El passat 26 de maig l’Àrea de Dones, Cultura i Memòria de la Federació de Pensionistes de Catalunya va organitzar un acte en el marc del Dia d’Acció per a la Salut de les Dones posant el focus en la salut entesa des d’una perspectiva integral: com un benestar global —físic, emocional, comunitari i vital— que, històricament, les dones han sostingut, exercit i cuidat dia rere dia. Perquè la salut no és només l’absència de malaltia; és la capacitat de viure amb dignitat, autonomia i suport mutu, a través d’aquells sabers tradicionals que les dones han compartit generació rere generació per garantir la vida i el teixit comunitari.
Guardians de la vida: Recuperant per a la memòria col·lectiva les nostres investigadores oblidades
Hem volgut treure de l’ombra unes figures cabdals per a la nostra història: les nostres avantpassades. Dones fetilleres, sanadores, remeieres i llevadores que van ser les guardianes d’una saviesa ancestral indispensable per a la supervivència de les seves comunitats. Elles van defensar una concepció de la salut arrelada a la vida quotidiana, a l’entorn de la natura i als vincles humans. Van ser, en essència, les nostres primeres metgesses, investigadores i farmacòlogues.
En un passat dominat per la misogínia i els prejudicis, on l’accés a la ciència acadèmica era un privilegi estrictament vetat a les dones, aquestes precursores van desenvolupar un sistema de coneixement rigorós basat en l’observació i l’experiència compartida. Malauradament, la por a la seva autonomia i al seu saber va fer que fossin estigmatitzades, perseguides i silenciades sota l’acusació de bruixeria o superstició. Se les va esborrar dels llibres de text oficials, tot i que avui reconeixem que moltes de les seves pràctiques són la base de la cura humana actual.
Recuperar aquest llegat és un acte de justícia històrica i de reconeixement a les xarxes de cures invisibles que han sostingut el món —i que, de fet, el continuen sostenint.
Del foc a l’acadèmia: Una història de resistència
Des de les dones que exercien el seu saber a l’Edat Mitjana fins a les metgesses i investigadores del segle XXI, el fil conductor ha estat sempre el mateix: la resistència.
Avui dia, les facultats de medicina tenen, majoritàriament, rostre de dona. Però aquest present no s’explicaria sense aquelles que, en les condicions més adverses, van mantenir viva la flama d’una manera d’entendre la salut molt més humana. La conquesta dels espais acadèmics actuals és la culminació d’una lluita que va començar en els boscos, a les cuines i a la vora del foc. Tot i així, no podem obviar que, com a conseqüència del patriarcat latent a la nostra societat, la feminització de les professions sanitàries ha anat acompanyada massa sovint d’una certa desvalorització social i laboral.
Un compromís amb el futur
Com a Federació de Pensionistes, tenim el deure de dignificar el seu llegat. Hem de continuar lluitant per construir un futur on la salut i el coneixement siguin, per fi, un patrimoni compartit, totalment accessible i lliure de qualsevol discriminació.
PER LA MEMÒRIA DE LES QUE ENS VAN PRECEDIR I PER LA SALUT DE LES QUE VINDRAN!
Àrea de dones, cultura i Memòria de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya
