Resolució del 12è Congrés de CCOO de Catalunya
En les properes dècades, el món afrontarà reptes que no s’havien previst ni imaginat. El canvi climàtic, el declivi i l’exhauriment dels recursos, i l’impacte dels tòxics i dels patògens als ecosistemes amenacen la vida i evidencien una crisi del model econòmic. Mentre es deixen sentir les seves manifestacions de caràcter econòmic i pandèmic, irromp una revolució tecnològica, la digitalització, amb oportunitats i, alhora, amb reptes per a la democràcia social i la justícia econòmica.
El món està experimentant des del darrer terç del segle passat una transformació tecnològica que, amb el microprocessador i internet, ha fet eclosió ara en una veritable revolució digital amb impactes disruptius que transformen l’economia, la manera de produir i de fer negocis, així com els valors i els hàbits socials i laborals en el marc d’una nova cultura i un nou model productiu. Els bits, la nova matèria primera de l’economia digital, i les xarxes globals són l’essència de la nova indústria, que barreja indestriablement manufactura i serveis. El model fordista de la fàbrica s’està substituint per una constel·lació d’unitats de producció i de gestió en xarxa que abasta tota la cadena de valor i genera nous impactes pel que fa a les relacions laborals, l’organització i la divisió del treball.
El creixement industrial ha estat desigual i ha beneficiat grups empresarials i financers que han estat negant els efectes perjudicials que els motors del progrés exercien sobre els ecosistemes. L’industrialisme ha deixat una petjada ecològica que compromet les generacions futures pel declivi i l’exhauriment de matèries primeres estratègiques i recursos energètics no renovables; per un encongiment de la forest i de les reserves d’aigua dolça, i la contaminació dels ecosistemes amb pèrdua de sòl fèrtil, que amenacen les economies, la biodiversitat, les cadenes alimentàries així com l’estabilitat climàtica. L’empobriment de les regions del planeta més exposades està provocant moviments migratoris amb refugiats econòmics i climàtics, víctimes també de conflictes armats i neocolonialismes que no semblen tenir aturador. Vergonyosament, Europa i Amèrica no tenen altra resposta que les polítiques de fronteres, que no eviten drames humans, com és el cas de les persones ofegades a la Mediterrània.
La pandèmia de la COVID-19 ha agreujat encara més la crisi econòmica. Ha descobert la vulnerabilitat de les economies locals desproveïdes de subministraments bàsics i ha qüestionat el model erroni de globalització. Ha accelerat el trànsit cap a un sistema energètic renovable amb menys dependència de les fonts fòssils llunyanes i ha substituït l’actual model econòmic lineal per una economia circular que redueixi el consum de materials i d’energia. La pandèmia també ens interpel·la per canviar els hàbits de consum cap a un proveïment alimentari de proximitat que afavoreixi les economies agràries locals i contribueixi a mantenir el mosaic agroforestal i evitar el despoblament.
Iniciem ara una dècada de transició i de canvi global on l’acció política és essencial per planificar els nous escenaris econòmics i ecològics. Els acords pel clima apunten a iniciar urgentment el trànsit cap a escenaris de descarbonització i desmaterialització de l’economia, amb un canvi de model energètic 100 % renovable a meitat d’aquest segle. L’Acord de París de la 21a Conferència de les Parts (COP) i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 són les directrius principals per assolir la sostenibilitat. La UE té estratègia per transformar les economies: el Pacte verd europeu, que es finançarà amb els fons extraordinaris de recuperació (Next Generation -EU), amb l’objectiu de sortir de la crisi transformant el model productiu, de rellançar una nova indústria sostenible i de canviar el model energètic. Aquesta dècada serà decisiva per al planeta, no només per prevenir i per reduir el risc de pèrdues econòmiques, els impactes en les poblacions i la biosfera derivats del canvi climàtic, sinó també perquè les inversions per transformar el model econòmic crearan oportunitats per a una transició ecològica amb un canvi de model productiu i energètic amb ocupació i benestar.
Per aprofitar les oportunitats i no quedar enrere, Catalunya ha de transitar cap a una economia industrial amb eficiència i estalvi d’energia i de recursos. Ha de desplegar amb urgència tot el seu potencial de generació renovable. Ha d’impulsar la digitalització de les empreses, la mobilitat sostenible, la construcció i la renovació eficient energèticament d’edificis i infraestructures i l’accés i la competència digital per al conjunt de la ciutadania.
La transició s’ha de verificar en termes de justícia social, tenint en compte i protegint les persones treballadores, les més vulnerables, així com els sectors econòmics i les comarques afectades per processos de reconversió o tancaments. La planificació del desplegament industrial i les inversions per a la transformació del model energètic han de vertebrar i reequilibrar el territori retornant valor productiu i ocupació a la Catalunya despoblada.
Cal una transició justa que posi la tecnologia al servei de la democràcia i de les persones per sobre del negoci, disputant el govern de les dades perquè es transformi en el poder de la gent i no dels grups oligopolístics que eludeixen compromisos socials o de les plataformes que precaritzen el treball. La transició justa ha de posar la persona al centre amb la dignificació dels treballs i la millora imprescindible de la participació dels treballadors i treballadores per a una democràcia econòmica que no es quedi a les portes de l’empresa.
CCOO reclama al Govern de Catalunya un pacte nacional per a les transicions justes que garanteixi, en el marc del diàleg social i la concertació, la participació dels treballadors i treballadores. Que prevegi mesures compensatòries per a empreses en crisi i persones en risc d’atur. Que faciliti la formació per a l’ocupabilitat digital i per reduir les bretxes de gènere, edat, idioma o procedència. Que posi els recursos i les ajudes públiques necessàries per acompanyar les transicions amb plans alternatius de reindustrialització. Que impulsi un nou model de turisme, de comerç o de regulació del sistema financer. I que reguli les pràctiques abusives que aprofiten el treball en línia per desposseir de drets les persones treballadores. Ha de ser un model que reforci els serveis públics adaptats a la nova era digital posant les persones al centre. El pacte nacional per a les transicions justes ha de construir consensos entre els agents diversos i ha de superar bloquejos polítics, per poder aprofitar totes les oportunitats de reindustrialitzar, digitalitzar i fer el país més verd, resilient i sostenible, alhora que més democràtic i amb més justícia social.
