Article de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, publicat a El Periódico el 14 de juliol del 2023
Per a una gran majoria, un sostre per viure i la nevera plena són les necessitats bàsiques. El sistema els ha de donar resposta amb un nou contracte social que els permeti treballar amb dignitat, viure amb llibertat i mirar el futur amb il·lusió i esperança.
Vivim un moment de gran complexitat, que fa molt difícil entendre l’actualitat i, molt més, esbrinar on va el futur. I no només en termes macro, amb el desenllaç de la guerra d’Ucraïna o la gravetat de l’impacte del canvi climàtic, o si la nova guerra freda entre la Xina i els EUA canviarà les regles del capitalisme global, o si tindrem subministrament energètic per fer funcionar les empreses i donar llum a les nostres llars… Ja és prou complex entendre el més proper. Tindré feina o me la traurà un robot? Podré pagar una hipoteca o llogar una casa? Si puc comprar un cotxe, ha de ser elèctric o no? I, si no puc, com vaig a la feina? Els meus nens tindran plaça en una escola pública? Quants dies trigaré a tenir cita al metge? Si soc gai o lesbiana, m’assenyalaran pel carrer? Si vull avortar he de marxar a una altra ciutat? Podré escriure cançons, llibres, teatre o cinema sense por?
Avui la societat s’enfronta a un escenari on l’art de construir cruïlles campa pel màrqueting polític i per la política del màrqueting. S’aprofundeixen les contradiccions, es radicalitza el missatge i es juga a la confusió, i fins i tot a la mentida. És un exercici estès i que condiciona l’imaginari col·lectiu, que polaritza els interessos i segmenta i desagrega les reivindicacions. Es creen vetes de suport, sotmeses a demandes corporatives, que fragmenten les reivindicacions i acaben funcionant com clubs de fans de partits i entitats.
Feu clic per llegir l’article “La classe treballadora volem pa, roses i llibres”
