Campanya de recollida de la fruita de Lleida. Anàlisi i propostes de CCOO de Lleida

Aquest document analitza les diferents campanyes de recollida de la fruita a Lleida, individualitza els principals problemes de caire estructural associats a les campanyes i fa una proposta de solució basada en deu punts, als quals s’afegeix una valoració dels recursos necessaris per implementar les solucions proposades pel sindicat.

Les terres de Lleida es caracteritzen per ser un territori en el qual el sector primari i la indústria agroalimentària representen el 40 % del PIB i donen ocupació al 15,14 % de les persones treballadores. Per tant, és el sector més important després del sector de serveis.

Cada any venen a les nostres terres moltes persones que volen treballar en la recollida de la fruita, cosa que fa que aquesta sigui una de les activitats laborals i socials més importants per al nostre territori i que doni treball a moltes persones. Aquestes persones venen de diferents llocs i són de diferents nacionalitats, però totes venen a treballar. Algunes d’aquestes persones arriben amb un contracte de treball, però d’altres venen sense contracte. Aquestes persones que no tenen contracte venen a buscar feina i mentre no en troben, on van?, on dormen? D’altres ni tan sols tenen papers i, per tant, no poden tenir contracte laboral: què fan?, on van?, treballen?, ho fan sense papers?, amb quins drets laborals ho fan?

Cada any, per preparar la campanya de la fruita, es realitzen reunions periòdiques entre les diferents institucions, patronals agràries, sindicats i agents socials per col·laborar, en la mesura de les respectives possibilitats, en el millor funcionament de la campanya de la fruita. Aquestes reunions es realitzen en tres àmbits.

  • Subdelegació del Govern central
  • Generalitat de Catalunya
  • Administració local (Ajuntament de Lleida)

Per tant, tres espais diferents en els quals pràcticament es parla de la mateixa problemàtica. Problemes derivats de l’arribada de persones que volen treballar a la campanya de la fruita de Lleida, que per diferents circumstàncies originen problemes laborals i socials importants per al nostre territori. Any rere any es reprodueixen els mateixos problemes. Durant molts anys no hem estat capaços, com a territori, d’actuar i dotar-nos dels recursos necessaris per, de manera anticipada, afrontar l’arribada de les persones que venen a treballar a Lleida i no tenen un contracte de treball.

L’Administració local, la Generalitat i la Subdelegació del Govern central han de treballar plegats per garantir el correcte funcionament de la campanya de la fruita. Des de les seves respectives competències s’han de corresponsabilitzar i treballar conjuntament per donar resposta a un dels fets més importants que es produeixen a les nostres terres: la recollida de la fruita. Això vol dir assumir compromisos i dotar dels recursos i les eines necessàries perquè en cada àmbit de representació administrativa es pugui fer front de manera ràpida i efectiva als problemes derivats del treball del camp al nostre territori. Afrontar la campanya de la fruita en les millors condicions possibles farà que el nostre territori sigui un referent i un exemple d’organització i dignificació del treball del camp. Però no tan sols es requereix el compromís de les diferents administracions: el compromís ha de ser de tots els agents que participen de la campanya de la fruita. El sector agrari està regulat pel Conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya (DOGC, Resolució TSF/3126/2018, de 3 de desembre). Mentre el conveni que no se signi, s’ha d’aplicar el salari mínim interprofessional anual, avui el del 2020, per a aquells grups professionals que es trobin per sota. Un altre conveni que regula el sector és el Conveni col·lectiu del sector de recaptació, emmagatzematge, manipulació i venda de fruita i verdura de les comarques de Lleida. Aquests convenis són el marc de relacions laborals que han de regir les condicions laborals i socials de tots els treballadors i treballadores del camp. El seu compliment és garantia de compromís i respecte vers la concertació social, però, sobretot, respecte de les persones que treballen al camp. El seu compliment és obligatori. Aquesta obligatorietat, fruit del consens social, garanteix uns drets i unes obligacions, però, sobretot, dignifica un sector que per si sol és precari. Des de CCOO sempre hem treballat per garantir els drets laborals i socials dels treballadors i treballadores del camp. Sempre hem reclamat a les administracions implicades, a les patronals i als empresaris que garanteixin el compliment d’aquests convenis col·lectius i els compromisos cap als treballadors i treballadores.

Malauradament, any rere any ens hem vist obligats a presentar denúncies davant la Inspecció de Treball, especialment arran de les visites que fem a les explotacions i allotjaments per garantir el compliment de les mesures de prevenció de riscos i les condicions laborals previstes en els convenis col·lectius. Cada any veiem com es vulneren drets laborals que reverteixen en problemes socials per al nostre territori.

El concepte del més barat possible per fer viable la recollida de la fruita a Lleida ha de desaparèixer de la nostra mentalitat. Les persones són el centre del treball i tots i totes hem de treballar per dignificar aquest sector i que les persones del nostre entorn vulguin treballar en la recollida de la fruita perquè les condicions per fer-ho permetin poder dur una vida digna.

Així doncs, calen propostes valentes, calen acords de corresponsabilitat i calen estratègies de territori per poder afrontar amb tots els mitjans possibles i amb la màxima capacitat de gestió la campanya agrària de les terres de Lleida.

El sector agrari, any rere any, denuncia els baixos preus imposats als productors i ramaders per part de la gran distribució i l’agroindústria. És necessari que es compleixin les normatives que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentari. S’han de buscar solucions per pal·liar les crisis de preus o de costos del sector. Si volem dignificar el sector agrari calen polítiques valentes per regularitzar la cadena alimentària. El preus que es paguen per la fruita han de permetre als productors, almenys, cobrir costos. No fer-ho condemna els petits productors i la continuació de l’explotació de pares a fills.

CCOO no permetrem de cap manera que es vulnerin els drets laborals i socials de les persones que venen a treballar a Lleida. Ens en volem corresponsabilitzar, i serem allà on se’ns demani per arribar a consensos i compromisos per afrontar el fenomen laboral més complex que succeeix a les terres de Lleida.