La Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO) celebra que avui, 22 de juny, l’Audiència Nacional ha donat la raó a CCOO i reconeix l’increment salarial per a les treballadores i treballadors del sector de l’Atenció a la Dependència: centres de dia, residències, teleassistència i ajuda a domicili. Aquest Tribunal considera en la seva sentència que els seus salaris han d’incrementar-se un 6,5% (en compliment del VII Conveni col·lectiu signat en solitari per aquest sindicat) i a més imposa a cadascuna de les patronals una sanció de 1.000 euros per conducta processal temerària.
L’Audiència Nacional considera que la pobresa argumental desplegada per la patronal és demostrativa que pretenen mantenir una posició de resistència injustificada a l’aplicació del conveni.
El Tribunal dona la raó a CCOO i reconeix que els salaris de les treballadores i els treballadors del sector de l’Atenció a la Dependència han d’incrementar-se un 6,5% (en compliment del VII Conveni col·lectiu signat en solitari per aquest sindicat). Cal destacar a més que imposa a cadascuna de les patronals una sanció de 1.000 euros per conducta processal temerària.
CCOO ha realitzat sempre un important esforç en la negociació per a intentar arribar a un acord, en un context en el qual les patronals s’han negat a aplicar la clàusula de revisió econòmica d’ultraactivitat que recull l’article 8 del conveni (pujada del 6,5%), la qual cosa va provocar la presentació de sengles conflictes col·lectius sobre els quals el passat 15 de juny es va celebrar el judici.
Cal recordar que la negociació d’aquest conveni es prolonga des de fa 4 anys, durant els quals la posició intransigent de les patronals ha impedit que s’hagi arribat a cap mena d’acord, amb l’agreujant de les conseqüències devastadores que han desencadenat la pandèmia del COVID i els dos anys de congelació salarial en els quals s’han empobrit els salaris de manera considerable.
Des de CCOO exigim el compliment de la sentència en totes les empreses i demanem a la patronal que deixi de fer el ridícul i pagui el que deu.
