|
 |
Part dels continguts d’aquesta secció provenen de publicacions, revistes especialitzades i webs externes a CCOO. Són aquestes una font de coneixement i pensament crític cabdal. Els seus autors i editors ens han permès, molt generosament, compartir els articles seleccionats en el nostre Butlletí, o els ofereixen amb llicències de lliure accés. Us convidem a que us hi subscriviu i en feu seguiment. Agraïm, doncs, la col·laboració i producció de Lex Social. Revista de Derechos Sociales (Universidad Pablo Olavide de Sevilla), de la Revista de Derecho Social de la Editorial Bomarzo, de la Revista Contexto (CTXT), The Conversation, del Real Instituto Elcano i del Blog New Deal..
La publicació d’aquest butlletí just la setmana de les eleccions europees vol posar de manifest l’interès, la preocupació i el grau de compromís del nostre sindicat pel que fa als fets europeus i les seves implicacions per als treballadors i treballadores. Per això també volem compartir les propostes de CCOO de Catalunya que situen el debat sindical en una òptica europea complementària i necessària.
Al llarg dels fils argumentals teixits als articles d’aquest dossier, podem dibuixar el mapa de les qüestions urgents que necessiten respostes per donar continuïtat al projecte europeu. Continuïtat i millora que s’assoleixen només enfortint els valors que l’han sostingut i sense l’aplicació pràctica dels quals no tindria sentit ni credibilitat.
(Article)
________________________________________________________________________________________
La relación de España con la Carta Social Europea (CSE) ha venido marcada por la indiferencia y por la ausencia de compromiso. Cuando en 1978 España se adhiere al Tratado, las esperanzas eran muchas. Sin embargo, en estas cuatro décadas, la CSE ha ido penetrando en nuestro ordenamiento jurídico de forma esporádica, inconexa y con escasa coherencia.
Esta situación se ha revertido, parcialmente, en los últimos años; y ello, por las resoluciones de ciertos jueces y tribunales que, en un entorno de crisis económica y de progresiva laminación de los derechos sociales, toman conciencia de la CSE y proceden a utilizarla como estándar de protección más favorable, declarando inaplicable la legislación nacional en algunos de los casos enjuiciados por ser contraria al compromiso internacional asumido por España.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’ordenament jurídic està integrat per un conjunt de normes nacionals i internacionals que han de ser observades en termes equivalents. Això reforça la importància de tractats internacionals com és la Carta Social Europea (CSE), per preservar drets i garanties que, amb la crisi, estaven sent afectats a nivell nacional.
L’autora reivindica el paper de la CSE. El considera el tractat més important i eficaç per a la defensa dels drets socials. També repassa jurisprudència rellevant pronunciada pel Comitè Europeu de Drets Socials, exposa els progressos més rellevants en la implementació de la CSE i assenyala reptes que ha d’emprendre el govern d’Espanya en relació a la Carta.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Laura Diéguez. El Pilar Social comença a donar (petits) fruits
A un any i mig de la proclamació del Pilar Europeu de Drets Socials, l’autora fa un repàs de les principals aportacions d’aquest instrument en matèria legislativa. També s’apunten alguns elements que caldria superar per poder desplegar plenament la normativa que permetés aconseguir els objectius del Pilar social, i que són la igualtat d’oportunitats i l’accés al mercat laboral, unes condicions de treball equitatives i millorar la protecció i la inclusió socials.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Ricard Bellera Kirchhoff. “Democràcia: seguretat i treball”
El projecte europeu suscita una desconfiança i desafecció molt vinculats a la resposta que s’ha donat a una crisi que fou primer financera, després econòmica i que ha acabat sent social i política. Aquest distanciament és l’origen d’un malestar que alimenta el populisme de respostes simples que triomfa avui a Europa.
D’acord amb l’autor, recuperar la complicitat amb el projecte europeu requereix desplaçar el focus del mercat a les persones. Estem al llindar d’unes eleccions europees determinants per al futur. El nou mandat del Parlament Europeu i de la Comissió serà el que hagi d’aprovar el canvi d’orientació a Europa, i és inajornable que promogui un projecte social i integrador que sàpiga generar confiança i il·lusió, i, també, teixir complicitats.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Wolfgang Streeck és un sociòleg especialitzat en el pacte social i la crisi del capitalisme. Streeck es manifesta molt crític amb l’actual model institucional i polític de la Unió Europea. És aquest un règim monetari centralista absolutament uniforme i antidemocràtic producte de la neoliberal dècada de 1990, que perllonga la desigualtat regional al si de la UE, perquè exposa als països menys desenvolupats a l’emigració, a la dependència productiva, etc.
En opinió d’Streeck, cal lluitar per una Europa que consisteixi en laboratoris de democràcia social nacional i local. Seria una Unió dotada de forts sindicats i d’una sòlida regulació dels mercats de treball, no dividida entre centre i perifèria.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Antonio Negri és un activista i filòsof italià. A les seves Memòries, recentment publicades, trobem un recorregut que parteix de l’Europa travessada per la guerra, en un món de nacionalismes, feixismes i colonialismes europeus. En aquesta entrevista, reflexiona sobre el neoliberalisme, cada vegada més autoritari, els feixismes, la democràcia o els moviments socials.
Segons Negri, cal lluitar contra un projecte europeu que s’ha convertit en un element de repressió de les necessitats i desitjos, però fent-ho des de dins. La batalla no és contra Europa sinó contra el neoliberalisme. Aquí hi ha elements per a una construcció comuna que cal recuperar a nivell europeu: una justícia fiscal radical, l’elevació del salari mitjà i de les rendes del treball i la introducció d’una renda bàsica de ciutadania.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’autor explica les difícils relacions comercials entre Estats Units i la Unió Europea arran de l’amenaça dels EUA de nous aranzels a productes europeus. Mentre que l’administració Trump es regeix per càlculs electorals i tracta la UE com a rival comercial, la Unió vol aprofitar aquest contenciós per assolir un acord comercial més ambiciós. Això requerirà per part europea consensuar una posició comuna, aprovar un mandat de negociació pel diàleg comercial amb els EUA i estar preparada per respondre a possibles aranzels de Trump amb la mateixa medicina.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Els autors analitzen el debat existent a la UE sobre el termes que han de regir les relacions de la Unió amb Xina. És una qüestió estratègica al consolidar-se el paper del país asiàtic com a gegant tecnològic i militar, alhora que manté un règim de partit-estat i, al augmentar la competència entre els EUA i Xina. Els estats membres de la Unió no tenen una posició cohesionada al respecte, però consideren essencial seguir aprofundint els vincles econòmics i polítics amb aquest país. ¿Què ha de fer la UE? Els autors exploren possibles escenaris.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Matteo Salvini ha esdevingut en tan sols un lustre l’home fort d’Itàlia. Ara, el lider la Lliga Nord intenta unificar a l’extrema dreta d’Europa i constituir un únic grup parlamentari a Brussel·les. Però l’aventura, plena d’obscures connexions, és incerta. L’autor analitza l’estratègia de Salvini a Europa, i profunditza en aspectes rellevants com les divisions de l’extrema dreta, el projecte europeu de Steve Bannon o les connexions amb Russia.
(Article)
________________________________________________________________________________________
La crisi i la gestió neoliberal d’aquesta mitjançant polítiques d’austeritat, que han suposat retallades de l’estat de benestar i de les llibertats democràtiques, estan generant desafecció ciutadana. És a partir d’aquesta desafecció com està creixent l’extrema dreta a Europa i Amèrica. Una de les claus del discurs i de les polítiques ultradretanes és el refús a persones treballadores migrants, la xenofòbia i el racisme molt lligats a l’ultranacionalisme. L’autora i l’autor d’aquest estudi analitzen aquests fenòmens, que representen un perill cert per a les treballadores i els treballadors, així com una amenaça pels drets i llibertats.
(Estudi)
________________________________________________________________________________________
L’autora reflexiona sobre la situació del sindicalisme europeu, els principals reptes als quals s’enfronta i el seu possible futur, en el context de la celebració del 14 Congrés de la Confederació Europea de Sindicats i de la convocatòria d’eleccions al Parlament Europeu.
Són molts els que descriuen aquests comicis com els més decisius de la història de la Unió. El projecte de construcció europea travessa un moment dramàtic i les quotes de desafecció de la ciutadania han crescut exponencialment. El sindicalisme europeu no pot desvincular-se de cap manera de la realitat europea, especialment de la de la UE.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’autor descriu el paper i els esforços d’Europa en l’àmbit de la digitalització, enfront dels dos grans models existents: el xinès i el nord-americà. És aquest un tema cabdal atès que el conjunt de plataformes digitals, totes elles potencialment universals, constitueix un dels components que reconfiguren la geopolítica actual i, en particular, el futur de la UE.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’Organització Mundial de la Salut ha assenyalat la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic com a principals problemes ambientals per la salut l’any 2019, ja que nou de cada deu persones al món respiren aire contaminat a diari. Tot i que les mesures implementades per la UE al llarg dels anys han reduït les emissions de contaminants, la qualitat de l’aire no ha millorat al mateix ritme. Els autors fan una breu diagnosi de la situació a Europa, exposen el marc normatiu actual i les millores que caldria assolir.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’economia de la zona euro està sent la primera damnificada del refredament del cicle econòmic global, especialment visible en la segona meitat de 2018 i el primer trimestre de 2019. Podria ser una sotragada temporal pero és una mostra de debilitat que ens ha de dur a analitzar els punts clau per a la prosperitat futura de la unió monetària. L’autor es centra en els següents: el cost macroeconòmic de l’avenç ambiental (les mesures per descarbonitzar l’economia), l’absència d’una política fiscal eficaç i la divergència real entre les grans economies europees.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Conceptes aparentment inofensius poden repercutir de un mode significatiu a l’hora de restringir polítiques i moldejar la realitat social i econòmica. Un d’aquests és el concepte de “bretxa de producció”; la bretxa entre la producció real i una xifra que no es pot determinar directament, el potencial de producció. L’autor profunditza en aquest concepte, una noció i una mesura estadística incrustada al si de la política econòmica europea.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Les teves dades formen part d’un fitxer del qual és titular CCOO de Catalunya. La finalitat d’aquest fitxer és mantenir-te informat de les activitats de CCOO de Catalunya que poden ser del teu interès. D’acord amb la posada en marxa del nou RGPD i de la Llei orgànica 3/2018, a l’adreça electrònica [email protected], pots enviar‑nos totes les teves observacions, dubtes i suggeriments. També t’informem que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició adreçant-te a la Delegació de Protecció de Dades de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, 08003, Barcelona. I per consultar tota la informació relacionada hem posat en marxa la web https://rgpd.ccoo.cat, on també podrem interactuar sobre aquest tema.
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Director: Joan Carles Gallego i Herrera.
Comitè del Butlletí: Joan Carles Gallego i Herrera, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Dolors Llobet, Llorenç Serrano.
Consell de redacció d’aquest número: Llorenç Serrano, Ricard Bellera, Michela Albarello, Laura Diéguez, Salvador Clarós, David Monsergas.
Participen a més en aquest número: Cristina Faciaben, Alfons Labrador, Carles Garcia Maestre.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]