El sector de serveis turístics a les comarques gironines

És un fet inqüestionable el potencial que les comarques de Girona tenen a l’hora d’atraure un gran nombre de visitants cada any i, especialment, en els últims anys. Aquest fet es repeteix anualment des de ja fa moltes dècades. És per això que des de CCOO ens preguntem si hem valorat prou bé quin ha estat, i és encara, l’impacte econòmic que ha tingut aquest flux continuat de visitants a l’hora d’incrementar el producte interior brut de les nostres comarques, especialment en aquelles —Alt i Baix Empordà i la Selva— que han rebut en major mesura aquest alt nombre de visitants. També hem de valorar si les rendes familiars es beneficien d’aquesta situació.

Paradoxalment, sobretot en aquests darrers períodes, tots els indicadors econòmics apunten en la línia que són aquestes comarques les que presenten uns indicadors de riquesa per sota d’altres comarques on l’activitat econòmica no depèn gairebé exclusivament del turisme. És veritat que tota dependència econòmica d’un gran sector comporta riscos, i més encara quan els diferents actors presents en el sector turístic, especialment l’hostaleria i la restauració, no han fet una aposta valenta per la consolidació de qualitat. L’experiència ens diu que els canvis s’han portat a terme quan les circumstàncies han obligat a prendre decisions —més obligats per la pressió mediàtica i social de denúncia cap a aquests sectors per la seva poca aportació per generar valor afegit al territori que per un canvi propi de millora de valors— i, en canvi, segueixen abandonats a la inèrcia especuladora en la qual el sector fa molts anys que s’ha instal·lat.

Malauradament, els indicadors econòmics ens donen la raó: el sector del turisme, tal com està configurat actualment, no és un bon exemple de generació i redistribució de la riquesa. Fa molt temps que, des de CCOO, hem manifestat que el sector turístic ha de fer una aposta per diversificar l’oferta turística i per formar els seus treballadors i treballadores per posar fi a la situació actual. No pot ser que el sector sigui sinònim de precarietat laboral i desregularització de condicions de treball, perquè aquesta situació té un impacte directe negatiu en els ingressos familiars, fonamentalment perquè es generen a partir d’una activitat laboral en la qual prevalen els baixos salaris i, en molts i massa casos, les condicions laborals són en precari i fora del que recull la normativa laboral. A més d’haver-hi un gran índex de frau en la contractació, es donen, també, prolongacions de jornades i externalitzacions de serveis amb condicions de treball excessivament precàries.

En cap cas, doncs, és una situació justificable, ja que quan tots els indicadors demostren un increment de rendibilitat econòmica dels diferents subsectors, la realitat és que el sector turístic, més que ser un element que generi cohesió i estabilitat econòmica en el territori, el que genera en realitat siguin els efectes contraris: desigualtat, precarietat, pobresa, etc.

Si continuem amb aquesta situació ens podem trobar amb un creixement molt greu del desequilibri territorial i —el que és més preocupant— amb un impacte directe sobre les rendes familiars. Aquesta situació faria que els treballadors i treballadores del sector no poguessin fer front ni gaudir de l’estabilitat econòmica suficient per afrontar i gestionar amb garanties les necessitats mínimes diàries del seu entorn familiar i, així mateix, propiciarien un trencament i un deteriorament social territorial que en cap cas és desitjable.   

Josep Maria Montalbán Ruiz
secretari general de Serveis de CCOO comarques gironines