Emergència climàtica: com mitigar-la, com adaptar-nos-hi
El Sindicat de Pensionistes de CCOO de les Terres de Lleida, el passat 13 de maig, va organitzar la xerrada “Emergència climàtica: com t’afecta” a càrrec de Laura Diéguez Ferrer tècnica de la Secretaria de Transicions Justes i Territori de CCOO de Catalunya.
La xerrada s’inicià amb l’explicació d’on som i perquè parlem d’emergència climàtica. Cada dècada augmenta la temperatura de la Terra unes dècimes des que hi ha registres, de l’any 1850 a l’actualitat les temperatures han augmentat 15 graus, i la zona mediterrània és una de les més vulnerables: hi ha moltes més sequeres i més llargues, desforestació, tot això provocat per la crema de combustible fòssils, els gasos d’efecte hivernacle i els pesticides de l’agricultura extensiva.
Diéguez va afirmar que el canvi climàtic ja és una realitat, i en patim els seus efectes: estrès per calor, esgotament, malalties cardiovasculars i respiratòries, cops de calor, períodes més llargs d’al·lèrgies, augment de mosquits que troben aquí unes temperatures adequades per reproduir-se i porten malalties tropicals que abans no hi eren… Cal afegir a més que tots aquests canvis fan augmentar la radiació ultraviolada (UV), cosa que afecta els ulls, especialment els ulls amb cataractes, i, finalment, també se’n ressent la salut mental, es produeix l’ecoansietat.
De riscos n’hi ha per a totes les edats, però són més greus per a les persones de més 65 anys, les menors de 5 anys, les que tenen malalties cròniques i les que treballen al carrer.
Sempre s’ha d’estar informat, hidratat i usar els refugis climàtics. I a més cal aplicar polítiques de mitigació i d’adaptació.
Les polítiques de mitigació són aquelles que redueixen l’emissió de gasos, les energies renovables, la mobilitat sostenible i una bona gestió forestal, fer campanyes de sensibilització i aconseguir una visió integral: medi ambient, salut pública, urbanisme i canvi d’hàbits.
Les polítiques d’adaptació, ara que ja tenim aquí el canvi climàtic, són de resistència. A la ciutat de Lleida, pot servir per a qualsevol lloc de Catalunya, aquestes mesures d’adaptació són la descarbonització, les energies renovables, la planificació urbanística intentant plantar arbres —per exemple a Lleida la manca d’arbres provoca una diferència de temperatura entre els barris de 13 graus—, posar sistemes d’ombratge, intentar usar el transport públic, les bicicletes, rehabilitar edificis, cuidar l’aigua regenerant-la per regar els carrers, drenatges sostenibles…
Com a conclusió podem dir que als assistents els va quedar clar que si el clima es modifica és degut a l’activitat humana i que necessitem una classe política que s’interessi per mitigar el canvi climàtic i que implementi polítiques d’adaptació a aquest canvi.
Carme Besora Sanromà, Pensionistes de CCOO de les Terres de Lleida
