TEIXINT XARXES: TRENCAR L’AÏLLAMENT I EXIGIR CONNEXIÓ ABORDANT LA SOLEDAT NO DESITJADA

Document de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya.

2 d’abril de 2026

ÍNDEX

1. Introducció
2. Conèixer la soledat no desitjada és el primer pas per abordar-la
3. Cap a una vida plena: estratègies compartides per a la longevitat i la connexió social (2026-2030)
4. Connectar vides: estratègies comunitàries i bones pràctiques
5. Proposta sindical: cap a una societat per a totes les edats. Compromís amb l’envelliment actiu

1.-INTRODUCCIÓ

L’Àrea d’Acció Sindical i Institucional i amb l’aprovació de l’Executiva de la Federació de Pensionistes, vam creure oportú realitzar unes jornades sobre la soledat no desitjada sota el títol “TEIXINT XARXES: TRENCAR L’AÏLLAMENT I EXIGIR CONNEXIÓ ABORDANT LA SOLEDAT NO DESITJADA”. En el Pla d’Acció del nostre Congrés realitzat al febrer de 2025 dins dels objectius per avançar per conquerir més drets socials i de ciutadania, un és la lluita contra la soledat no desitjada i dèiem que les administracions públiques i en concret les administracions locals han de vetllar per benestar i la seguretat de les persones grans, així com implementar xarxes de voluntariat i suport.

La soledat no desitjada cal entendre-ho com una fallida del teixit social. Hem entès que estar sols no és el problema; el problema és l’aïllament imposat, la desconnexió d’un sistema que, de vegades, corre massa de pressa per aturar-se a mirar aquells qui caminen més lentament.

Sabem que la soledat no neix del buit. Neix de ciutats hostils, de la bretxa digital, de la precarietat i d’una cultura de l’individualisme extrem. El seu impacte és real: fa mal al cos i fa mal a l’ànima. La ciència ens recorda que la manca de vincles afecta a la salut de manera equiparable a malalties cròniques.

La soledat és una vulneració de drets humans, perquè no hi salut sense vincles, perquè no hi ha dignitat quan una persona esdevé invisible per als seus veïns i veïnes; no hi ha justícia si permetem que algú visqui aïllat sense que ningú s’adoni que hi és. Trencar l’aïllament no és un acte de caritat; és un acte de justícia i de salut pública.

Hem tingut aportacions i experiències de la Matilde Fernández, de la Magda Orozco, de Maria Victoria Hernández, d’en Ramon Creixell, de la Elisenda Puy i d’en i del nostre Director General de la Direcció General de la Gent Gran EN Pedro Cano Totes les reflexions ens ham d’ajudar molt en el nostre treball quotidià.

En aquest sentit, el document “Cap una societat per a totes les edats: compromís amb l’envelliment actiu”, defineix 5 eixos prioritaris de la nostra acció sindical, que cal treballar i actuar en els espais com els consells de la gent gran en l’àmbit comarcal i local

2.-CONÈIXER LA SOLEDAT NO DESITJADA ÉS EL PRIMER PAS PER ABORDAR-LA

La soledat no desitjada és un problema silenciós que afecta cada vegada a més persones a l’Estat espanyol, a Europa i al món.

La soledat no desitjada suposa un repte, ja que limita drets, deteriora la salut i el benestar i genera alts costos socials i econòmics, per tant es necessita avançar en polítiques sobre aquesta lacra social a l’Estat espanyol. La cooperació amb les administracions públiques atots els nivells territorials es fonamental.

Com es produeix la soledat?, està condicionada per circumstàncies i factors que intervenen en la producció de la soledat:

• Factors personals: edat, sexe, transicions i episodis vitals, pèrdues, la salut, la personalitat o la pèrdua de connexió interna o narrativa vital.
• Factors estructurals: envelliment poblacional, canvis en l’estructura de les llars, discriminació i desigualtats socials, exclusió social, formes i condicions laborals, bretxa digital o accessibilitat.

Dades claus. Una radiografia de la soledat:

• Prevalença: el 20% de persones en situació de soledat actualment i el 49,3% de persones que han sentit soledat en algun moment de la seva vida.
• Grups vulnerables: 12,5% dels i les joves i 8,9% de persones entre 55 i 74 anys no tenen a qui demanar ajuda. El 25,5% dels i les joves entre 16 i 29 anys senten soledat. Tenen rostre de dona , 31,1% de joves, i 21,8% de dones majors de 74 anys.
• Cost econòmic: Suposa un cost anual de 14.141 milions d’euros a Espanya xifra que equival a l’1,17% del PIB.

El baròmetre de la soledat no desitjada a Catalunya el 2024 ens diu que quasi una de cada cinc persones sofreix soledat no desitjada a Catalunya (!8,4%).

Algunes dades del baròmetre:

• La prevalença de la soledat no desitjada a Catalunya és una mica inferior a la del conjunt d’Espanya (20%).
• És un fenomen estès: més de la meitat de la població catalana (56,2%) ha patit soledat no desitjada (49,3% en el conjunt del país)
• Es un fenomen que dura en el temps: el 68,4% de les persones a Catalunya que pateixen soledat porten més de 2 anys, xifra similar a la mitjana estatal (67,7%).
• La soledat crònica a Catalunya es situa en el 12,6% per sota de la mitjana estatal (13,5%).
• Els homes catalans presenten una major prevalença de soledat que les dones

Decàleg i característiques de les polítiques públiques de soledat

Hi ha 10 objectius del decàleg i 26 accions. Solament inclourem els objectius, que són les següents:

1. Incloure la perspectiva de la soledat en accions i programes.
2. Adoptar un enfocament transversal.
3. Desenvolupar accions a nivell individual i comunitari.
4. Fomentar l’enfocament comunitari.
5. Experimentar i innovar.
6. Treballar de manera col·laborativa amb tots els actors.
7. Capacitat i sensibilitzar a tota la societat.
8. Prioritzar accions preventives.
9. Millorar el coneixement i seguiment i avaluació.
10. Adaptar les polítiques a diferents contextos i grups.

Com a conclusió la soledat no desitjada es confirma com un repte estructural i transversal de la societat que requereix de polítiques públiques diferenciades segons l’etapa vital i la vulnerabilitat social. La gran majoria de la societat (72,5%) considera que la seva atenció ha de ser una qüestió prioritària per a les administracions.

3.-CAP A UNA VIDA PLENA: ESTRATÈGIES COMPARTIDES PER A LA LONGEVITAT I LA CONNEXIÓ SOCIAL (2026-2030)

Al llindar del període 2026-2030, la societat es troba davant d’un canvi de paradigma demogràfic i social sense precedents. L’increment de l’esperança de vida, si bé representa un dels èxits més grans de la nostra civilització, comporta reptes complexos que van més enllà de la gestió de la salut física. La soledat no desitjada s’ha consolidat com una de les principals problemàtiques per al benestar al segle XXI, afectant transversalment totes les etapes del cicle vital, però impactant amb especial cruesa als processos d’envelliment i als col·lectius més vulnerables.

Des del Govern de l’Estat i des de la Generalitat de Catalunya s’han creat dos instruments d’actuació que poden ser importants per la millora de les persones grans i no tant grans. D’una banda, el Marc Estratègic Estatal de les Soledats , que neix amb la voluntat de coordinar una resposta integral a tot el territori espanyol, situant la soledat a l’agenda pública com un problema estructural que requereix lideratge institucional i governança multi nivell. De l’altra, l’ Estratègia de la Longevitat i la Vida Plena de la Generalitat de Catalunya , que posa el focus a l’apoderament de la persona, la prevenció de l’aïllament i el dret a un envelliment actiu i arrelat a la comunitat.

La necessitat d’alinear aquestes dues estratègies és important. Mentre el Marc estatal ofereix l’estructura, la finançament i els indicadors de seguiment global, l’estratègia catalana aporta una mirada de proximitat, adaptada a la realitat sociodemogràfica del territori i centrada en la creació de xarxes de suport local. Ambdues iniciatives comparteixen un objectiu comú: transformar la percepció de la longevitat, passant de ser vista com una càrrega social a ser entesa com una etapa de vida plena de possibilitats de connexió, participació i dignitat.

A continuació, es detallen les propostes i eixos d’actuació de cada estratègia, destacant com la seva implementació conjunta durant els propers quatre anys pot marcar un punt d’inflexió en la construcció d’una societat més cohesionada i resilient davant de la soledat.

3.1.-Marc Estratègic Estatal de les soledats 2026-2030. Govern de l’Estat

Aquest és un resum dels aspectes més rellevants del Marco Estratégico Estatal de las Soledades 2026-2030, estructurat per oferir una visió global de la nova política pública espanyola:

3.1.1. Naturalesa i Propòsit del Marc

El Marc Estratègic neix amb la voluntat de ser un instrument de referència compartida per orientar l’acció pública a Espanya davant el fenomen de la soledat. L’objectiu principal és que totes les persones puguin mantenir vincles significatius i sentir-se part d’una comunitat al llarg de la seva vida.

• Visió: Passar d’intervencions fragmentades a una resposta pública decidida, coherent i de llarg abast.
• Lideratge: L’Estat assumeix un paper coordinador per impulsar una governança transversal que impliqui tots els nivells de l’administració (estatal, autonòmica i local) i la societat civil.

3.1.2. Canvi de Paradigma: De «Soledat» a «Soledats»

El document proposa una mirada transformadora sobre com entenem aquest fenomen:

• Terminologia: S’opta pel plural «soledades» per reconèixer la diversitat d’experiències subjectives que varien en intensitat, causa i significat segons el context vital.
• Experiència subjectiva: Es defineix com una vivència que no sempre coincideix amb l’aïllament social (que és objectiu); es pot estar sol sense sentir soledat, o sentir-se sol estant acompanyat.
• Universalitat: Tot i que tradicionalment s’ha associat a la gent gran, el Marc subratlla que pot afectar persones de qualsevol edat (infància, joventut, etc.).

3.1.3. Fonaments i Impacte Social

L’abordatge des de les polítiques públiques es justifica per l’impacte multidimensional de la soledat:

• Salut: Té efectes directes en la salut física i mental, augmentant el risc de malalties cròniques i mortalitat prematura.
• Economia: S’estima que el cost de la soledat a Espanya va superar l’1,17% del PIB el 2021 (uns 14.000 milions d’euros) a causa de costos sanitaris i pèrdues de productivitat.
• Justícia Social: La soledat no es distribueix de manera igualitària; està condicionada per factors econòmics, territorials (com el despoblament rural) i situacions de vulnerabilitat o discriminació.

3.1.4. Eixos Estratègics per a l’Acció

L’estratègia s’articula al voltant de quatre eixos principals d’actuació:

• Transversalitat: Integrar la perspectiva de les soledats en totes les polítiques públiques (salut, educació, habitatge, urbanisme, ocupació, etc.).
• Teixit social i comunitari: Enfortir les comunitats per generar oportunitats reals de trobada i pertinença, promovent la participació social.
• Detecció i acompanyament: Reforçar els serveis de proximitat i els suports personalitzats per identificar i actuar davant situacions de soledat cronificada.
• Conscienciació i coneixement: Impulsar la recerca, la innovació social i la sensibilització ciutadana per des estigmatitzar la soledat.

3.1.5. Governança i Implementació

El Marc aposta per un model de corresponsabilitat:

• Multi nivell: El Ministeri de Drets Socials exerceix el lideratge, però l’execució depèn en gran mesura de les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, que són les més properes al territori.
• Participatiu: S’ha construït amb la col·laboració del Tercer Sector i persones «expertes per experiència» (persones que han viscut situacions de soledat).
• Seguiment: Es preveu un sistema d’indicadors per avaluar l’impacte de les mesures i permetre una millora contínua de les polítiques.

3.2.Estratègia per a una societat longeva i una plena. Govern de la Generalitat de Catalunya

3.2.1. El context de la longevitat a Catalunya i Espanya

Espanya presenta una longevitat rècord, superant els 10 milions de persones majors de 65 anys. Catalunya destaca especialment per una alta autonomia digital i social entre la gent gran, amb un ús elevat d’Internet i una gran majoria residint en habitatges de propietat.

No obstant això, aquesta fita demogràfica planteja reptes significatius:

• Qualitat de vida vs. Longevitat: Tot i que l’esperança de vida és alta, moltes persones passen més d’una dècada de la vellesa amb algun tipus de discapacitat.
• Bretxa de gènere: Les dones viuen més anys, però pateixen més pobresa, una major bretxa a les pensions i passen més anys amb problemes de salut.
• Creixement dels centenaris: Actualment hi ha més de 3.000 persones centenàries a Catalunya, un èxit de l’estat del benestar que requereix noves adaptacions funcionals.

3.2.2. Noves realitats socials i la Generació Sàndwich

L’informe identifica noves estructures familiars que compliquin el model de curació tradicional:

• Generació sense fills: Cerca del 20% dels adults de entre 55 i 64 anys no han tingut fills, el que genera incertesa sobre qui assumirà la cura en el futur.
• Doble càrrega en les cures: Aproximadament 1,1 milions d’espanyols majors de 55 anys formen part de la «generació sàndwich»,persones (majoritàriament dones) que cuiden simultàniament dels seus pares dependents i dels seus néts. Aquesta situació provoca fatiga crònica i un alt risc de soledat.

3.2.3. Els grans reptes del pacient gran

L’atenció a la gent gran s’enfronta a barreres tant personals com sistèmiques:

• A nivell de pacient: Els principals obstacles són la disminució de la capacitat d’autogestió (sovint per causes cognitives o físiques) i la manca de xarxes de suport social.
• A nivell de sistema: Hi ha una coordinació insuficient entre els serveis d’atenció i una manca de temps crònica per part dels professionals clínics.
• La soledat: Es descriu com una crisi social estructural que impacta directament a la salut física i emocional, especialment en dones grans i persones sense xarxa de suport.

3.2.4. Estratègia i accions de la Generalitat de Catalunya

El Govern aposta per un canvi de paradigma: passar de la simple gestió de la vellesa a la construcció d’una societat longeva.

Eixos principals de l’estratègia:

• Prioritat Política: Creació de la Direcció General de la Gent Gran per liderar polítiques intergeneracionals.
• Lluita contra l’edatisme: Combatre la discriminació per edat i el maltractament, promovent el bon tracte com a dret fonamental i democràtic.
• Participació activa: Fomentar que les persones grans tinguin veu pròpia i lideratge social, entenent la seva experiència com a actiu per al país.
• Instruments clau: S’està tramitant la Llei de la Gent Gran i s’ha creat l’ Observatori de la Gent Gran de Catalunya per obtenir dades fiables que permetin actuar millor.

En resum, el Marc Estratègic Estatal de les Soledats converteix la soledat en un repte de país, entenent que la connexió social és un pilar fonamental del benestar i de la qualitat democràtica d’una societat. per altre banda, la proposta de l’Estratègia d’una societat longeva, planteja que la longevitat no és un problema sinó una oportunitat per fer una “millora democràtica”, on les curacions siguin un pilar de justícia social i les persones grans visquin amb dignitat i plenitud fins al darrer dia.

4.- CONNECTANT VIDES: ESTRATÈGIES COMUNITÀRIES I BONES PRÀCTIQUES

L’abordatge de la soledat requereix avui un canvi de mirada que situï els vincles afectius al centre de les polítiques públiques. Sota el concepte de “connectar vides”, diversos municipis han començat a desplegar accions que entenen la proximitat no només com una qüestió geogràfica, sinó com un compromís compartit entre institucions i ciutadania per reconstruir el sentiment de pertinença.

Aquestes estratègies es materialitzen en models adaptats a cada realitat territorial, des de la gran metròpoli fins a les zones rurals. En aquest sentit un resum de les 4 experiències realitzades a la jornada del 12 de març de 2026 a l’Espai Assemblea de CCOO.

4.1. Barcelona: Estratègia municipal contra la soledat

L’estratègia Barcelona contra la Soledat és una full de ruta transversal per abordar el que es defineix com un “repte invisible” que afecta més de 100.000 persones a la ciutat. A continuació, s’amplien els detalls clau de la proposta municipal:

a) Diagnosi i Dades de la Soledat (2025)

L’Ajuntament monitoritza la soledat mitjançant indicadors directes i indirectes (escala UCLA de 3 ítems) a l’Enquesta Òmnibus Municipal:

• Increment de la soledat: El sentiment de soledat ha tornat a créixer el 2025.Segons l’últim registre, un 12,6% de la població presenta un indicador de soledat indirecta (UCLA ≥6), mentre que un 5,9% manifesta directament sentir-se sola «sovint».
• Edat i risc: Encara que tradicionalment s’associa a la gent gran, els dades mostren una incidència molt alta a la infància i l’adolescència. Concretament, els pics de soledat més elevats es troben entre els 10 i 11 anys (12,6%) i els 13 i 14 anys (12,5%) , superant clarament els índexs de la població de més de 65 anys (4,1%).

b) El Cost de la Inacció

L’estratègia subratlla que no intervenir te costos elevats en tres nivells:

• Econòmic i Sanitari: A escala estatal, la soledat no desitjada costa uns 14.141 milions d’euros anuals (1,17% del PIB del 2021).Això inclou més de 6.100 milions en despeses sanitaris directes (freqüentació de serveis i medicaments) i més de 8.000 milions per pèrdues de producció laboral, incloent-hi unes 848 morts prematures anuals.
• Social: Es vincula la soledat amb una societat més agressiva i desconfiada, que redueix la participació cívica i el voluntariat.
• Polític: Hi ha una correlació negativa entre la soledat i la qualitat democràtica. La manca de confiança interpersonal s’associa a un major abstencionisme i al suport a partits populistes o d’extrema dreta.

c) L’Estratègia Municipal: Pla d’Accions

L’Ajuntament ha desplegat una resposta estructurada basada en:

• Evolució del Pla: El Pla d’Accions 2020-2024 va començar amb 71 iniciatives i s’ha tancat amb 135 intervencions d’aplicació.
• Eixos: S’organitza en 4 línies estratègiques i 25 objectius operatius, dissenyats com a document dinàmic per adaptar-se a noves necessitats.
• Projectes destacats:
  • Paraules que uneixen: Projecte intergeneracional per unir escoles i gent gran.
  • Viure i Conviure: Programa de convivència per combatre la soledat no volguda.
  • Pacte ‘Barcelona reconnecta’: Un gran acord de ciutat per implicar tota la societat civil a la prevenció d’aquest fenomen.

d) Impacte a la Confiança i la Felicitat

La proposta defensa que fomentar la confiança interpersonal genera una “societat més intel·ligent” i feliç .S’alerta que a Espanya la confiança entre els joves de menys de 35 anys és només del 17% , xifra que correlaciona amb nivells més baixos de felicitat segons els estàndards de l’ONU.

4.2. Terrassa: Programes per la lluita contra la soledat

a)Diagnosi de la Gent Gran a Terrassa

La ciutat de Terrassa presenta una realitat demogràfica on l’envelliment i la solitud són factors clau de les polítiques públiques:

• Dades demogràfiques: La ciutat té una població total de 233.362 habitants , dels quals 42.142 (18,06%) tenen 65 anys o més. Dins d’aquest grup, hi ha una clara feminització: 24.230 dones davant de 17.912 homes.
• Estructura dels llars: Hi ha un total de 88.029 llars, i el 26,1% són unipersonals. Un detall rellevant és que el 40,3% d’aquestes llars unipersonals estan habitades per persones de 65 anys o més, i el 57,6% són dones.
• Distribució territorial: El Districte 5 és el que té un major volum de persones de 60 anys o més ( 12.334 ), seguit dels districtes 1, 4 i 6.
• Conceptes clau: El document diferencia clarament entre l’ aïllament social (falta objectivable de relacions) i la solitud (sentiment subjectiu i personal).

b) El Projecte «Solituds Connectades»

Aquest projecte neix com una evolució de diverses iniciatives realitzades entre 2020 i 2024 (com Sempre Acompanyats o Vincles ) cap a un model de ciutat unificat.

• Missió i visió: L’objectiu és trobar solucions compartides a la solitud no volguda mitjançant un procés col·lectiu entre ciutadania, entitats i administració. Es basa en l’ agència , entenda com la capacitat de les persones per decidir i canviar el seu entorn.
• Eixos de l’acció: El projecte treballa en dos plans complementaris:
  • Plànol comunitari/estructural: Actua sobre les causes macrosocials, la planificació urbana (espais verds, ciutat dels 15 minuts) i la infraestructura social.
  • Plànol individual: Centrat per augmentar la resiliència, el propòsit vital i l’adaptació de la persona.
• Línies estratègiques: Inclouen el foment de la intergeneracionalitat, les cures comunitàries, el voluntariat i les relacions de reciprocitat.

c) Reptes i Marc Públic d’Actuació

El Servei de Promoció de la Gent Gran de Terrassa lidera aquesta estratègia amb reptes i accions transversals:

• Estratègia local: La ciutat compta amb un Pla Local per a un Envelliment Integral (2024-2030) que inclou 174 accions de 34 serveis municipals.
• Recursos actius: Destaca l’Oficina d’Informació a la Gent Gran, el Casal Municipal Anna Murià i programes innovadors com «A Bici Sense Edat» o el canal de WhatsApp «Activa el +60».
• Punts forts i febles: Voluntat política, existència de centres cívics a tots els barris i consciència social creixent sobre la solitud com a factor de risc per a la salut. Dificultats: La manca de recursos econòmics i de personal, la bretxa digital, la baixa participació ciutadana i la geografia de determinats barris perifèrics.

En resum, l’administració local actua com a facilitadora del canvi , proposant una mirada interseccional per transformar les condicions que generin la solitud.

4.3. Alt Urgell: Com articulem teixits comunitaris en la xarxa social i sanitària en l’entorn rural?

a) Context i Fonaments del Projecte

El projecte neix de la necessitat d’articular teixits comunitaris a la xarxa social i sanitària d’un entorn rural amb característiques demogràfiques molt específiques. L’ Alt Urgell presenta una densitat de població molt baixa (13 habitants per km²) i una dispersió notable, amb 126 nuclis habitats.

Indicadors Demogràfics (Idescat, 2025)

• Índex d’envelliment: 188,2%.
• Índex de sobre envelliment: 16,6%.
• Índex de dependència de la gent gran: 34,2 %.

b)El model d’atenció integrada

L’estratègia proposada és un nou model d’intervenció que cerca la connexió de la persona amb la seva comunitat mitjançant un treball integral i intensiu des del seu propi entorn. Els objectius clau inclouen:

• Millorar la qualitat de vida i mantenir l’autonomia al domicili el màxim temps possible.
• Oferir una atenció humanitzada, digna i personalitzada.
• Fomentar el treball en xarxa entre els serveis socials i sanitaris per a un sistema més just i eficient.

c) Metodologia i Implementació

La figura central del projecte és la gestora de casos , que actua com a nexe entre els diferents agents (grup motor i grup d’intervenció).

Perfil dels Usuaris i Criteris d’Inclusió

El projecte s’adreça a persones de 65 anys o més que presentin:

• Fragilitat i vulnerabilitat amb risc social o sanitari.
• Aïllament social, soledat (sentida o real) i manca de xarxa familiar o social.
• Manca de recursos propis per a l’autocura.
• Estat cognitiu o de salut mental preservat o amb deteriorament lleu/estable.

Circuit de Treball

La intervenció es divideix en tres fases:

• Fase Inicial: Valoració, diagnòstic social i diagnòstic per determinar el pla d’atenció integral.
• Desenvolupament: Treball sobre preferències i interessos, vinculació amb entitats i tallers.
• Tancament: Alta del cas i avaluació (incloent-hi una trucada de seguiment un mes després de l’alta).

Per mesurar la soledat, s’utilitza l’ Escala de Jong Gierveld , que valora aspectes com el buit al voltant de la persona o la presència de persones de confiança.

d) Resultats, Conclusions i Futur

Balanç de la Intervenció

• Persones atesos: De 20 derivacions, 18 van acceptar la intervenció (14 homes i 6 dones).
• Ubicació: Repartiment equitatiu entre la Seu d’Urgell (10) i altres municipis de la comarca (10).
• Resultats d’alta: En 5 dels 8 casos d’alta, la puntuació de soledat baixa, i en un cas s’elimina completament la percepció de soledat.

Anàlisi del Projecte

Línies de futur

L’objectiu final és consolidar una xarxa unida de serveis de salut, socials i comunitaris. Es pretén que la intervenció continuï basada en un pla de treball compartit i conegut tant pels professionals com per les mateixes persones ateses, assegurant una atenció realment coordinada i integral.

4.4.Sant Quintin de Mediona: Pacte per la Vida Plena Sant Quintin de Mediona

a) Diagnòstic: La realitat de la vellesa a Sant Quintí de Mediona (SQM)

Un anàlisi socioeconòmic que situa Sant Quintí de Mediona en una posició de vulnerabilitat respecte a la resta de Catalunya:

• Dades demogràfiques (2025): El municipi té 2.585 habitants, dels quals 624 són majors de 60 anys i 461 són majors de 65 anys.
• Precarietat econòmica: L’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) de SQM és de 86,6 (Catalunya = 100), sent el penúltim dels 27 municipis de l’Alt Penedès i el 893 de 947 a tot Catalunya. La pensió mitjana de jubilació el 2024 va ser de 1.264 €, notablement inferior a la de Vilafranca (1.458 €) o la mitjana catalana (1.497 €).
• Alt cost de vida: Tot i les pensions més baixes, els productes de primera necessitat (aliments i energia) són un 29% més car per a una persona gran a SQM que a Barcelona ciutat.
• Manca de serveis (2025): El municipi presentava una carència absoluta de recursos residencials o de dia: 0 habitatges dotacionals, 0 places de Centre de Dia (SAIAR) i 0 places de residència. La despesa municipal al Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) era de només 21€ per habitant, davant dels 68€ de Barcelona.

b) Conceptes clau: Edatisme i dret a l’arrelament

El projecte denuncia diverses formes de discriminació i exclusió que pateix la gent gran a l’entorn rural:

• Edatisme i «Petitisme»: És critica l’actitud institucional que normalitza les dificultats de serveis a municipis petits, vulnerant els drets de ciutadania de la gent gran pel fet de viure en un poble.
• Catalèpsia social i Exili geriàtric: Es defineix la «catalèpsia social» com el confinament forçós de persones amb mobilitat reduïda a habitatges amb barreres. L’exili geriàtric es refereix a la necessitat de marxar del poble a centres de dia o residències foranes per manca de recursos locals, trencant l’arrelament vital.
• El Pacte per una vida plena: L’objectiu central és un compromís local per augmentar els serveis, evitar l’exili geriàtric, millorar la qualitat de vida i combatre la solitud no desitjada i l’edatisme.

c) Actius i Programes: La força del comú

S’identifica quatre “motors” o fortaleses de la comunitat per transformar aquesta realitat:

• Capital humà: 30 professionals sanitaris/socials i 30 activistes solidaris.
• Teixit associatiu: 25 associacions cíviques implicades.
• Sector empresarial: Empreses locals tecnificades i líders sectorials.
• Infraestructura: Un Casal Municipal de la Gent Gran amb 40 anys d’història.

d) Programes ja impulsats:

• Dinars en companyia i al llar: Servei de menjador al Casal o a domicili (7,50 €/menú), servint milers de menús amb la col·laboració de Càritas i l’Institut-Escola.
• Matins a Gran: Programa diari de 2,5 hores amb un equip tècnic (educadora, fisioterapeuta, psicòloga i infermera) que realitza estimulació cognitiva i fisioteràpia per a 26 persones entre 70 i 92 anys.
• Projectes en fase d’estudi: L’Observatori i el Veraat Betània , que preveu crear el futur Servei d’Atenció Integral en l’Àmbit Rural (SAIAR), habitatges dotacionals i la residència local.

5.-PROPOSTA SINDICAL: CAP A UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS. COMPROMÍS AMB L’ENVELLIMENT ACTIU

Aquest apartat té l’objectiu de promoure un conjunt d’accions en favor de les persones grans per part de la nostra federació en l’àmbit local i comarcal que és l’espai idoni per a la intervenció en els consells de participació de les persones grans. Aquest apartat també ha de servir per compartir i transformar-ho en una eina de treball i que ens serveixi per anar fent una revisió anual d’allò que fem en l’espai institucional.

5.1. CONTEXT DE L’ENVELLIMENT ACTIU

En el segle XXI l’augment de l’esperança de vida és un dels majors èxits de la societat actual, però també un dels nostres reptes socials més grans. L’envelliment de la població no és un fenomen de futur, és una realitat present que cal fer-hi front en els nostres municipis i com a país amb l’objectiu de promoure una vida activa i plena, és a dir, les persones grans han de participar en la governança de la seva comunitat no sols com a receptor de serveis, sinó com agents polítics i emissores de solucions en totes les esferes socials.

Cal treballar també per un envelliment digne, amb drets i contra la soledat no desitjada, que és una realitat silenciosa que genera un sentiment d’aïllament que pot impactar seriosament en la salut física i mental i que minva la qualitat de vida de la qui la pateix. És una conseqüència directa d’un sistema que ens considera “classes passives” i ens invisibilitza així que deixem de produir.

L’envelliment té també un clar component de gènere. Les dones representen la major part de la població gran i, especialment, de les persones majors de 80 anys. Aquesta feminització de la vellesa implica majors taxes de viudetat, soledat no desitjada, pobresa energètica i dependència econòmica. Alhora, moltes dones grans continuen exercint tasques de cures familiars invisibilitzades que sostenen el sistema social i comunitari sense reconeixement ni suport institucional.

Cal, per tant, avançar cap a polítiques d’envelliment digne que reconeguin el valor social de les cures, combatin la bretxa de pensions i garanteixin l’autonomia econòmica i personal de les dones grans.

En definitiva, la soledat no desitjada és un problema polític i per tant es fa necessari que aquesta sigui tractada com una qüestió de salut pública i de drets humans.

En aquest sentit, l’OMS ha publicat l’any 2025 un informe amb el títol de “De la soledat a la connexió social” recull:

• els efectes sobre la salut individual i col·lectiva de la desconnexió social, 
• Les solucions que funciones per lluitar contra la desconnexió social
• Una proposta pràctica per reconectar les societats. 

La lluita contra l’edatisme ha de ser altre dels nostres objectius per garantitzar que les persones grans no siguin vistes com una càrrega, sinó com actiu social i cal promoure drets que impliqui transitar d’un model assistencialista a un altre basat en l’autonomia personal.

Sense recursos no hi ha autonomia personal.  Unes pensions dignes són l’eina bàsica perquè cap persona pensionista es vegi marginada, en definitiva defensem pensions dignes per una vida activa.

Apostem per un urbanisme amable, amb espais de trobada, transport públic accessible i serveis de proximitat que ens permeti envellir en les nostres entorns. En aquest sentit no volem un model de macro residències que ens aïllen. Defensem la cobertura pública de la dependència amb serveis al domicili, coordinats, integrals i de qualitat que permetin viure a les persones grans al domicili i el seu entorn social habitual i els serveis comunitaris que fomentin la nostra autonomia, facilitin la participació política i social i mantenir-nos connectats amb  la societat i interconnectats.

Les situacions de violència i tot tipus de maltractament de les persones grans, i especialment de les dones grans i de les persones amb dependència, són una xacra no acceptable en la nostra societat. Cal una actuació integral decidida de tota la societat per eradicar-les.

Una vida activa i plena al llarg de tots els anys de vida, Això requereix d’un enfocament integral que combini la salut, l’atenció a la dependència, els entorns adaptats, la seguretat i la participació social.

Per això proposem defensar als diferents espais en que participem els següents eixos d’acció de manera prioritària: 

5.2.. EIXOS PRIORITARIS

Definim 5 eixos prioritaris en la que s’ha d’incorporar de manera transversal la perspectiva de gènere en totes les polítiques d’envelliment.

• Lluita contra l’edatisme i defensa dels drets de les persones grans
• Participació social i vida activa
• Integració social, sanitària i comunitària
• Lluita contra la soledat no desitjada i promoció de la connexió social
• Dret a la seguretat i una vida lliure de violències 

5.3. PROPOSTES CONCRETES 

A. Lluitar contra l’edatismei defensa dels drets de les persones grans.

• Denunciar situacions de discriminació que incorporen un criteri d’edat cronològica sense cap justificació (exemple: Dones excloses de cribatge de càncer de mama en complir els 70 anys, ….)

• Impulsar accions que facilitin l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’autonomia de les persones grans. (exemple: difondre i sensibilitzar sobre diferents eines legals de protecció: poders preventius, testament vital, …)

• Analitzar l’impacte diferencial de les polítiques públiques sobre dones i homes grans.
• Garantir el dret a la presencialitat: Impulsar lleis que obliguin l’administració a mantenir canals d’atenció humana per evitar l’exclusió administrativa.

2. Participació social i vida activa

• Promoure els pactes locals i pacte nacional per la longevitat i la vida plena que incorporin a la societat la mirada de l’envelliment i integrin tots els serveis i prestacions adreçats a les persones grans, on s’incorpori la veu de les persones grans en òrgans de decisió vinculants, no només decisius. (exemple: Pacte per la vida plena de Sant Quintí de Mediona o transformar en Pacte Nacional l’Estratègia per la Societat Longeva i la Vida Plena de l’AG GOV/92/2004 de 24 d’abril de 2024) 

• Impulsar “les ciutats amigues de les persones grans” o etiquetes similars per tal que els pobles i ciutats de Catalunya siguin estiguin adaptats i siguin accessibles per facilitar l’activitat i participació de les persones grans. (exemple: Barcelona i el seu Pla Barcelona amigable amb les persones grans 2022-2030)

• Promoure espais i accions que promoguin la connexió de les persones grans. (exemples: cinema sènior, menjar en companyia, programa Barcelona Districte Cultural, programa de biblioteques de Catalunya, ….)

• Promoure la participació activa de les dones grans en espais de decisió, consells de participació i governança comunitària.

• Visibilitzar el paper social, associatiu i comunitari de les dones grans com a agents actius de cohesió social.

• Fomentar la mentòria intergeneracional: Programes on les persones grans transfereixin la seva experiència a joves, reforçant el seu rol actiu.

3. Integració d’atenció social, sanitària i comunitària.

• Promoure el desplegament a tota Catalunya de l’Agència Integrada Social i Sanitària per tal que tota Catalunya disposi d’un sistema integrat de serveis integrals a les persones grans. (exemple programa SiSS (serveis integrats se Salut i Social) de Manresa)

• Demanar la universalització del servei de teleassistència públic, l’atenció domiciliària d’urgència i les eines tecnològiques i digitals per facilitar el manteniment al domicili. (exemple: programa SiSS de l’ajuntament de Manresa)

• Promoure la integració comunitària als serveis socials i sanitaris (exemple: programa SiSS de l’ajuntament de Manresa).

• Incorporar protocols d’atenció social i sanitària sensibles al gènere, especialment en situacions de dependència i cures de llarga durada.

• Reconèixer i donar suport a les dones grans cuidadores, evitant situacions de sobrecàrrega física, emocional i econòmica.

4. Lluita contra la Soledat no desitjada i promoció de la connexió social.

• Promoure accions i espais que lluitin contra la soledat no volguda, especialment de les persones grans promovent la socialització i la participació ciutadana. (exemple: Tramats de Vida de Caritas Barcelona, projecte Radars de l’Ajuntament de Barcelona, projecte Vincles de la Diputació de Barcelona, ..)

• Promoure el desplegament d’un sistema integral de detecció i lluita contra la soledat no volguda (referència: model de lluita contra la soledat no volguda definit en el marc de l’Estratègia per una Societat Longeva).

• Crear taules locals contra la Soledat on estiguin representats els sindicats de pensionistes, associacions veïnals, comerciants i l’ajuntament per coordinar xarxes d’alerta primarenca.

• Desenvolupar accions específiques dirigides a dones grans que viuen soles, especialment vídues o amb xarxes socials debilitades.

• Incorporar indicadors de gènere en els sistemes de detecció de soledat no volguda

• Promoure la incorporació el servei de teleassistència com eina de cribatge de soledat no volguda i incorporar la “trucada d’acompanyament a domicili”. 

5. Dret a la seguretat i una vida lliure de violència

• Reconèixer i abordar específicament la violència envers les dones grans, incloent la violència econòmica, psicològica, patrimonial i institucional. Coordinar els sistemes de protecció de persones grans amb els recursos especialitzats en violència masclista i formar professionals en la detecció de violències invisibilitzades que afecten especialment a dones grans.
• Promoure la sensibilització ciutadana envers les situacions de seguretat, descura o maltractament de les persones grans. (exemple: campanyes de promoció del bon tracte de diferents Ajuntaments o Consells Comarcals)

• Promoure la formació dels professionals en detecció i intervenció de situacions de violència i maltractament de les persones grans.

• Promoure la incorporació el servei de teleassistència públic com a eina de cribatge de situacions de violència.

• Prevenir el maltractament institucional: Establir protocols de bon tracte i inspeccions en centres de dia i residències per garantir ràtios dignes.

• Promoure el desplegament a Catalunya d’un sistema de protecció integral de les persones grans que identifiqui i eviti situacions de maltractament de les persones grans (referència: sistema de violència masclista o desplegar el model d’intervenció en situacions de violència contra les persones grans definit en el marc de l’Estratègia per una societat longeva).

5.4. RESUM DE PROPOSTES CONCRETES:

1. Manteniment del sistema actual de pensions i la seva millora per permetre la vida digna de les persones grans
2. Universalitzar el:
   1.  servei de teleassistència públic i incorporar-lo com a eina de cribatge de soledat i de situacions de violència i de seguiment en la lluita contra la soledat no volguda
   2. l’atenció a domicili públic d’urgència i les eines tecnològiques per facilitar el manteniment a domicili.
   3. La integració social i sanitària a tot el territori de Catalunya.
   4. Garantir l’accés universal als cribatges de salut i tractaments mèdics sense discriminació per edat cronològica
3. Implementar el model definit de lluita contra la soledat no volguda
4. Implementar el model definit d’abordatge de situacions de maltractament de persones gran.
5. Governança i Participació:

Institucionalitzar la participació vinculant de les persones grans en la creació de les polítiques públiques que els afecten, passant d’un model de consulta a un de codecisió.

5.5.PROPOSTA FINAL OPERATIVA DE SÍNTESI:

• Generar una recollida d’experiències existents en algun d’aquest eixos allà on hi hagi representació de CCOO i fer-la accessible a tothom (recollida mitjançant formulari google) a la web de CCOO i comparar els territoris i que incorpori també indicadors de gènere en la recollida d’experiències territorials per analitzar l’impacte diferencial de les polítiques sobre dones i homes grans.
• Repetir la recollida als que participin el febrer de 2027 i comparar l’evolució.

L’envelliment digne només serà possible si es construeix des de la igualtat. Incorporar la mirada de gènere no és afegir un nou eix d’acció, sinó garantir que cap persona gran quedi invisibilitzada per raó de sexe, trajectòria vital o condicions socials acumulades al llarg de la vida.