El 15 de juny és el dia mundial de la Presa de Consciència de l’abús i el maltractament a les persones grans, és una data que cal que les persones grans, però també la ciutadania en general alcem la nostra veu de manera ferma i unànime per combatre qualsevol forma de violència cap a les persones grans. Una realitat que sovint de manera específica i pateixen més les dones. Avui mirem de front una realitat que fa mal i que, no obstant això, segueix massa oculta; una certesa que no admet excuses, que no es pot justificar i que exigeix una resposta ferma, humana i col·lectiva davant tantes persones grans que pateixen en silenci.
Des de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, entenem que aquesta jornada no pot reduir-se a un simple acte formal, ni a una declaració de bones intencions en el calendari institucional. Ha de ser, un dia de conscienciació social, de denúncia pública de les injustícies i d’exigència immediata de canvis en l’àmbit de les cures, que prohibeixin el negoci amb la vulnerabilitat i que garanteixin que els serveis d’atenció a la dependència passin a mans públiques.Venim a dir prou a normalitzar l’intolerable i a mirar cap a una altra banda, perquè som conscients que cada silenci es converteix en una forma de complicitat.
1.-El Maltractament estructural i institucional
El maltractament a la gent gran és una de les vulneracions de drets humans més invisibilitzades, normalitzades i silenciades de la nostra societat actual, amb un fort biaix de gènere que cal destapar, i la nostra obligació fer-hi front de manera contundent des de tots els àmbits possibles. Quan es parla de maltractament, s’acostuma a pensar exclusivament en l’agressió física, l’abús psicològic o la negligència directa en l’àmbit familiar o domèstic.
Tot i que aquesta realitats són doloroses i requereixen d’actuacions urgents, des de la nostra perspectiva com a sindicat de classe creiem que el pitjor i més cruel dels maltractaments és el maltractament institucional i estructural. És aquell que neix directament de les retallades pressupostàries, de la privatització de les cures, i de la deshumanització profunda d’un sistema econòmic que mesura el valor de les persones exclusivament pel seu rendiment productiu immediat, i no per la seva dignitat intrínseca com a éssers humans.
2.-Violència econòmica i crisi del model privatitzat de cures
La violència econòmica contra la gent gran és una realitat quotidiana que no podem tolerar. Milers de persones grans, amb una incidència especialment greu entre les dones que han patit la bretxa salarial de gènere durant la seva vida laboral o que s’han dedicat històricament a les cures no remunerades, sobreviuen avui amb pensions de misèria, que les condueixen a una vellesa precària i dependents econòmicament. Condemnar la nostra gent gran a la pobresa energètica, a la malnutrició o a la cruesa de no poder costejar els seus medicaments essencials és una forma flagrant de maltractament social i d’una inacció política.
Així mateix, la crisi que pateix el sector residencial i d’atenció a la dependència des de fa anys ha posat de manifest que les cures i la vulnerabilitat humana no poden, sota cap concepte, ser un nínxol de negoci ni d’especulació financera. La cerca del benefici econòmic privat a qualsevol preu, es tradueix directament en ràtios de personal completament intolerables, infraestructures deficients i unes condicions laborals absolutament precàries per a les cuidadores que són majoritàriament dones. Reclamem fermament que la cura sigui un acte de dignitat i justícia, i mai més una obligació freda ni un mer tràmit corporatiu.
3.-Contra l’escletxa digital, l’exclusió financera i l’edatisme
Exigim la fi immediata del maltractament administratiu i l’exclusió bancària. La digitalització forçosa i agressiva de les entitats bancàries i, el que és pitjor, de les pròpies administracions públiques, ha tancat les portes de l’accés a tràmits bàsics a milers de persones grans, amb el que suposa de dependència i indefensió absoluta, un aïllament que s’agreuja en el cas de les dones de més edat. L’accés a l’atenció presencial, entenedora i accessible no pot ser un favor de caritat ni un bé de mercat. És un dret de ciutadania que s’ha de garantir de manera immediata i obligatòria per llei a totes les oficines públiques i privades d’interès general.
Volem denunciar L’edatisme que s’ha convertit en una de les formes d’exclusió més normalitzades del nostre temps. Es considera les persones grans com una càrrega econòmica, invisibilitzant la seva aportació històrica a la societat i el seu paper actual de sosteniment familiar mitjançant el treball de cures no remunerat. Quan els treballadors i les treballadores es jubilen, el sistema tendeix a despullar-los de la seva condició de subjecte de drets plens, empenyent-lo a una situació de vulnerabilitat civil i social on les seves decisions i autonomia són constantment tutelades o directament ignorades. Les persones grans no són una càrrega: són ciutadania plena, amb veu, amb història i amb futur.
4.- Les nostres Reivindicacions Socials i Públiques
Des de l’acció sindical organitzada i la unió del teixit social, exigim la implementació real del següent catàleg de mesures protectores:
- Polítiques públiques valentes que protegeixin de debò, no només en el paper.
- Supervisió rigorosa de centres i serveis, amb total transparència i responsabilitat .
- Justícia accessible per poder denunciar qualsevol tipus d’abús institucional o domèstic, sense por, sense traves i sense demores.
- Formació obligatòria en bon tracte i drets humans per als professionals i el personal que cuiden i acompanyen la gent gran en l’àmbit de la dependència.
- Participació activa de les persones grans en totes les decisions polítiques, econòmiques i socials que els afecten directament.
- Mesures contra la solitud: Reclamem escolta, presència i acompanyament comunitari per garantir que cap persona gran es torni a sentir invisible, inútil o sola.
5.-Un compromís històric que no caduca
Des de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya, creiem que la dignitat humana no disminueix ni caduca amb l’acumulació d’anys, les persones grans que avui sovint pateixen l’oblit són precisament, la generació de treballadores i treballadors i -de dones que, des dels barris i les llars, van sostenir la vida i la resistència–que van lluitar per conquerir drets laborals, les llibertats democràtiques i els serveis públics que gaudim tota la societat. No permetrem que les persones grans se’ls consideri un residu o una càrrega. Hem de lluitar contra qualsevol forma de menyspreu, violència o discriminació cap a les persones grans.Perquè una societat que cuida les persones grans, que defensa els seus drets amb fermesa, que no tolera abusos, que actua, que no calla i que s’aixeca, és una societat que es dignifica i que demostra que la justícia no es negocia.
Tolerància zero al maltractament institucional i social!!
Compromís total amb el bon tracte i acció col·lectiva per transformar la realitat
Barcelona, 15 de juny de 2026