{"id":1420,"date":"2024-01-24T14:46:51","date_gmt":"2024-01-24T12:46:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/topcat\/?page_id=1420"},"modified":"2024-01-24T14:53:07","modified_gmt":"2024-01-24T12:53:07","slug":"forces-dordre-public","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/topcat\/forces-dordre-public\/","title":{"rendered":"Forces d\u2019ordre p\u00fablic"},"content":{"rendered":"\n

Forces d\u2019ordre p\u00fablic<\/h1>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"Dossier<\/figure>\n\n\n\n

Dossier T\u00e9llez<\/em>, publicat per Pax Christi el 1976. Detallava les tortures patides per Francisco T\u00e9llez a mans de la Gu\u00e0rdia Civil de Badalona el desembre de 1975. \u00c9s un dels pocs casos en qu\u00e8 es van fer p\u00fabliques fotografies dels efectes de les tortures. AHCO.<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

La sistem\u00e0tica pol\u00edtica repressiva del r\u00e8gim franquista requeria canvis a les forces d\u2019ordre p\u00fablic, per tant va procedir a una profunda reforma, amb depuracions i canvis organitzatius. La Ley de Seguridad del Estado<\/em>, de 8 de mar\u00e7 de 1941, proposava un model de policia altament polititzada, dins d\u2019un Estat totalitari, que va afavorir l\u2019ingr\u00e9s en aquests cossos d\u2019oficials de l\u2019ex\u00e8rcit franquista.<\/p>\n\n\n\n

La citada llei de 1941 cre\u00e0 el Cuerpo General de Polic\u00eda<\/em> i la Polic\u00eda Armada<\/em>. El primer estava dividit en diferents brigades especialitzades. La encarregada de la repressi\u00f3 contra l\u2019antifranquisme fou la Brigada Pol\u00edtico-Social<\/em>. En els seus primers anys de vida compt\u00e0 amb policies veterans en la lluita contra el sindicalisme i amb l\u2019assessorament de la Gestapo.<\/p>\n\n\n\n

Segons uns censos de 1972 i 1974 de la mateixa policia, a Barcelona la plantilla estava formada per 88 agents de la Brigada Criminal<\/em>, 79 del Departamento de Orden P\u00fablico<\/em>, 95 de la Brigada Pol\u00edtico-Social<\/em> i 3.032 n\u00fameros de la Policia Armada<\/em>. A Barcelona, la Social<\/em>, com fou coneguda per l\u2019antifranquisme, estava dividida en els seg\u00fcents grups especialitzats:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  • Prefectura i Direcci\u00f3 de Serveis<\/li>\n\n\n\n
  • Secretaria<\/li>\n\n\n\n
  • Servei de Gu\u00e0rdia – Grup VI<\/li>\n\n\n\n
  • Servei d\u2019Universitat – Grup VII<\/li>\n\n\n\n
  • Serveis Extraordinaris Prolongats<\/li>\n\n\n\n
  • Grup I – Afers Laborals<\/li>\n\n\n\n
  • Grup II – Activitats Catalano-Separatistes<\/li>\n\n\n\n
  • Grup III – Activitats Comunistes<\/li>\n\n\n\n
  • Grup IV – Activitats Anarquistes, Trotskistes i Socials<\/li>\n\n\n\n
  • Grup V – Escortes i Sectes<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
    \n
    \n
    \n

    A l\u2019\u00e0rea de Barcelona els opositors al R\u00e8gim sovint foren detinguts per aquest cos policial, tamb\u00e9 conegut com 6\u00aa Brigada de Informaci\u00f3n Social<\/em>. Les tortures patides a la seva seu, a Via Laietana 43, \u00e9s a dir, on estava la mateixa Jefatura Superior de Polic\u00eda<\/em>, feia que sovint el trasllat a depend\u00e8ncies judicials i el posterior empresonament fossin, per al detingut, un alleujament, ja que desapareixien, en principi, la possibilitat de tornar a ser interrogats. Durant tot el franquisme l\u2019\u00fas de la tortura fou habitual en els interrogatoris dels diversos cossos policials de l\u2019Estat franquista. Gr\u00e0cies a un document de novembre de 1973, s’ha pogut con\u00e8ixer quina va ser l’\u00e8lit de funcionaris de plantilla als darrers anys de la 6\u00aa Brigada de Informaci\u00f3n Social<\/em>. Aquest eren:<\/p>\n\n\n\n