L’educació pública catalana està a punt de viure el canvi de model més important de la història de la democràcia. Un canvi a cop de retallades que suposa no només una reducció de la qualitat de l’ensenyament als nostres alumnes, sinó un canvi més transcendental: la substitució dels drets socials que tenim com a ciutadans per drets mercantils. Les polítiques educatives que estan impulsant els governs d’Espanya i Catalunya són terribles per a la igualtat d’oportunitats de les persones, la cohesió social, la qualitat pedagògica, la capacitat de recerca o la qualificació laboral de la població. Sota el paraigua de la crisi i la necessitat de contenir el dèficit, ens diuen que cal passar la tisora perquè s’havien llençat els diners, perquè s’havia estirat més el braç que la màniga, perquè havíem estat irracionals i perquè no hi ha diners… Però el que no expliquen és que intenten omplir aquest forat econòmic transvasant diners de la classe treballadora a la gran empresa i la banca. O és casualitat que el rescat de Bankia sigui de 10.000 euros, que són exactament els diners retallats a l’educació i la sanitat pel Govern espanyol la setmana passada? I d’aquesta manera estan destruint el nostre estat del benestar i sobretot la nostra educació, la cultura i la capacitat de les persones, siguin de la classe social que siguin, de tenir oportunitats.<\/p>\n
Les agressions a l’educació pública representen unes pèrdues que, com a ciutadans, ens fan més dèbils, menys competitius i més pobres. No es tracta dels salaris o els horaris de treball dels mestres i professors que, sigui dit de passada, han patit una retallada de pràcticament el 22% dels seus sous. Es tracta de l’aturada en la construcció de centres públics i el tancament d’escoles i instituts malgrat que per al curs vinent s’espera un increment de 15.000 alumnes. I alhora es cedeixen terrenys públics per a la creació de centres privats. Es tracta de la reducció de professorat a les escoles i la massificació d’alumnes a les aules amb la corresponent pèrdua d’atenció i de qualitat educativa. Es tracta de deixar de cobrir les baixes o absències durant 10 dies, de retirar les aules d’acollida i els plans d’entorn, de reduir un 50% el pressupost destinat a beques i un 61% a les escoles bressol, d’augmentar les taxes universitàries, de retirar les subvencions a les AMPA, d’aturar la inversió en noves tecnologies als centres, imprescindible i essencial avui dia per equiparar-nos a la resta del món, per ser avançats i competitius.<\/p>\n
I tot indica que la tendència és continuar retallant i d’aquesta manera caminem cap a un model basat en una educació pública deficient i empobrida a favor de la privada, destinada només a aquells que s’ho poden permetre. No és just i no és cert que no hi ha alternatives. Convertir l’educació en un negoci té els seus riscos, i només un sistema públic educatiu pot oferir garanties de qualitat i d’igualtat social. Imatges de la vaga d’ensenyament: 22-M<\/a> <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\n
\nMontse Margalef és la secretària general d’Ensenyament de CCOO a Tarragona.<\/p>\n