El passat 27 de febrer va tenir lloc l’última reunió de la taula negociadora del Conveni d’empreses consignatàries de Barcelona. Com que la patronal no té cap intenció de millorar les condicions laborals, ens veiem en l’obligació d’iniciar una ronda de contactes amb els diferents actius sindicals per decidir les accions necessàries per aconseguir un conveni digne, que prevegi pujades salarials d’acord a la forta inflació que patim.
Des del 2014 les persones treballadores d’aquest col·lectiu no hem tingut una pujada salarial que incideixi directament en el salari net de les nostres nòmines, perquè la patronal ha emprat a les clàusules d’absorció i compensació perquè els increments els suposin la mínima despesa possible. Una situació que es fa encara més intolerable pel nivell tan baix de les taules salarials, que fa molts anys que estan fora de mercat. Fa tres mesos que lluitem per una pujada salarial digna, que reverteixi aquesta situació.
L’anterior conveni, que és el vigent, no es va poder salvar tampoc d’aquest despropòsit i, a més, la pujada salarial va ser mínima, perquè tots els nostres esforços van haver de destinar-se a preservar el concepte d’antiguitat que la patronal va intentar suprimir durant els gairebé dos anys de negociacions del conveni, titllant-lo de ser un mecanisme pels qui “escalfen la cadira”. Amb l’excusa de lluitar contra aquest dret, la patronal ha mantingut els costos salarials sota mínims admissibles.
Ara a canvi de no apujar els percentatges d’increments salarials a nivells reals se’ns ofereix deixar-nos tranquils amb el concepte d’antiguitat. Com sempre, pretenen un conveni a cost zero, malgrat que les empreses gaudeixen d’una rendibilitat especialment bona i que, ni en temps de pandèmia, es van veure realment afectades.