La legislaci\u00f3 de la Dictadura en el seu moment fundacional va prohibir tamb\u00e9 actes de protesta com vagues, manifestacions, aix\u00ed com les reunions, associacions i propaganda il\u00b7legals<\/em>, \u00e9s a dir, tot all\u00f2 que es qualific\u00e0 com activitats contr\u00e0ries al \u201cNuevo Estado<\/em>\u201d. Per fer-ho, en un primer moment, va fer servir mecanismes tant formals (a partir de disposicions sobre l\u2019ordre p\u00fablic) com informals (\u00e9s a dir, els grups violents de falangistes, suposadament incontrolats), per\u00f2 posteriorment la Dictadura va anar perfilant instruments jur\u00eddics per perseguir als seus opositors.<\/p>\n\n\n\n Per aplicar les lleis repressives sovint es va rec\u00f3rrer als tribunals militars i es van crear jurisdiccions especials. Aix\u00f2 responia a la voluntat del Govern de controlar els tribunals, especialment els encarregats de la repressi\u00f3 pol\u00edtica. La seva composici\u00f3 afavoria el control pol\u00edtic i redu\u00efa les garanties processals dels encausats. La proliferaci\u00f3 de jurisdiccions especials remarcava el car\u00e0cter antiliberal del r\u00e8gim, ja que trencava el principi d\u2019unitat jurisdiccional, adre\u00e7at a mantenir la separaci\u00f3 de poders. Entre les jurisdiccions repressives utilitzades pel r\u00e8gim destaquen:<\/p>\n\n\n\n Des de comen\u00e7aments de la Guerra Civil (ban de la Junta Nacional de 28\/7\/36) es van fer servir per jutjar aquells que es va oposar al\u00a0Movimiento Nacional<\/em>. Els tribunals militars estaven formats per personal militar. Aix\u00f2 va suposar que durant les primeres d\u00e8cades del franquisme exercissin d\u2019advocats i fiscals persones sense la preparaci\u00f3 jur\u00eddica necess\u00e0ria, el que generava una indefensi\u00f3 dels encausats. Els tribunals militars jutjaren civils per una \u00e0mplia varietat de delictes, com ara fer vaga, per associaci\u00f3 il\u00b7legal, propaganda o reuni\u00f3 il\u00b7legal. La jurisdicci\u00f3 militar va constituir la inst\u00e0ncia jur\u00eddica hegem\u00f2nica per a la defensa de la Dictadura fins al 2 de desembre 1963, quan es va crear el TOP. Aquell dia quedava derogat l\u2019article 2 del Decret de 21 de setembre de 1960 sobre bandidatge i terrorisme, que tipificava com a rebel\u00b7li\u00f3 militar una \u00e0mplia varietat d\u2019activitats pac\u00edfiques, remetent al TOP la major part d\u2019aquests delictes.<\/p>\n\n\n\n El 1968, despr\u00e9s de l\u2019assassinat per part d\u2019ETA del cap de la Brigada Social de Guip\u00fascoa, Melit\u00f3n Manzanas, es va tornar a posar en vigor el citat article 2n del Decret de 1960, restablint la jurisdicci\u00f3 militar sobre delictes pol\u00edtics, quan aquests es consideraven violents. De fet, el judicis m\u00e9s recordats del tardofranquisme<\/em> \u2013\u00e9s a dir, els darrers vint anys del R\u00e8gim- foren consells de guerra. No resulta sorprenent, ja que va ser en aquests consells on es dictaren les \u00faltimes penes de mort del franquisme. Van tenir una enorme repercussi\u00f3 p\u00fablica, fins i tot a nivell internacional, el conegut com \u201cConsell de Burgos\u201d, celebrat el 1970 contra militants d\u2019ETA; la condemna a mort de Salvador Puig Antich, militant del Movimiento Ib\u00e9rico de Liberaci\u00f3n, el 1974 i del \u201cpolon\u00e8s\u201d Heinz Chez (en realitat, com han demostrat investigacions posteriors, es tractava de Georg Michael Welzel, un ciutad\u00e0 de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya); i la condemna i execuci\u00f3 de cinc militants d\u2019ETA i del FRAP el setembre de 1975.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n Manifestaci\u00f3 a Toulouse, Fran\u00e7a, contra el Proc\u00e9s de Burgos, 1970. AHCO. Col. Arreu<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Constituci\u00f3 i presa de possessi\u00f3 dels vocals del Instituto Nacional de Estudios Jur\u00eddicos, Madrid, 7 de juny de 1965.\u00a0 El primer a la dreta \u00e9s el president del Tribunal de Responsabilitats pol\u00edtiques, Wenceslao Gonz\u00e1lez Oliveros. El segon per la dreta, el director general de Registros y Notariado, Josep M. De Porcioles i Colomer. EFE.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n Creat en virtut de la\u00a0Ley de Responsabilidades Pol\u00edticas<\/em>\u00a0de 9 de febrer de 1939. Actuava contra aquells que \u201ccontribuyeron a crear o a agravar la subversi\u00f3n de todo orden de que se hizo v\u00edctima a Espa\u00f1a<\/em>\u201d des l\u20191 d\u2019octubre de 1934 i els que a partir del 18 de juliol de 1936 s\u2019oposessin al\u00a0Movimiento Nacional<\/em>\u00a0\u201ccon actos concretos o con pasividad grave<\/em>\u201d, de manera que castigava retroactivament actuacions que eren legals en el moment que es van produir. Per aquests delictes s\u2019imposaven sancions econ\u00f2miques, penes d\u2019inhabilitaci\u00f3 professional o per a c\u00e0rrecs p\u00fablics i desterrament. Es nomen\u00e0 un tribunal d\u2019abast nacional i altres de regionals, que estaven formats per representants de l\u2019ex\u00e8rcit, FET-JONS i magistrats de la judicatura. Aquesta llei supos\u00e0 una espoliaci\u00f3 patrimonial pels afectats i les seves fam\u00edlies, que estaven obligades a respondre econ\u00f2micament a les sancions. Va afectar a unes 300.000 persones, i a Barcelona s\u2019hi van tramitar 13.000 expedients. La\u00a0Ley de Responsabilidades Pol\u00edticas<\/em>\u00a0es va mantenir vigent, quant a la incoaci\u00f3 de nous expedients, fins al 13 d\u2019abril de 1945. Els expedients en tr\u00e0mit van continuar el seu curs fins al 10 de novembre de 1966, data en la qual finalment va ser derogada aquesta llei.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Creat en virtut de la\u00a0Ley sobre represi\u00f3n de masoner\u00eda y el comunismo, de l\u20191 de mar\u00e7 de 1940. Despr\u00e9s de proclamada aquesta llei pert\u00e0nyer a aquests grups (dels qu\u00e8 es donava una definici\u00f3 extraordin\u00e0riament ampla) podia suposar una pena d\u2019entre 12 anys i un dia a 30 anys de pres\u00f3 i difondre les seves idees, de 20 anys i un dia, a 30 anys. Aquest tribunal fou presidit per militars. Va arribar a incoar expedients a unes 80.000 persones. Estigu\u00e9 actiu fins el 8 de mar\u00e7 de 1964, ja que part de les seves atribucions havien estat assumides pel TOP.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n Membres de la judicatura, amb jutges del Tribunal de Responsabilidades Pol\u00edticas i de Represi\u00f3n de la Masoner\u00eda y el Comunismo, sortint del\u00a0Te Deum<\/em>\u00a0oficiat pel sis\u00e8 aniversari de la proclamaci\u00f3 de Franco com a Cap d\u2019Estat, Madrid, 1 d\u2019octubre de 1942. EFE.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n Presidit pel coronel Enrique Eymar Fern\u00e1ndez. Fou creat en virtut dels decrets de 24 de gener de 1958 i de 25 d\u2019abril de 1958, com a resposta a l\u2019embranzida dels moviment estudiantil i obrer dels anys 1956 a 1958. Tenia jurisdicci\u00f3 sobre el conjunt del territori espanyol i seu a Madrid. Podia exigir que en determinats processaments s\u2019inhibissin al seu favor altres autoritats judicials militars o ordin\u00e0ries. Aquest jutjat va quedar dissolt el 20 de mar\u00e7 de 1964, quan les seves compet\u00e8ncies tamb\u00e9 van ser transferides al TOP.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Instruments jur\u00eddics repressius Des dels inicis de la Guerra Civil el b\u00e0ndol rebel va mostrar la voluntat d\u2019establir una pol\u00edtica … <\/p>\nLa jurisdicci\u00f3 militar<\/h2>\n\n\n\n
![\"Manifestacio](\"https:\/\/www.ccoo.cat\/topcat\/wp-content\/uploads\/sites\/218\/2024\/01\/manifestacio-toulouse-proces-burgos.jpg\" "\\"Manifestacio")
<\/figure>\n\n\n\n![\"Instituto](\"https:\/\/www.ccoo.cat\/topcat\/wp-content\/uploads\/sites\/218\/2024\/01\/instituto-nacional-estudios-juridicos.jpg\" "\\"Instituto")
<\/figure>\n\n\n\nTribunal de Responsabilidades Pol\u00edticas<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Tribunal de Represi\u00f3n de la Masoner\u00eda y el Comunismo <\/h2>\n\n\n\n
![\"Membres](\"https:\/\/www.ccoo.cat\/topcat\/wp-content\/uploads\/sites\/218\/2024\/01\/membres-judicatura.jpg\" "\\"Membres")
<\/figure>\n\n\n\nJuzgado Especial Militar de Actividades Extremistas<\/h2>\n\n\n\n