Parla d'una nova figura jurídica "l'empleat públic fix"

Nota del Gabinet Tècnic Jurídic sobre la recent sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 4 d'Alacant, de 8 de juny


Foto
1. Hem tingut coneixement de la recent sentència del Jutjat Contenciós Administratiu d'Alacant, de 8 de juny de 2020 (P.A.813/2019), que estima el recurs contenciós administratiu plantejat per una funcionària interina de llarga durada (12 anys), que hi va accedir havent superat en el seu moment un concurs de mèrits per formar part d'una bossa, i que, en la seva resolució, reconeix «com a situació jurídica individualitzada el dret de la recurrent al reconeixement de la seva condició d'empleada pública fixa i a romandre en el lloc de treball que actualment exerceix amb els mateixos drets i amb subjecció al mateix règim d'estabilitat i l'inamobilitat que regeix per als funcionaris de carrera comparables, sense adquirir la condició de funcionari de carrera».
 
2. Davant aquest pronunciament, que vindria a crear una nova figura d'empleat públic, a sumar a les ja existents, la d'empleat públic fix, amb permanència en el lloc de treball i els mateixos drets i amb subjecció al règim d'estabilitat que regeix per als funcionaris, però sense adquirir la condició de funcionari de carrera, el primer que hem de demanar és cautela, ja que som conscients que  estarà sotmesa a recurs d'apel·lació davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia corresponent, i en el seu cas al possible recurs de cassació davant la Sala ContenciosaAadministrativa del Tribunal Suprem, que, com  sabem, ja ha tingut ocasió de pronunciar-se.
 
Cal recordar que, en la STS de 26 de setembre de 2018, dictada en el recurs 1305/2017 -cas *Castrejana López-, ja es va dir que el remei a l'abús -constatat i provat- de la temporalitat del personal funcionari interí no és la conversió en indefinit no fix ni cap altra figura anàloga pròpia de la jurisdicció social, sinó el manteniment de la relació funcionarial, fins que aquesta administració compleixi degudament el que ordena la norma de caràcter bàsic establerta en l'art. 10.1 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, i avui en el mateix precepte del Text refós de la llei de l'estatut bàsic de l'empleat públic, aprovat per Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre.
 
3. Des de la FSC de CCOO, abans de fer una succinta referència als termes de la sentència, una vegada més volem reiterar el nostre ferm compromís amb l'estabilitat del personal interí i temporal, sempre atesos els límits legalment establerts per no frustrar el que ha de ser el mecanisme que posi fi d'una vegada per sempre amb aquesta situació de precarietat.
 
Quant al contingut de la sentència, comença per analitzar profusament el marc normatiu i els efectes de la legislació de la UE, amb eficàcia directa de l'aplicació de les directives, en aquest cas la Directiva 1999/70/CE sobre el treball temporal, en l'ordenament intern dels estats.
 
Fent referència al que indica la Sentència del TJUE de 19 de març de 2020 (Assumptes C-103/2018 i C-429/2018), que “correspon en cada cas concret a les autoritats nacionals adoptar mesures que no sols han de ser proporcionades, sinó també prou efectives i dissuasives”, afegint aquesta mateixa sentència, que “quan s'ha produït una utilització abusiva de successius contractes de treball o relacions laborals de durada determinada, és indispensable poder aplicar alguna mesura que presenti garanties de protecció dels treballadors, efectives i equivalents, a fi de sancionar degudament aquest abús, i eliminar les conseqüències de la infracció del Dret de la Unió ”.
 
I analitzant la situació particular d'aquest cas, conclou que, resulta evident que l'Ajuntament d'Alacant ni va complir amb l'obligació d'executar l'oferta d'ocupació publica en el termini màxim de 3 anys previst en la norma - per a procedir a la cobertura definitiva de la plaça vacant mitjançant el corresponent procés selectiu-, ni la va amortitzar,  i optà per cobrir aquesta vacant amb personal temporal, malgrat que l'article 10.1 de l'EBEP només preveu aquesta figura per a supòsits puntuals i conjunturals de “ necessitat i urgència” justificada.
 
Per la qual cosa és evident l'abús de la contractació temporal, que no sols infringeix la normativa interna, sinó que a més és incompatible amb la Directiva 1999/70/CE.
 
I entenent que, a Espanya, no existeix una indemnització específicament prevista per a sancionar els abusos incompatibles amb la directiva, ni tampoc existeix cap norma que permeti multar a les autoritats o administracions ocupadores responsables d'aquests abusos, de manera que establir una indemnització que fos prou eficaç i dissuasiva i que a més protegís degudament a l'empleat públic, aconseguiria una xifra tan elevada que difícilment podria ser satisfeta per l'Administració, conclou que: la mesura sancionadora més concorde i equilibrada, per donar compliment a la finalitat de la directiva comunitària -amb la deguda protecció dels empleats públics objectes de l'abús-, és el de la transformació de la relació temporal abusiva en una relació fixa.
 
Però afegint a continuació que la solució jurídica adoptada no implicarà la transformació de la funcionària interina en funcionària de carrera, sinó que la fixesa es materialitzarà en el reconeixement del dret de l'actora a romandre en el lloc de treball que actualment exerceix amb els mateixos drets i amb subjecció al mateix règim d'estabilitat i l'inamobilitat que regeix per als funcionaris de carrera comparables, sense adquirir la condició de funcionari de carrera.
 
4. Com hem vingut manifestant des de CCOO, de nou es fa patent la necessitat d'una acció legislativa que reguli d'una vegada aquestes situacions de precarietat i abús en l'ocupació pública, posant en marxa, d'una vegada per sempre, les mesures dissuasives i sancionadores per evitar l'abús o frau en la contractació, que ha de comportar a més la sanció i responsabilitat dels gestors públics que la incompleixin.
 
Alhora que exigim al Govern i al conjunt d'administracions públiques, responsabilitat, compliment dels acords, reconeixement de tota l'experiència i professionalitat del personal que es troba en aquesta precària situació, absolutament aliè a la seva voluntat, així com, una vegada hàgim superat l'estat d'alarma a conseqüència de la propagació de la COVID-19, s'agilitin tots els processos selectius, amb especial atenció als d'estabilització i consolidació en l'ocupació, així com a la urgència a eliminar la taxa de reposició.
 
Finalment, instem igualment el Govern a escometre els plans d'ocupació necessaris per recuperar l'ocupació pública perduda, posar en marxa les mesures necessàries per evitar la disminució de l'ocupació pública a conseqüència de les jubilacions per l'envelliment de les plantilles i reforçar els serveis públics, que s'han vist, ara més que mai, imprescindibles per garantir els drets a la ciutadania.

Sentència del JDo Contenciós Admt núm. 4, d'Alacant, de 8 de juny

18/06/2020

Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies | RSS |

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.