials que ens portin a l’equiparació salarial! A sobre, pretenen retenir part dels recursos públics per finançar altres línies de negoci de les seves empreses a costa de la nostra pobresa. Els diners de l’equiparació han d’anar directes a les treballadores! |
La veritat del seu canvi de postura: la por al judici del TSJC
Si ara la patronal escenifica una falsa voluntat de continuar dialogant sobre l’estructura estatal, no és per responsabilitat social, sinó per pura por judicial. No podien aplaçar més el judici fixat pel passat 1 de juliol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Recordem que aquesta demanda va ser interposada per CCOO el desembre de 2024 perquè les professionals de l’acció social a Catalunya continuem patint unes retribucions per sota de les de la resta de l’Estat, privades de complements essencials que en altres comunitats autònomes ja es cobren. Hem anat als tribunals a guanyar el judici, a defensar el que és nostre i a recordar-li a la patronal que el marc legal es respecta. Oferir ara a corre cuita el que fa anys bloquejaven és només un intent desesperat d’evitar una sentència condemnatòria als tribunals.
Atac directe a les conquestes històriques i bloqueig de drets
A més de boicotejar el camí cap a l’equiparació total amb el personal laboral de la pública, la patronal insisteix a retallar drets consolidats a les taules de negociació:
- Dinamiten la unificació de taules: volen destruir la unificació de taules salarials del cicle general i continuat, introduint complements discriminatoris segons el tipus de servei i el seu finançament, trencant, així, el principi d’igualtat.
- Bloquegen millores en el complement de la Incapacitat Temporal (IT): la patronal es resisteix a que el personal de baixa mèdica per malaltia comuna pugui cobrar el 100% de la retribució habitual a partir del dia 90. No ens donen cap argument seriós pel bloqueig, només una sospita no fonamentada sobre la veracitat de les baixes mèdiques de les persones treballadores.
- Congelació de les hores d’assumptes propis: la patronal està posant molts impediments per ampliar els dies d’assumptes propis a disposició de les treballadores.
El full de ruta no es toca: mantenim la pressió!
La paciència s’ha acabat de manera definitiva. Com que amb el nostre futur no es juga, responem amb fermesa i continuem amb el calendari de mobilitzacions per forçar la patronal a un acord real i digne:
- 15 i 29 de juliol: Convoquem aturades parcials de 15 minuts de pressió directa als nostres centres de treball.
- Setembre: Si la patronal continua amb el bloqueig i no respecta el full de ruta cap a l’equiparació real, respondrem amb una nova jornada de mobilització per tot el sector social!
