Article d’opinió
Resposta a
les paraules de la senyora Carmen Ortuño de C’s de Terrassa publicades el 5
d’abril.
És a partir
de les paraules i dels conceptes que creem el pensament. Comprendre el
gran valor que tenen i el com i el perquè de l’estigmatització i la criminalització
que pateixen algunes idees no és una feina senzilla, i menys quan qui s’ha
encarregat d’estigmatitzar és un sistema de relacions socials, sexuals i polítiques
instaurat pels homes. Aquests com a grup social, i de forma individual i
col·lectiva, oprimeixen les dones també de manera individual i col·lectiva a la
vegada que s’apropien de la seva força productiva i reproductiva, dels seus
cossos i dels seus productes, ja sigui amb mitjans pacífics o mitjançant l’ús
de la violència. Sí, parlem del patriarcat, un sistema que, en comunió malalta
amb el capitalisme, ha degenerat i falsificat el concepte de feminisme.
Per això és
fàcil trobar organitzacions, institucions i persones que avui dia encara el
rebutgen, el feminisme. Però com que és políticament incorrecte no declarar-se
a favor de la igualtat de gènere, ens parlen d’igualitarisme. Error. L’igualitarisme
és un moviment sociopolític, l’objectiu del qual és aconseguir la igualtat per
a totes les persones independentment del seu sexe o qualsevol altra
característica demogràfica, d’orientació sexual o de diferents diversitats
funcionals, però que en cap moment recull el dret de les dones a l’equitat. Ni
a la equipotència o a la capacitat d’exercir el poder, no solament el de
resistir, sinó el de comptar amb la força i els recursos necessaris per a
l’autonomia. Ni tampoc a l’equivalència o a tenir el mateix valor en el sentit
de no ser considerat ni per sota ni per sobre de l’altre. Ni a l’equifonia o a la
possibilitat d’emetre una veu que sigui escoltada i considerada com a portadora
de significat, gaudi i credibilitat.
Sabem el que
vol dir i què és vol dir quan es declara una ciutat lliure de desnonaments o acollidora,
i tenim clar que és molt més que una simple marca. És un símbol que eleva el
compromís polític a la praxis i que obliga a incloure’l a l’agenda política.
Per CCOO, la
proposta de declarar Terrassa ciutat feminista
era un gest amb el qual creiem que es podrien facilitar múltiples propostes per
part del consistori, les entitats, els sindicats i la ciutadania amb un únic
objectiu vertebrat: reafirmar-nos en aquesta lluita contra el patriarcat,
contra les desigualtats i el terrorisme masclista. I, volem també, amb aquesta
declaració, valorar el feminisme i les feministes i donar-los el reconeixement
que es mereixen. Volem, entre d’altres coses, fer comprendre que allò personal
és polític, i en la mesura que controlar les dones és tan important per a la
globalització com per als moviments identitaris de dreta, la defensa dels drets
socials i econòmics de les dones ha de ser un aspecte vital i actiu per a
l’esquerra.
Som hereves
i hereus de dones molt valentes que van esquerdar el patriarcat. Hem avançat, és
cert, però hem de reconèixer i denunciar que segueix aquí, instal·lat amb arrels
fortes i ben alimentades, i és tan camaleònic com pervers. Combatre les
desigualtats i les violències masclistes passa també per reconèixer-les, i per
fer-ho ens cal visibilitzar-les. Per què com puc ser lliure si no conec la llibertat?
I sí,
celebrem la petició de Terrassa en Comú a la junta de portaveus que demana una
declaració institucional de repulsa a les declaracions masclistes fetes pel “senyor”
Félix de Azúa contra l’alcaldessa de Barcelona, i no la titllarem ni d’oportunista, ni de buida de contingut, ni de
partidista, no, senyora Ortuño. CCOO denunciarem i rebutjarem qualsevol agressió
que pateixin les dones pel fet de ser dones, més enllà de la seva ideologia o
color polític. Ans al contrari, hem de donar veu i resposta pública a totes
aquelles companyes, veïnes, amigues, àvies, nenes, peixateres, metgesses, estudiants, enginyeres,
netejadores, artistes… que siguin agredides.
Terrassa
Feminista és un símbol, un segell, un recurs per transmetre informació, fer
pedagogia, valorar les múltiples accions i les propostes que es facin a la
nostra ciutat. I nosaltres, la gent de CCOO d’esquerres i feminista, sabem
quina és la importància dels símbols. Per això reclamem amb contundència que es
treguin, ja, tots aquells que enalteixen la dictadura franquista.
Des de CCOO
creiem que, si ens centrem en allò que necessiten les altres persones, en
aquest cas les dones i les nenes, més que en el que nosaltres som, representem
o volem, si tenim la capacitat d’empatitzar, la nostra parla es farà més
constructiva, amable i útil de manera natural.
Per això
valorem la capacitat de construir consensos a partir dels objectius. I entenem
que això és fer política.
Maribel Ayné
Responsable de la Secretaria de les Dones
CCOO Vallès Occidental – Catalunya Central