Avui, el crit conjunt que fem UGT i les CCOO és CONTRA LES GUERRES I EL FEIXISME, MÉS DRETS I MÉS SINDICALISME.
Estem travessant un canvi d’època.
Mentre vivim una onada reaccionaria global, mentre el dret internacional ha saltat pels aires a mans d’uns aspirants a tirà amb interessos capitalistes, hi ha milions de persones al món que pateixen. Pateixen a Palestina (estem molt pendents de la flotilla que ha estat interceptada mentre intentava novament fer arribar ajuda humanitària a Palestina), al Líban, l’Iran, Ucraïna, Veneçuela, Cuba o els conflictes oblidats del continent africà com Sudan o Mali.
Pateixen als EEUU, tot i que no tothom per igual… i patim aquí també, sí. Patim perquè empatitzem amb el dolor de la classe treballadora d’aquests països i per això diem NO A LES GUERRES NI A LES AVENTURES IMPERIALISTES.
Però també ens afecta d’una forma material, amb l’encariment dels aliments, l’energia i el transport, i posant en risc llocs de treball i sectors econòmics sencers.
Mireu, tenim experiències recents de dos estratègies molt diferents per sortir d’una crisis: la de les retallades dels serveis públics per part d’Artur Mas i Rajoy, de les quals encara no ens n’hem sortit, o la de les ajudes a les empreses que van evitar acomiadaments massius durant la pandèmia, fent de la nostra economia una de les més punteres del nostre entorn.
És per això que reclamem als poders públics que adoptin les mesures necessàries per protegir l’ocupació i mantenir l’estabilitat econòmica.
I a la PATRONAL li exigim el repartiment de la riquesa, per suposat, però deixeu-me que ho digui, també respecte i responsabilitat.
Portem mesos patim una campanya enganyosa i malintencionada, on ens diuen que les persones treballadores faltem a la feina de forma injustificada i tramposa. ABSENTISME li diuen…
La patronal sense cap vergonya qüestiona els permisos per naixement d’un fill, per hospitalització i fins i tot el nostre dret de no anar a la feina malaltes, posant en dubte les baixes laborals, qüestionant el dret a la salut i la capacitat prescriptora dels metges.
Nosaltres diem PROU.
El veritable problema a la feina és el PRESENCIALISME FORÇAT. ¿Quants de vosaltres heu anat alguna vegada malalts a la feina?
Presencialisme és haver d’anar a la feina malalts per por a les represàlies o fins i tot a l’acomiadament.
I si parlem de salut laboral, no puc deixar de tenir un record per 5 persones han perdut la vida treballant a comarques gironines en el que va d’any. El darrer, fa pocs dies a Roses. Els nostres condols a les famílies. Totes aquestes morts s’haurien pogut evitar amb una correcta Prevenció de Riscos Laborals.
Hi ha formes molt diferents d’afrontar els reptes: mentre a EEUU han decidit criminalitzar i expulsar les persones d’origen migrant, aquí estem immerses en un procés de regularització extraordinari que ha de normalitzar la situació de milers de persones i obligar a cotitzar els seus ocupadors amb el conseqüent benefici per tothom.
Vull aprofitar per celebrar i agrair la immediata predisposició i coordinació per part de les entitats col·laboradores en el procés. En qüestió d’hores hi havia tot un engranatge humà organitzat, treballant i col·laborant per fer que el màxim nombre de persones puguin realitzar les gestions en termini.
Mentre uns encoratgen discursos feixistes i posen en perill la cohesió social, la societat s’organitza, es solidaritza i construeix comunitat.
Aprofito per advertir que no tot està resolt amb el procés de regularització: un cop finalitzi, caldrà molta feina sindical per garantir els drets laborals que permetin aquestes persones treballar amb dignitat. Allà estarem les CCOO.
Perquè els drets no hi ha prou amb aconseguir-los, cal fer-los efectius. Com l’article 47 de la Constitució, que reconeix el dret a tots els ciutadans a un habitatge digna i adequat.
Ningú hauria d’haver de destinar més del d’un terç dels seus ingressos a pagar habitatge. Ara mateix, a Idealista per exemple, no hi ha cap pis que s’ofereixi a aquestes condicions a Girona.
A la nostra demarcació hi ha el doble de habitatges de les que es necessiten per viure-hi. No volem blocs buits a l’espera de turistes que s’hi allotgen durant uns dies, volem habitatges plenes de persones amb projectes vitals.
Els nostres pobles i barris son per viure-hi. Prou especulació!
Aquesta setmana, Junts, PP i VOX han tombat novament una norma que protegeix les persones. No hi ha justificació possible a fer decaure un decret que protegeix a les famílies, mentre els fons voltors i els grans tenedors continuen especulant amb l’habitatge sense limitacions.
Un altre repte és la transició digital, que ens hauria de permetre treballar menys i millor, incrementant el nostre poder adquisitiu.
No volem que el avenços tecnològics suposin reduccions de plantilles, com el que vol dur a terme la Nestlé que amb la seva proposta d’automatització de processos vol reduir en més de 300 persones la seva plantilla a tot l’estat. Vol externalitzar serveis, empitjorant condicions laborals. Lluitarem perquè la cobdícia dels consells d’administració no la paguin les plantilles.
Parlant d’externalització de serveis, volem assenyalar el problema que suposa la Llei de Contractació Pública actual que està provocant conflictes a molts sectors.
1: Provoca precarització a sectors ja prou castigats com el de la neteja.
2: conflictes en la negociació col·lectiva de sectors com el de residus i viària.
3: la subcontractació descontrolada de sectors com el de la construcció que provoca mancances en salut laboral i per tant un elevat número d’accidents laborals.
4: disfuncions en el món cultural com el cas del cinema Truffaut.
I una mostra d’aquesta problemàtica son les dificultats amb les que s’estan trobant la plantilla de Girona Més Neta. La negociació topa amb les limitacions d’una licitació que dificulta l’adaptació del servei i l’aplicació d’increments salarials i condicions laborals justes. Mentrestant, les grans empreses del sector fregant-se les mans. I els grans perjudicats, plantilla i ciutadania. Ara mateix estan reunides en un nou intent de trobar una solució, Molta força companys i companyes de Girona Més Neta!
Vull aprofitar per encoratjar els companys i companyes de l’empresa DOMO de Blanes, que per culpa d’una mala gestió empresarial es troben en situació concursal, negociant un ERTO provisional a l’espera de si apareix algun comprador i poguessin salvar alguns dels 70 llocs de treball actuals. Tot el nostre suport, companys!
Vull mencionar també les companyes del sector del comerç que porten mesos negociant un conveni caducat que afecta a unes 45.000 persones a comarques gironines.
Es troben davant d’una patronal que pretén:
- Deixar de pagar el complement de les baixes.
- Els advocats de la FOEG han arribat a recriminar-nos que no es pugui preguntar a les dones, en una entrevista de treball, si es volen quedar embarassades.
- Que plantegen que les llicències retribuïdes son excessives, que s’han guanyat masses drets que perjudiquen a les empreses. Segons ells, “una única persona, no hauria de disposar de tants dies per el defunció de familiars”
- La patronal ha bloquejat la negociació fins que no ens apropem a les seves postures. Doncs ho tenen clar! Ens trobaran de front!
També saludar a les companyes cambreres de pisos, sense les quals no seria possible el funcionament del sector d’hostaleria. I dic cambreres perquè és un sector totalment feminitzat i per tant molt poc reconegut. Es tracta d’una feina que requereix molt d’esforç físic. Arriben al final de la seva vida laboral amb molts problemes de salut no reconeguts per les mútues. Reivindiquem que puguin tenir coeficients reductors que les permetin jubilar-se anticipadament.
De la mateixa forma que reclamem aquesta possibilitat en el sector del transport, que també es troba en plena negociació del conveni. A ningú se li escapa que conduir un autobús amb persones, un camió de gran tonatge o una ambulància és una feina delicada que requereix tots els sentits.
Son molts els conflictes que mantenim oberts en diferents sectors, ens hi juguem molt als llocs de treball però també als barris, a les escoles, als centres mèdics, a les residències, als parcs públics…
Estem pendents també de la Llei de dependència, que millorarà substancialment l’actual, que beneficiarà a la gent gran, les persones discapacitades i per tant també a les seves famílies. Actualment es troba al parlament pendent de votació, cal el vot favorable de tots els grups polítics. Demanem responsabilitat als partits polítics, perquè això no és una qüestió de color polític sinó de justícia social.
No vull acabar sense celebrar una notícia molt important: El Congrés va tombar ahir les esmenes a la totalitat que PP i VOX van presentar contra la reforma constitucional per blindar el dret a l’avortament.
Les dones no permetrem que ningú prengui les decisions sobre els nostres cossos!
És per tot plegat que us animo a participar en els diferents espais associatius ja siguin culturals, veïnals, mediambientals… i per suposat sindicals.
Veniu, participeu, formeu part de la solució. Perquè no existeix millor forma d’aturar els discursos d’odi que trobant-nos, col·laborant i cuidant-nos.
Per la PAU, el SOSTRE I els SALARIS
Seguim endavant, Visca les CCOO! Visca el Primer de Maig!
