Jordi Ribó Flos, Pensionistes de CCOO Barcelonès
Fa uns pocs dies, ens vàrem assabentar de que el company Ernest Antón Aguilar, afiliat al nostre sindicat des dels inicis i vinculat a CCOO a la clandestinitat, ens va deixar el passat 8 de febrer de 2026, víctima d’un maleït càncer, a l’edat de 75 anys.
L’Ernest va néixer a Barcelona en 1950, fill d’immigrants procedents del Rincón de Ademuz, província de València. Era veí del barri del Clot i va estudiar a l’escola del Clot, vora de l’actual Pont del Treball Digne.
Era tècnic a l’empresa THEPSA del ram del metall de Sant Adrià de Besòs i va sortir escollit pel Jurat d’Empresa en les darreres eleccions del sindicat vertical en les llistes impulsades per CCOO. Va ser membre del Comitè d’Empresa i va lluitar decididament contra el tancament de l’empresa, en uns temps on no hi havia fons de garantia ni res semblant. Els treballadors de THEPSA van poder cobrar gràcies al seu esforç i al d’altres companys.
Va formar part del primer Consell Nacional de la CONC en 1978 fins el 1980. Va ser responsable de finances a la Unió Local de Sant Adrià de Besòs i poc després el van alliberar per poder fer tasques d’assessorament a la Unió en col·laboració amb el que és avui el Gabinet Jurídic de CCOO. Va assessorar a Sant Adrià i Badalona per la Unió del Barcelonès Nord, i després va passar al Gabinet Jurídic com assessor sindical.
El final de la seva tasca va ser com mediador en els processos d’eleccions sindicals per la CONC. Per la seva capacitat de treball, coneixement de les empreses mitjanes i petites, se li va encarregar aquesta feina que va realitzar amb grans èxits en la seva tasca. Va ser fundador de la Unió Local de CCOO de Sant Adrià de Besòs i va assistir a moments difícils al nostre sindicat, moments econòmics i sindicals. Sempre trobava solucions i sortides a tot, i donava savis consells als companys. Quan la vaga del 20-J de 1985 va ser denunciat per un empresari i jutjat, acusat de «piquetes violentos y armados», juntament amb el company José Alfonso, aleshores secretari general de CCOO de Sant Adrià de Besòs, i defensat per l’advocat Josep Solè Barberà, que va obtenir l’absolució pels dos companys.
Poc abans de la seva jubilació, va anar a viure a Canet de Mar, en un dels pisos de la Cooperativa de CCOO, que li va correspondre. Era un bon company, amic dels seus amics, un excel·lent marit i un pare molt afectiu amb les seves dues filles, i ara amb els seus nets, dos d’ells anglesos.
Aquest era l’Ernest: un home de principis, seriós però alegre i combatiu. La gent de Sant Adrià sempre et recordarà…i el conjunt de les CCOO també. Descansa en pau, company i amic. Una abraçada a la Carme, a les teves filles i família. Mai t’oblidarem.