Companyes i companys,
Rebre aquest reconeixement a la secció sindical de Marfina Bus Llobregat per la lluita en la recuperació dels drets laborals dels treballadors i treballadores i per garantir un transport de bus digne a L’Hospitalet és, abans que res, un reconeixement col·lectiu. Un reconeixement a dos anys d’esforç, sacrifici, dignitat i resistència d’una plantilla que vam decidir no rendir-nos davant la precarització de les nostres condicions laborals ni davant el deteriorament del servei públic de transport a L’Hospitalet de Llobregat.
Aquest reconeixement no pertany a una sola persona. Pertany a tots i totes els qui hem estat al costat d’aquesta lluita des del primer dia.
En primer lloc, vull agrair a la nostra secretària general, Belén López, la seva implicació des del primer moment. Des que va arribar al seu càrrec ha estat pendent de tot el nostre procés de lluita sindical, coneixent de primera mà la situació del transport a l’Hospitalet i acompanyant-nos en cada pas que hem fet. Gràcies, Belén, pel teu compromís, per la teva proximitat i implicació.
També vull agrair enormement al secretari general de la FSC, Carles Manzanares, perquè des de la seva arribada va mostrar una implicació total amb el nostre conflicte laboral. Gràcies per ajudar-nos, per ser-hi presents i per defensar els treballadors i treballadores de Marfina Bus durant un dels moments més difícils que poden viure els treballadors.
I, per descomptat, vull fer extensiu el meu agraïment a tota la FSC i a totes les persones que ens han acompanyat durant tot aquest temps: Luis Mojal, Armando, Rafi, Sabalete, Iván, Raúl, Marín i, molt especialment, a Carlos Díaz, la implicació del qual durant tot el procés de modificació de condicions de treball ha estat absolutament fonamental. Carlos, la teva feina i el teu compromís seran sempre recordats per la nostra secció sindical i agraïts per aquesta plantilla.
Agrair el suport incondicional de les seccions sindicals d’Avanza Baix i de la UTE Monbus-Julià; gràcies per marcar el camí.
Vull reconèixer també la implicació del responsable de L’Hospitalet, Toni. Des de la teva arribada hem sentit el teu suport, el teu compromís i la teva proximitat. Gràcies també a la Lorena, que anteriorment va ser responsable, a la Liliana i a tots els delegats i delegades del grup de L’Hospitalet per acompanyar-nos durant tota aquesta lluita sindical. Gràcies per tot el que heu fet per nosaltres.
Però, sobretot, aquest reconeixement pertany als treballadors i treballadores de Marfina Bus.
Els qui heu estat durant aquests dos anys suportant vagues, manifestacions, pressions i unes condicions laborals injustes imposades després de l’aplicació de l’article 41. Els qui vau continuar lluitant fins i tot en els pitjors moments. I també als qui van haver de marxar perquè les condicions es van fer insuportables.
Gràcies. Perquè sense la vostra lluita i sense la vostra dignitat, res d’això hauria estat possible.
Vull agrair aquest reconeixement a tots els integrants de la secció sindical de Comissions Obreres de Marfina Bus Llobregat. La vostra lluita ha estat incansable. La vostra implicació, la vostra feina diària i el vostre compromís permanent, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, heu demostrat què significa fer sindicalisme de veritat. Ho heu donat tot per recuperar les nostres condicions laborals i la nostra dignitat, fins que ho hem aconseguit.
Un agraïment molt especial també per a Lluís Casas, el nostre advocat, que ha portat la nostra demanda contra l’article 41 i ha aconseguit una sentència pionera per al sector. Gràcies per la teva enorme feina i per ajudar-nos a obrir camí per a molts altres treballadors i treballadores.
I no em vull oblidar d’en Dacuña. Encara que avui no puguis ser aquí, sabem tot el que has lluitat i treballat com a delegat. La teva implicació ha estat exemplar i continuarem lluitant perquè puguis tornar al teu lloc de treball.
També vull agrair el suport de les nostres famílies, una cosa fonamental i moltes vegades invisible; gràcies per aguantar les nostres absències, les nostres preocupacions i tot el desgast personal que aquesta lluita ha suposat durant aquests anys. Sense vosaltres tampoc hauria estat possible.
Aquest reconeixement representa una gran victòria. Però també sabem que la lluita sindical no acaba aquí, no ha d’acabar aquí.
La nostra lluita sindical ha d’anar molt més enllà. Perquè això no va només de recuperar unes condicions laborals. Va de defensar un model de transport públic digne i de qualitat. Va d’impedir que els concursos públics continuïn adjudicant-se a ofertes temeràries que després es tradueixen en retallades, precarietat i empitjorament del servei.
Des del sindicat hem de continuar lluitant per millorar les adjudicacions públiques, incidir en els plecs de condicions dels concursos públics per intentar garantir condicions laborals dignes i per assegurar un transport públic de qualitat, digne, segur i eficient per a la ciutadania.
Aquest és un reconeixement al sindicalisme de base.
I si avui som aquí és perquè hem demostrat des d’una petita secció sindical que la lluita obrera serveix. Perquè el sindicalisme de base serveix. Perquè quan la classe treballadora s’organitza i lluita unida, podem guanyar.
Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.
I visquin les Comissions Obreres.
Edu Migallón