Editorial de Javier Pacheco, secretari general de CCOO Catalunya.
«El dret d’accés a l’habitatge s’ha fet impossible, i el mercat immobiliari no s’autorregula per garantir-lo en condicions dignes de vida.»
Accedir avui a un habitatge digne ha esdevingut molt difícil per a la majoria de les persones treballadores i impossible per a la gent jove i les persones més afectades per la vulnerabilitat.
Un informe que vam presentar el juny del 2023 (“L’habitatge tenia un preu”) ens deia que a la ciutat de Barcelona una persona amb el salari net estimat a la ciutat necessita dedicar el 50 % dels seus ingressos al lloguer d’un pis. I si el vol comprar, dedicant-hi només el 30 % dels seus ingressos, tal com reivindiquem a escala europea, necessita 40 anys per pagar-lo, és a dir tota una vida laboral de les d’abans.
Si parlem del jovent, les dades encara són més esgarrifadores. Per llogar un pis necessiten dedicar-hi el 89 % del salari net estimat, gairebé la totalitat dels seus ingressos. Si fixem la regla del 30 % dels ingressos per pagar l’habitatge, es necessiten 3 joves per llogar un pis. I si algú pot accedir a l’opció de compra —la immensa minoria—, hauria de dedicar-hi 78,3 anys, o sigui una vida sencera.
Els preus de l’habitatge en els darrers 10 anys han augmentat, a Barcelona, un 54,6 % en la modalitat de compravenda i els lloguers ho han fet un 50,7 %, molt per sobre dels increments salarials reals en aquest mateix període.
Per tant, podem dir que el dret d’accés a l’habitatge s’ha fet impossible i que el mercat immobiliari no s’autorregula per garantir-lo en condicions dignes de vida per a la gent. Si s’autoregula, és per fomentar l’especulació a l’alça dels preus sense fre.
Per aquest motiu, el sindicat reivindica polítiques públiques que intervenen en la regulació dels preus. Per garantir un dret fonamental per a la ciutadania: tenir un sostre. És difícil entendre la vida sense sostre; és impossible la vida sense un sostre.
I el sindicat defensa que la societat d’avui requereix un nou contracte social que ha de garantir el treball digne i les rendes disponibles suficients per viure amb dignitat. És per això que estem lluitant per apujar l’SMI i per garantir contractes estables i de qualitat, negociant i mobilitzant-nos per incrementar els salaris per sobre de la inflació i fixant clàusules de revisió salarial per seguir guanyant poder adquisitiu. Són precisament la negociació col·lectiva, l’acció sindical a l’empresa i la concertació social els elements que estan reequilibrant les condicions de treball i els que milloren la vida de milions de persones. Però no és suficient.
Volem garantir les rendes disponibles, i poder pagar l’habitatge o la cistella de la compra són condicions irrenunciables per poder viure amb dignitat. Per això, defensem que la lluita per accedir a l’habitatge, a més de garantir un dret de ciutadania, és una disputa per la renda. Disputa pels beneficis empresarials, disputa amb les economies rendistes i no productives, disputa contra les grans fortunes i disputa amb l’evasió fiscal.
Són aquests principis els que impulsen el sindicat a enfortir la nostra campanya de reivindicació, organització i mobilització a totes les empreses i centres de treball, a tots els barris i pobles de Catalunya.
Són aquests principis els que ens porten al carrer el proper 23-N amb el Sindicat de Llogateres i la resta d’entitats que formem part de la crida per a l’habitatge digne. Aquest dissabte, tothom a la manifestació a Barcelona!