La premsa clandestina \u00e9s una font molt \u00fatil per con\u00e8ixer les repercussions de la repressi\u00f3 del TOP sobre l\u2019antifranquisme. En aquestes publicacions es poden trobar informacions sobre detencions, tortures, processaments i la situaci\u00f3 a la pres\u00f3 de persones que van ser processades pel TOP o altres tribunals franquistes. Tot i que la premsa clandestina tenia una funci\u00f3 propagand\u00edstica, tamb\u00e9 hi podem trobar informaci\u00f3 fidedigna que no podia sortir a la premsa legal, degut a la censura. <\/p>\n\n\n\n
Dins de la base de dades TOPCAT podreu trobar refer\u00e8ncies de la premsa clandestina. Fins al moment, s\u2019ha procedit a buidar quatre publicacions: Treball, Informaciones obreras, Luchas obreras<\/em> i API<\/em> (Agencia Popular Informativa). Treball<\/em> era l\u2019\u00f2rgan del PSUC i durant el franquisme es va publicar regularment des de 1944 (a l\u2019interior del pa\u00eds, o fora) fins al final de la dictadura, fet realment extraordinari entre la premsa clandestina. La seva continu\u00eftat i el fet de ser l\u2019\u00f2rgan del partit antifranquista que durant els anys seixanta i setanta va tenir m\u00e9s implantaci\u00f3, han portat a fer-ne un buidat, per incloure dins la fitxa de cada processat les refer\u00e8ncies que en pogu\u00e9s fer Treball<\/em>. <\/p>\n\n\n\n Informaciones obreras<\/em> i Luchas obreras<\/em> eren publicacions de CCOO, organitzaci\u00f3 molt afectada per la repressi\u00f3 del TOP. Informaciones obreras<\/em> va publicar-se de 1970 a 1973 i va ser el portaveu de la CONC de car\u00e0cter informatiu. \u00c9s a dir, que es dedicava b\u00e0sicament a informar sobre els conflictes laborals que s\u2019estaven produint i sobre la repressi\u00f3 contra els treballadors, especialment sobre l\u2019exercida contra dirigents de CCOO. Consistia en un butllet\u00ed mecanografiat, de 4 a 8 p\u00e0gines. S\u2019elaborava a partir de premsa legal i dels canals informatius del PSUC i estava dirigit a dirigents de CCOO.<\/p>\n\n\n\n Informaciones obreras<\/em> va ser substitu\u00eft pel butllet\u00ed Luchas obreras<\/em>, que es va publicar de 1973 a 1975. Consistent de 6 a 16 p\u00e0gines, descrivia conflictes laborals i accions repressives i, especialment cap a 1974 i 1975, contenia crides i consignes de la CONC. A partir de 1974 es van fer habituals els retalls de premsa legal, procedents sobretot de Mundo diario<\/em> i Tele\/Expr\u00e9s<\/em>, del Grupo Mundo. <\/p>\n\n\n\n Altres publicacions que s\u2019han fet servir s\u00f3n les d\u2019API<\/em>, l\u2019Agencia Popular Informativa, fruit de la iniciativa de diversos periodistes, amb diferents adscripcions pol\u00edtiques dins l\u2019esquerra antifranquista. API volia ser independent d\u2019opcions partid\u00e0ries concretes i trencar el bloqueig informatiu que suposava la dictadura, creant una xarxa de corresponsals i col\u00b7laboradors que permetia la recollida, elaboraci\u00f3 i distribuci\u00f3 d’informacions sobre el r\u00e8gim i l’activitat de l’oposici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Entre maig de 1972 i maig de 1976, API va elaborar diferents tipus de publicacions, entre les que destaquen per l\u2019estudi<\/p>\n\n\n\n de la repressi\u00f3 del TOP el butllet\u00ed quinzenal, els dossiers monogr\u00e0fics i el \u201cservicio urgente\u201d, separata pensada per donar<\/p>\n\n\n\n la m\u00e0xima difusi\u00f3 a fets com, per exemple, la caiguda dels 113 de l\u2019Assemblea de Catalunya, per promoure moviments de solidaritat. La independ\u00e8ncia d\u2019API d\u2019una opci\u00f3 organitzativa concreta permet acostar-se a la repressi\u00f3 des d\u2019un punt de vista m\u00e9s ampli que la premsa d\u2019una organitzaci\u00f3 determinada, que tendia a donar m\u00e9s informacions de la repressi\u00f3 exercida pel franquisme sobre el propi grup. <\/p>\n\n\n\n La premsa legal tamb\u00e9 va informar sobre alguns dels processaments del TOP i les detencions que els originaven.<\/p>\n\n\n\n Durant els anys seixanta, solia tractar-se d\u2019informacions aportades per la policia i el Govern Civil, aix\u00ed com el resum<\/p>\n\n\n\n de les sent\u00e8ncies del TOP. Cal no oblidar la censura a la que es veia sotmesa la premsa. <\/p>\n\n\n\n Durant els anys setanta, per\u00f2, els pronunciaments contra determinades detencions i judicis dels col\u00b7legis professionals<\/p>\n\n\n\n i altres entitats legals (nacionals o internacionals) van comen\u00e7ar a fer-se m\u00e9s presents a la premsa. Les fonts eren m\u00e9s \u00e0mplies i algunes publicacions comen\u00e7aven a desafiar els l\u00edmits de la censura. Per tant, la premsa legal comen\u00e7a a oferir informacions m\u00e9s riques sobre la repressi\u00f3 i les seves repercussions a la societat. <\/p>\n\n\n\nPremsa legal<\/h2>\n\n\n\n
Recursos hemerogr\u00e0fics en l\u00ednia<\/h2>\n\n\n\n
\n
<\/a><\/a>Altres recursos informatius<\/h2>\n\n\n\n