Sota el títol “ la nova llei de Dependència a examen: què canvia i com ens afecta? el Sindicat de Pensionistes de CCOO de VORMAROS va realitzar aquest dijous dia 21 de maig una xerrada amb la participació de Dolors Comas d’Argemir i Cendra catedràtica emèrita d’Antropologia a la Universitat Rovira i Virgili i Diputada del Parlament de Catalunya (1999-2006).
En la presentació de l’acta que va anar a càrrec de Rosa Maria Esteve Pérez, membre de l’Executiva de Pensionistes de CCOO de VORMAROS, abans de presentar a Dolors Comas d’Argemir i Cendra, va fer un petit recorregut del Sistema d’Autonomia i Atenció a la Dependència que el va situar en tres fases: 1) La Fase inicial 2007-2011, es va caracteritzar per un desplegament institucional ràpid i un impuls pressupostari que va elevar cobertura, despesa i ocupació, 2) La segona etapa 2012-2016, va estar marcat per la crisi financera i l’austeritat. El PP va fer retallades importants en el finançament estatal i per tant va afectar als serveis i es va incrementar les llistes d’espera, i 3) La tercera fase 2020 -2021 a través del Pla de Xoc en la Dependència fruit de la pressió social i sindical hi hagut un augment del finançament i una aposta per modernitzar el model d’atenció.
Per la seva part en Dolors Comas d’Argemir i Cendra va fer una exposició de la situació del sector de les Cures, recordant la manca de finançament que afecta als serveis i a les llistes d’espera. Va explicar els eixos fonamentals de l’actual reforma de la Llei de Dependència que ho va concretar en menys rigidesa administrativa, més flexibilitat en els suports disponibles, major atenció a la qualitat de les cures i un enfocament més personalitzat i centrat en la persona. Malgrat això va deixar clar que sense finançament adequat pot posar en perill totes les millores que s’estableixin en la reforma de la Llei.
Va fer també una comparativa en pressupost a les cures de diferents països europeus, mentre Finlàndia té una despesa del 3,8% del PIB, Espanya es situa en el 0,77% del PIB.
Entre altres claus comparatives també va fer referència al model “familiarista versus el model universal”, és a dir, mentre els països de nord d’Europa les cures de les persones grans i dependents s’ha assumeix com una responsabilitat col·lectiva i pública, a l’Estat espanyol el sistema se sosté gràcies a la cura informal. En aquest sentit també va posar l’accent que el sector de les cures és un sector precari i amb baixos salaris i per tant cal canviar aquesta tendència.
