|
 |
del sector turístic
L’autor exposa els trets més rellevants del sector turístic a Catalunya. Durant el darrer període de crisi econòmica, diversos factors interns i externs n’han afavorit el creixement quantitatiu. Tanmateix, les dades expansives contrasten amb una precarietat que es manifesta en totes les seves varietats. A més, es comencen a percebre senyals que indueixen a actuar amb celeritat ja que els factors conjunturals favorables estan canviant ràpidament. CCOO creu imprescindible construir un model turístic lliure de vaivens externs i estacionals, de qualitat i amb formació professional, integrat al territori i apostant per la diversificació de l’activitat i destinacions.
(Article)
________________________________________________________________________________________
A partir de l’experiència de Mallorca, comuna a tota la costa mediterrània, l’autor repassa les externalitats negatives del model de sol i platja i denúncia el discurs que busca resoldre els problemes generats amb més activitat, el que conforma un cercle viciós insostenible. Els efectes sobre la població són negatius i el beneficis econòmics es concentren en el poder financer. Els límits ambientals, però també els socials, estan a punt de sobrepassar-se. L’única alternativa viable és el decreixement.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Exemplificant amb casos de tot el món, l’autor posa de manifest els riscos i les oportunitats del turisme. Els impactes negatius i, a voltes, la manca d’alternatives a una activitat que és la més rellevant per a moltes zones del planeta. Tot i assenyalant les externalitat negatives i la manca d’equitat en el repartiment dels guanys, albira un camí possible en què l’activitat turística esdevingui sostenible i justa.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Daniela Moreno Alarcón; Ernest Cañada Mullor. “Dimensions de gènere en el treball turístic”. Informe publicat per Alba Sud Editorial (2018)
Aquest informe té com a objectiu desenvolupar una proposta sobre com analitzar el treball turístic des d’una perspectiva de gènere. A partir de la bibliografia existent i les pròpies investigacions dels autors, es proposa aclarir una sèrie de qüestions fonamentals: com s’ha abordat el treball de les dones en el turisme? Què és i què suposa la feminització d’aquestes activitats? Quins són els temes claus de l’anàlisi de gènere en aquest treball? La perspectiva de gènere en l’anàlisi de l’ocupació en el turisme és fonamental sobretot perquè permet identificar i analitzar els elements provinents del treball turístic que creen desigualtats de gènere.
(Informe)
________________________________________________________________________________________
Ernest Cañada Mullor. “Un turismo sostenido por la precariedad laboral”. Article publicat a Papeles de Relaciones Ecosociales y Cambio Global, núm. 140 (Fundación FUHEM)
Quan s'analitza la literatura acadèmica sobre condicions laborals en l'àmbit turístic en qualsevol destinació del món, apareix repetidament la mateixa constant: la creixent degradació en les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector. En un escenari postfordista i neoliberal, que afecta tots els sectors econòmics, aquest article examina els trets concrets dels treballs vinculats al turisme, en particular l'hoteler, la gestió de viatges o les atraccions turístiques, que incideixen en la seva especial precarietat: baixos salaris, sobrecàrrega de treball, temporalitat, subcontractacions i abusos de tot tipus, per plantejar, finalment, algunes vies de sortida.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L’autor descriu els convenis del sector a Catalunya i repassa les raons per les quals CCOO no ha signat el Conveni Interprovincial de Catalunya vigent i sí el de la província de Lleida. Seguidament, exposa els objectius prioritaris en la negociació col·lectiva per tal combatre la precarietat en el sector.
(Article)
________________________________________________________________________________________
L'anomenada economia col·laborativa i concretament el mercat d'habitatges turístics plantegen reptes molt importants des de diferents punts de vista. Aquest article proposa un enfocament global per regular el mercat d'habitatges turístics a Barcelona utilitzant tots els instruments a disposició de les diferents parts interessades en el funcionament del mercat. Aquesta proposta comporta una aplicació d'instruments jurídics de diferent naturalesa així com una major interacció entre les administracions, plataformes, participants i afectats per l'activitat dels habitatges turístics. La sinergia entre normes jurídiques i la cooperació permetrà una millora de l'eficiència del mercat així com del benestar de les parts participants o afectades pel mateix.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Josep Maria Montalbán. “El sector dels serveis turístics a les comarques gironines”
Les comarques gironines tenen un inqüestionable potencial per atraure un gran nombre de visitants cada any des de fa dècades. L’activitat econòmica de comarques com l’Alt i Baix Empordà i la Selva depenen gairebé exclusivament del turisme, i paradoxalment, els indicadors econòmics apunten que aquestes comarques presenten uns indicadors de riquesa per sota d’altres on gairebé no hi ha activitat turística. CCOO fa temps que manifesta que aquest sector és sinònim de precarietat laboral i desregulació de condicions de treball i en lloc de ser un element de cohesió i estabilitat econòmica en el territori, el que genera és desigualtat, precarietat, pobresa.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Cristina Palomar. “Catifa vermella al gegant dels creuers”. Article publicat a la revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, el 12 de febrer de 2018
En el que són, en la pràctica, dos articles, s’explica l’aprovació d’una nova terminal de creuer al Port de Barcelona que ha de permetre passar de 2,3 a 5 milions de creueristes anuals. L’autora pensa que això tindrà un impacte negatiu envers el veïnat i que la manera de dur endavant la nova terminal no ha estat ni transparent ni respectuosa amb la visió de l’Ajuntament de la ciutat. En la segona part, explica també els intents d’instal·lar en el Port una franquícia del Museu Hermitage de Sant Petersburg, en una operació que considera feta d’esquenes a les necessitats de la Barceloneta i de la ciutat.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Gemma Aguilera. “Una factura que paguem amb la salut”. Article publicat a la revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, el 21 de febrer de 2018
Els creuers fan servir el combustible més tòxic de tots els derivats del recursos fòssils. L’impacte en la qualitat de l’aire de Barcelona és molt important, sobretot en els barris propers al Port. Per a la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, les mesures de mitigació no són prou efectives ni ambicioses ni està clar que s’exigeixi als vaixells complir la normativa europea al respecte.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Gabinete Económico de CCOO Servicios. “Análisis económico de la actividad del turismo en España (Julio de 2018)”
L’informe posa de manifest la rellevància de l’aportació al PiB i a l’ocupació del sector turístic. Els guanys del sector s’han incrementat en els darrers anys però els salaris han disminuït i les condicions empitjorat. L’atomització del sector, noves formes de precarietat i la reforma laboral són obstacles per la modernització i la millora de condicions laborals.
(Informe)
________________________________________________________________________________________
Tot i el pes tant important del turisme, és aquest un sector endarrerit pel que fa a les competències digitals dels treballadors i treballadores i en l’organització i operativa de les empreses. Però les formes més disruptives de digitalització de l’activitat també són una realitat creixent en el sector. Cal la regulació de les plataformes –la majoria orientades a serveis turístics o propers- reconeixent el caràcter laboral de les relacions i generar ingressos fiscals per evitar el dúmping i reduir les externalitats negatives cap al conjunt de la ciutadania.
(Article)
________________________________________________________________________________________
Aquest programa sindical de desembre de 2013 ja apuntava totes les febleses del nostre model turístic, la creixent precarietat laboral i que, en el futur, la competència econòmica d’altres destins es revifaria. L'èxit del sector es basa en l’empitjorament de les condicions de treball i moltes pràctiques fraudulentes que no es persegueixen.
(V�deo)
________________________________________________________________________________________
Les teves dades formen part d’un fitxer del qual és titular CCOO de Catalunya. La finalitat d’aquest fitxer és mantenir-te informat de les activitats de CCOO de Catalunya que poden ser del teu interès. D’acord amb la posada en marxa del nou RGPD, a l’adreça electrònica [email protected] pots enviar-nos totes les teves observacions, dubtes i suggeriments. També t’informem que pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, supressió i oposició adreçant-te a la Delegació de Protecció de Dades de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, 08003, Barcelona. I per consultar tota la informació relacionada hem posat en marxa la web https://rgpd.ccoo.cat, on també podrem interactuar sobre aquest tema.
El Butlletí Treball, Economia i Societat està editat per CCOO de Catalunya.
Directora: Dolors Llobet.
Consell d’aquest número del Butlletí: Llorenç Serrano, Gina Argemir, Salvador Clarós, Luis Jiménez Mesa, Ramón González Monroy, Esteban Sanabria, Paco Galván, David Monsergas.
Participen en aquest número: Joan Carles Gallego, Josep Maria Montalbán Ruiz, José Manuel Jurado, Romina Garcia, Carmen Martorell de Balanzó i Carles García.
Edició: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butlletí, modificació de dades o suggeriments: [email protected]