Abans de començar, i per tal de no espantar a cap ànima sensible, ens referim als funcionaris, evidentment. No als interns violents amb conductes disruptives i agressives per tal d’impedir que puguin agredir al personal dels centres penitenciaris, tal i com contempla el reglament.
Primer de tot, voldríem aclarir que diversos professionals del centre, porten temps advertint de la conducta d’aquest intern i d’altres, i que estava duent a terme una escalada de conflictivitat que tard o d’hora derivarien en fets com els ocorreguts.
Ahir, malauradament, un intern del C.P. Ponent va decidir, com acostuma a ser habitual, exigir les seves pretensions exercint la violència, tal i com diversos interns tenen comprovat que es la forma més ràpida d’aconseguir-ho.
Primer va provocar un incendi a la seva cel·la, alhora que proferia amenaces als presents, i els amenaçava amb fulles d’afaitar manipulades.
Com que aquests fets no son prou greus, segons la política de zero contencions que es du a terme actualment, en comptes d’aplicar les contencions psiquiàtriques, per tal de posar fi a aquesta escalada violenta, es procedeix a traslladar a l’intern a una cel·la amb càmera, fins a la sortida del mateix a l’hospital, i al mateix moment d’ubicar-lo, l’intern ja intenta agredir als presents, i comença a provocar destrosses, com ara, trencar i arrancar la finestra, i les barres de metall del marc, per tal d’armar-se i agredir als funcionaris, que finalment, han d’entrar a la cel·la per tal de reduir a l’intern i finalment, aplicar-li, aquest cop si, les contencions psiquiàtriques, podent així evitar finalment que l’intern pugui continuant fent destrosses i agredint als presents.
Avui 8.03.26 durant el servei de tarda, l’intern, el mateix intern, ja ha descansat i ha tornat a reunir les forces necessàries, ha tornat a trencar una altra cel·la i ha provocat un altre incident, havent de ser novament contingut. Ahir ja es va tenir que habilitar una cel·la per a ell, traslladant a un altre intern a un altre departament, si seguim a aquestes dinàmiques, d’aquí poc ens aconseguirà buidar el centre.
Pot ser, ja es hora de plantejar que es pot fer amb aquets tipus d’interns, que si, que està molt bé tenir estadístiques de qui son, i quants conflictes generen, etc… però d’allí no en sortim. Sabem qui son i que fan, però els hi permetem que continuïn fent-ho, i de tant en tant, una trucadeta extra, a comptes de l’administració, per tal que estiguin tranquils. Actualment no hi ha cap departament a Catalunya que pugui suportar un gran nombre d’aquests interns, però evidentment, el C.P. Ponent es el menys idoni per fer-ho, per la seva obsolescència i estructura arquitectònica, caldria ficar-se les piles.
QUATRE funcionaris varen haver de ser derivats a la mútua sanitària per tal de ser atesos, ja que, tot i que al personal penitenciari, se li ha explicat i ordenat fins a la sacietat la política de cero contencions, sembla ser que ningú s’ha preocupat d’explicar-li a aquests interns, que lamentablement son els que generen aquests tipus de situacions.
Cada cop ens fiquen més traves per tal de fer la nostra feina, i tot això per tal de quedar bé amb no sabem qui.
Actualment, per tal de realitzar una contenció psiquiàtrica, s’ha de personar el director del centre, o bé el comandament d’incidències, al seu defecte. Possiblement, si continua aquesta dinàmica, d’aquí uns anys, tingui que acudir el president de la Generalitat.
Cada cop se’ns permet menys fer la nostra feina, davant la falta de confiança que demostra l’administració amb els seus treballadors. Cada cop estem més fiscalitzats i som menys escoltats.
No estem dotats de les eines necessàries per tal de poder realitzar les intervencions amb un mínim de garanties de seguretat, com tristament es pot comprovar arran dels quatre companys lesionats. En aquest cas, com en tants d’altres, un spray de pebre, com aquests que recull el nostre reglament, i que algú, al seu dia va decidir que no li agradaven i per això no en tenim, hagués ocasionat que la intervenció s’hagués pogut realitzar de forma més segura pels treballadors, i inclús, de menys lesiva per l’intern.
Igualment, recordem que el C.P. Ponent es actualment la presó més antiga i obsoleta, i amb menys capacitat d’interns de Catalunya, però tenim un dels 3 DERT més gran, fet que suposa que un gran nombre d’interns conflictius de la resta de centres, acabi a Ponent per tal de complir un primer grau de tractament, i un cop finalitzat aquets, es quedi complint condemna als mòduls ordinaris, provocant això que hi hagi una elevada proporció d’interns conflictius al centre.
Esperem que els companys lesionats es recuperin ràpidament i els donem el nostre suport, al igual que al personal femení del centre, que darrerament ha patit un preocupant increment d’agressions de caire sexual, les quals esperem que es tramitin al jutjat amb les conseqüents repercussions legals pels agressors.
Recordem igualment que recentment se’ns ha reconegut com agents de l’autoritat, amb la qual cosa, aquesta salvatge agressió hauria de tenir les conseqüències legals pertinents, al igual que la provocació d’un incendi en un edifici públic, i les destrosses sobre el mateix.
Lleida. 8 de març de 2026
DESCARREGA EN PDF LA NOTA INFORMATIVA DE LA SECCIÓ SINDICAL DE CCOO DEL C.P. PONENT
US CONTINUAREM INFORMANT!
