La situació d’epidèmia de grip d’aquest hivern a Catalunya ha col·lapsat les urgències de tots els hospitals catalans i l’Hospital de Granollers n’és un clar i greu exemple
La Direcció de l’ HGG s’ha vist obligada, degut a les pressions rebudes tant a nivell assistencial, com sindical, com per part dels treballadors del servei d’urgències, a obrir un nou espai anomenat UAT 3 (Unitat de trànsit 3), per tal d’encabir un volum molt més elevat de pacients del que s’havia inicialment previst. Aquest espai, utilitzat per pacients que estan en espera de llit, s’ha habilitat a última hora, sense els recursos necessaris i de manera provisional i intermitent, motiu pel qual es col·lapsa contínuament el servei.
Fins ara ja hi havien Unitats de trànsit per pacients en espera de ser ubicats però ja fa temps que són del tot insuficients i no sempre estan obertes. Pel que fa a les unitats d’hospitalització a domicili, que podrien ser fins a tres equips, no s’han pogut obrir totes degut a la falta de metges. I és que ja és històric que el servei d’urgències de l’Hospital de Granollers té especials mancances d’estructura, capacitat i de dotació de personal, però el més greu és la mancança de llits en les unitats d’hospitalització.
L’ esperat projecte de remodelació i ampliació del servei d’urgències de l’ HGG es va veure truncat per la crisi. Al no estar aprovat, no es va poder dur a terme. Això ha fet que en el seu defecte, s’haguessin d’anar habilitant zones antigues de l’hospital per ampliar espais.
La comarca del Vallès Oriental ha crescut molt en els últims anys i l’hospital ha hagut d’absorbir la demanda creixent d’usuaris tot i haver perdut centres. Cal recordar que la Policlínica del Vallès donava un suport molt important a l’HGG i encara no l’hem recuperat. Actualment es disposa d’una dotació de llits que es podria equiparar amb la que teníem als anys 90.
Pel que fa a la dotació de personal, costa trobar especialistes mèdics per cobrir la demanda dels diferents serveis de l’hospital i això fa que se sobrecarregui els que ja tenim. Actualment la mancança de metges especialistes agreuja el drenatge dels pacients que esperen per ser diagnosticats.
Pel que fa a infermeria, si bé sí que hi ha personal infermer per treballar, sempre es dota al límit per ajustar-se al pressupost i s’acaba fent curt, sobretot en moments de col·lapse assistencial.
Això s’ha convertit ja amb un costum, i el cas es pot traslladar també als altres col·lectius: tècnics de radiologia, laboratori, administratius, personal d’higiene, etc. Els professionals treballen durant moltes hores seguides i en molts casos no poden fer els descansos que els pertocaria, augmentant així el clima de tensió laboral i de desgast.
Però val a dir que aquest col·lapse que pateix el servei d’urgències de l’Hospital de Granollers no és un problema puntual provocat per els casos de grip, sinó un col·lapse que persisteix en el temps degut a diferents causes i que per tant també són necessàries millores a nivell organitzatiu i de gestió. S’han de tenir en compte les propostes que s’han realitzat per part dels professionals i pels delegats sindicals durant els últims mesos, i marcar uns objectius de millora a curt termini. Però també és molt necessari que la Generalitat i el Servei Català de la Salut tinguin en compte la situació existent a la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers i revisin el seu concert envers el nostre hospital, ja que des de fa massa temps és una necessitat real pel bé dels usuaris i dels professionals que hi treballen, una necessitat que s’ha fet ja d’absoluta urgència.