Des de CCOO denunciem que els treballadors i treballadores de la Generalitat de Catalunya no cobraran l’increment acordat del 2,5% en la nòmina d’aquest mes per la manca d’acord en els pressupostos

Les dificultats per aconseguir majories parlamentàries no poden perjudicar les treballadores i treballadors de l’Administració

Avui hem conegut que les treballadores i treballadors de la Generalitat de Catalunya no cobraran l’increment retributiu del 2’5% acordat en la nòmina d’aquest mes de gener. Tot i que l’Administració garanteix, com no pot ser d’altra manera, el cobrament amb efectes retroactius, en cap moment s’havia comunicat a les organitzacions sindicals que existía la possibilitat de no cobrar-lo ja aquest mes de gener.

Recordem que aquest increment salarial, juntament amb dos increments variables més de 0’5%, van acordar-se per CCOO i UGT a la Mesa General de negociació estatal del 19 d’octubre i que es va traslladar a Catalunya a la Mesa General del 9 de desembre passat.

La Generalitat addueix la manca d’una llei de pressupostos per justificar aquest endarreriment per complir els seus compromisos.

Des de CCOO exigim que comencin la tramitació immediata d’un Decret Llei per garantir el cobrament en la nòmina de febrer, independentment dels treballs parlamentaris per a l’aprovació d’uns pressupostos que, com ja hem dit, són absolutament imprescindibles per a la ciutadania de Catalunya.

Les treballadores i treballadors de la Generalitat de Catalunya tornen a patir les aritmètiques parlamentàries. Ara ha estat el Govern el que no han solucionat un problema pel fet de no tenir prou suports parlamentaris. El 21 de desembre passat, van ser alguns grups parlamentaris de l’oposició els que, utilitzant la seva majoria parlamentària, van evitar que el Decret Llei 14/2022 entrés plenament en vigor, malgrat les peticions sindicals.

Han de deixar d’emprar les persones treballadores com a eina per a les lluites polítiques. La representació política de la ciutadania de Catalunya, democràticament escollida, té l’obligació de solucionar els problemes reals, en lloc de dedicar-se a crear-ne de nous.