El passat 21 de maig, la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya va organitzar un acte amb el títol «Sistema de pensions, Seguretat Social i sindicalisme» que va comptar amb les intervencions de Joan Coscubiela Conesa, secretari general de CCOO de Catalunya entre el 1995 i el 2008, i Ramón Pla Marco, membre del Consell de la Federació de Pensionistes. Josep Torrecillas Moreno, secretari d’Acció Sindical i Institucional de la Federació va fer l’obertura de la jornada, i la cloenda va anar a càrrec d’Aurora Huerga Barquín, secretària general de la Federació.
Els ponents Coscubiela i Pla van explicar el passat, present i futur del sistema de pensions i la Seguretat Social i van exposar els sòlids arguments que asseguren la continuïtat del sistema de pensions i la Seguretat Social en contra d’aquells que des de la dreta posen en dubte la seva sostenibilitat amb interessos econòmics al darrera. Coscubiela va destacar l’orgull del sindicalisme de CCOO d’haver impulsat i consolidat les pensions públiques al nostre país.
EL SISTEMA DE PENSIONS, SEGURETAT SOCIAL I SINDICALISME
Aquest dijous dia 21 de maig s’ha realitzat una jornada “El Sistema de Pensions, Seguretat Social i Sindicalisme”, organitzat per la companya Mercè Claramunt Bielsa responsable de Formació i Estudis de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya que a més durant la jornada ha conduit els debats de les dues ponències a càrrec d’en Joan Coscubiela i Conesa i Ramon Pla Marco.
La benvinguda i presentació de la jornada ha anat a càrrec d’en Josep Torrecillas Moreno Secretari d’Acció Sindical i Institucional de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya on ha posat de manifest, que vivim temps de transformació social i econòmica que exigeix reflexió col·lectiva, rigor i compromís. Per això les jornades com aquesta adquireixen una especial importància, ja que fomenten l’intercanvi d’idees i la participació activa des d’una perspectiva crítica, constructiva i compromesa amb els drets socials.
En Joan Coscubiela i Conesa Secretari General de les CCOO de Catalunya entre 1995-2008 va ser el ponent sobre la Seguretat Social i Sindicalisme va parlar sobre els precedents històrics de la Seguretat Social, fent un repàs des de 1893 la Comissió de Reforma Socials que va generar els primers debats en el sí del moviment obrer fins al 1978 on la Constitució espanyola (art 41) diu “els poders públics mantindran règim públic de la Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garanteixi la assistència i prestacions socials suficients davant situacions de necessitat especialment en cas de desocupació. L’assistència i prestacions complementàries seran lliures”.
En la seva intervenció va posar l’èmfasi que la Seguretat Social és avui la principal política pública, es podria dir la principal estructura d’estat, en termes econòmics, en termes socials i en termes polítics. El pressupost total del sistema de seguretat social supera els 200.000 milions d’euros. Per situar aquestes xifres en context històric, cal recordar que a l’any 1978 la despesa del sistema de pensions era del 4,6% del PIB i avui es situa al voltant del 13%.
En Joan Coscubiela i Conesa va afirmar que la Seguretat Social és també el gran pilar de l’estat social, el principal mecanisme de redistribució de la renda. Les pensions són el principal factor de redistribució de rendes. Aquest factor és el que explica la significativa reducció de la taxa de pobresa entre persones majors de 65 anys que han passat de ser el col·lectiu amb el major risc de pobresa relativa a estar molt per sota de la mitjana del conjunt de la societat.
Va analitzar que una de les grans fortaleses del sistema ha estat la capacitat de reformar-se i que aquestes reformes hagin estat en gran part acordades, amb un grau de consens social i polític molt important, amb dues excepcions la vaga general del 1985 i la reforma del 2013 amb majoria absoluta del PP.
Pensant en el futur del sistema ha dit que existeixen sens dubtes reptes, fruit entre altres de l’evolució demogràfica d’Espanya, amb la arribada a l’edat de jubilació de les generacions més voluminoses de l’historia. Malgrat tot,les riscos venen de fora del sistema de la Seguretat Social.
En el torn d’intervenció de Ramon Pla Marco, membre del Consell de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya amb la ponència “El Sistema de Pensions” va destacar que el sistema públic de pensions és un dret adquirit mitjançant les cotitzacions de tota una vida laboral i esdevé la garantia principal per a la independència econòmica de les persones grans, allunyant-les de la pobresa. Malgrat els discursos neoliberals que en qüestionen la viabilitat pels canvis demogràfics, el model espanyol de repartiment i caixa única es manté com un dels més protectors gràcies a l’augment de la productivitat i a l’enfortiment del mercat de treball.
Històricament, el sistema ha patit una desinformació comptable, ja que els superàvits de les dècades passades es van desviar als pressupostos generals en lloc de blindar una guardiola, mentre que el dèficit s’ha inflat artificialment cobrint despeses indegudes que no corresponien a les pensions contributives. Aquesta gestió va gairebé buidar el Fons de Reserva, alimentant el relat de la seva insostenibilitat per afavorir els fons de pensions privats.
Per contrarestar aquest relat, cal posar en valor el «crèdit generacional» i l’aportació actual dels jubilats, el consum dels quals genera més del 10% del PIB i el teixit productiu dels quals és el llegat que utilitzen els joves per crear riquesa. A més, l’activitat de cures no remunerada, com el suport en la criança dels néts, és un pilar invisible que sosté la natalitat i permet la conciliació laboral de les parelles joves.
Davant l’arribada de la generació del baby-boom, les darreres reformes d’esquerres busquen garantir els ingressos mitjançant la pujada de l’SMI, el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional i les cotitzacions de solidaritat per als salaris més alts. No obstant això, davant les fortes pressions de mercats i organitzacions de dretes, en Ramon Pla Marco conclou que cal una mobilització constant al carrer i a les urnes, aprofitant que els majors de 65 anys representen una quarta part del cens electoral.
I va concloure que la lluita per unes pensions dignes no és només una qüestió de xifres comptables, sinó un debat profund sobre el model de societat i la justícia social que volem per al present i el futur. Combatre la discriminació estructural i el relat d’enfrontament entre generacions és imprescindible per protegir l’Estat del benestar; per això, la unió de tota la ciutadania —tant els qui ja són pensionistes com els qui ho seran demà— és l’única garantia per blindar un sistema públic i digne que reconegui tota una vida d’esforç i compromís col·lectiu.
La Cloenda de la Jornada va anar a càrrec de Aurora Huerga Barquín Secretaria General de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya que ha destacat la importància històrica i actual dels sindicats en la negociació de les pensions a través del diàleg social, defensant que la seva tasca és representar els interessos de la classe treballadora. Davant la possibilitat d’un futur govern de dretes, insta a no donar-ho per fet i a lluitar des del primer dia combinant la mobilització i la negociació.
Així mateix, denuncia que el debat sobre les pensions sovint apareix als mitjans de manera interessada per motius econòmics, i rebutja els discursos que intenten enfrontar els joves amb els pensionistes utilitzant dades esbiaixades sobre els salaris i la pensió mitjana a Catalunya.
D’altra banda, reivindica que els pensionistes no s’han de veure com una despesa, sinó com una inversió, tot recordant el retorn econòmic que generen i el suport fonamental que han donat a les famílies i en la cura dels néts. Finalment, fa una crida a la gent jove a continuar la tradició de lluita per millorar les condicions de vida, de treball i d’accés a l’habitatge, alhora que assenyala la necessitat de debatre sobre una fiscalitat justa on «qui més té, més pagui» per garantir la dignitat i el benestar de tota la societat.
