La sentència obliga les empreses del sector a garantir que els festius no quedin absorbits pels dies de lliurança.
La sala social de l’Audiència Nacional reconeix el dret de les persones treballadores del sector dels centres d’atenció multicanal (Contact Center) que presten serveis de dilluns a divendres a gaudir d’un dia addicional de descans quan la seva lliurança setmanal coincideix amb un festiu nacional, autonòmic o local.
La sentència 88/2026, amb data 19 de maig, estima la demanda promoguda per la Federació de Serveis de CCOO davant de l’Associació de Companyies d’Experiència amb Client (CEX) patronal del sector, i obliga les empreses afectades a compensar amb un dia lliure els festius que hagin quedat absorbits pel descans setmanal.
CCOO Serveis va denunciar una pràctica estesa en empreses del sector: considerar gaudit el festiu quan coincidia amb el dia de descans setmanal, sense concedir una jornada lliure addicional.
La sentència, coneguda ahir, obliga les empreses afectades a compensar amb un dia lliure cada festiu que hagi coincidit amb el descans setmanal de la persona treballadora.
La sentència reconeix, a més, que aquesta compensació haurà de gaudir-se en un termini màxim de 14 dies i que tindrà efectes retroactius per als qui hagin sofert aquesta situació durant l’últim any.
El conflicte és d’àmbit estatal, ja que afecta empreses amb centres de treball en més d’una comunitat autònoma.
La resolució, contra la qual es pot interposar recurs, se suporta en la línia oberta pel Tribunal Suprem sobre l’autonomia entre descans setmanal i festius laborals, iniciada en conflictes com a Atent i Sitel i reforçada per la STS 372/2025, coneguda com a cas Zara.
El Tribunal Suprem distingeix entre dies festius i dies de descans setmanal com dos conceptes diferenciats, amb finalitats diferents. El descans setmanal protegeix la salut laboral i la recuperació de la persona treballadora, mentre que els festius garanteixen el gaudi de dates d’especial rellevància cívica, religiosa o social. Per això, no pot ser que un festiu quedi absorbit pel descans setmanal quan tots dos coincideixen.
L’article 37 de l’Estatut dels treballadors regula de manera separada el descans setmanal i les festes laborals, que tenen caràcter retribuït i no recuperable. Sobre aquesta base, CCOO ha defensat que un festiu no pot desaparèixer per coincidir amb el dia de descans setmanal.
CCOO subratlla que la decisió de l’Audiència Nacional se circumscriu al sector dels centres d’atenció multicanal i, per tant, els seus efectes directes es limiten a les empreses incloses en el seu àmbit. Això no obstant, el criteri jurídic defensat pel sindicat —la separació entre descans setmanal i festius laborals— pot tenir abast més enllà d’aquest sector i servir per revisar situacions similars en altres àmbits d’activitat, especialment quan els festius coincideixen amb dies de lliurança sense compensació efectiva.