{"id":2589,"date":"2024-07-25T17:48:02","date_gmt":"2024-07-25T15:48:02","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/topcat\/?page_id=2589"},"modified":"2024-07-25T17:48:03","modified_gmt":"2024-07-25T15:48:03","slug":"angel-rozas-serrano","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/topcat\/protagonistes\/processats\/angel-rozas-serrano\/","title":{"rendered":"\u00c1ngel Rozas Serrano"},"content":{"rendered":"\n

\u00c1ngel Rozas Serrano<\/h1>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"Angel<\/figure>\n\n\n\n

\u00c1ngel Rozas Serrano. AHCO. Col\u00b7lecci\u00f3 fotogr\u00e0fica<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Obrer de la construcci\u00f3 i sindicalista (Olula del R\u00edo, Almeria, 1927 – Barcelona, 1 de juny de 2010). Emigr\u00e0 a Barcelona l’any 1943. Es vincul\u00e0 a l’Hermandad Obrera de Acci\u00f3n Cat\u00f2lica entre 1947 i 1949. Va entrar en contacte amb els anarquistes, amb els quals va romandre pocs temps. L’esclat de la vaga de tramvies de 1951 el polititzaria fins al punt d’organitzar c\u00e8l.lules del Partit Socialista Unificat de Catalunya, juntament amb d’altres companys de la Torrassa (Sants), sense tenir encara contacte amb l’organitzaci\u00f3 comunista. El 1954 pass\u00e0 a militar de forma org\u00e0nica amb els comunistes. Aquell any fou escollit enlla\u00e7 sindical a la seva empresa, Serra Capell Hermanos, d’on va estar representant sindical fins 1969. Assist\u00ed al Ir Congr\u00e9s del seu partit el 1956. Orientat per l’estrat\u00e8gia d’aprofitament dels marges legals, com altres treballadors van fer, arribaria a \u00e9sser escollit vocal provincial i vocal nacional del Sindicat Nacional de la Construcci\u00f3. El 1958 va ser proposat per les jerarquies sindicals per Procurador en Cortes pel ter\u00e7 sindical. Al tornar de la presentaci\u00f3 de la seva candidatura a Madrid fou detingut, arran de la seva participaci\u00f3 en les vagues de solidaritat amb els miners asturians. Fou v\u00edctima de les tortures a les comissaries franquistes, per les quals va passar en 16 ocasions en el interval de temps que va de 1958 fins 1969, i fou processat per diferents causes davant el TOP. La seva seg\u00fcent detenci\u00f3 es produ\u00ed el 1960, i acompl\u00ed condemna a la Pres\u00f3 de Burgos, de la qual sort\u00ed en llibertat vigilada a principis de 1962. Aleshores es dedic\u00e0 amb altres treballadors a organitzar les Comissions Obreres de Catalunya. Presid\u00ed la reuni\u00f3 que es va fer el 20 de novembre de 1964 per l’anomenada Comissi\u00f3 Obrera Central de Barcelona. D’en\u00e7\u00e0 1966 es dedic\u00e0 a l’activisme sindical i form\u00e0 part del \u00abnucli sindical\u00bb del Partit Socialista Unificat de Catalunya. El 1968 fou cooptat pel Comit\u00e8 Central d’aquest partit. La declaraci\u00f3 de l’Estat d’excepci\u00f3 de 1969 provoc\u00e0 que com altres companys seus hagu\u00e9s de marxar a l’exili. Arrib\u00e0 aquell mateix any a Par\u00eds de forma clandestina, i poc temps despr\u00e9s particip\u00e0 en la creaci\u00f3 de la Delegaci\u00f3n Exterior de Comisisons Obreres, una mena de comit\u00e8 de suport als treballadors espanyols a l’estrager i d'\u00bbambaixada oficiosa\u00bb fins 1977 quan torn\u00e0 a Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Font: Mart\u00ednez de Sas, Mar\u00eda Teresa; Pag\u00e9s i Blanch (coord.). Diccionari biogr\u00e0fic del moviment obrer als Pa\u00efsos Catalans<\/em>. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona: Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat, 2000.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

Entrevistes<\/h3>\n\n\n\n