{"id":3559,"date":"2021-09-28T08:48:04","date_gmt":"2021-09-28T06:48:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes9\/noticies\/els-pensionistes-i-jubilats-de-ccoo-de-catalunya-convoquen-concentracio-en-el-marc-del-dia-internacional-de-la-gent-gran\/"},"modified":"2022-02-03T10:31:47","modified_gmt":"2022-02-03T08:31:47","slug":"els-pensionistes-i-jubilats-de-ccoo-de-catalunya-convoquen-concentracio-en-el-marc-del-dia-internacional-de-la-gent-gran","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/noticies\/cultura\/els-pensionistes-i-jubilats-de-ccoo-de-catalunya-convoquen-concentracio-en-el-marc-del-dia-internacional-de-la-gent-gran\/","title":{"rendered":"Els Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya convoquen concentraci\u00f3 en el marc del Dia Internacional de la Gent Gran"},"content":{"rendered":"\n

Conjuntament amb UGT i la Plataforma Unit\u00e0ria de la Gent Gran de Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La Federaci\u00f3 de Pensionistes i Jubilats de CCOO ha convocat una concentraci\u00f3 el proper dimecres<\/strong>, 29 de setembre, a les 10 hores, a la Pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona<\/strong>, en el marc del Dia Internacional de la Gent Gran que es commemora l\u20191 d\u2019octubre. La convocat\u00f2ria \u00e9s conjunta amb UGT i la Plataforma Unit\u00e0ria de la Gent Gran de Catalunya i consistir\u00e0 en la lectura del manifest unitari que adjuntem amb aquest comunicat.<\/p>\n\n\n\n

A Girona la concentraci\u00f3 tindr\u00e0 lloc el dijous, 30 de setembre, a les 11 hores a la Pla\u00e7a Pompeu Fabra<\/strong>, davant la seu de la Generalitat.<\/p>\n\n\n\n

Manifest Unitari del Dia Internacional de la Gent Gran<\/h2>\n\n\n\n

Fa 30 anys, l’Assemblea General de l’ONU, en la seva resoluci\u00f3 45\/106, va designar el 1r d’Octubre com el dia Internacional de les Persones Grans, data que hem celebrat i reivindicat tots dos sindicats, CCOO i UGT, per obtenir la visibilitat necess\u00e0ria i destacar les importants aportacions que les persones grans realitzem per a l’avan\u00e7 de la nostra societat, i per crear consci\u00e8ncia intergeneracional sobre les diferents oportunitats i els desafiaments de l’envelliment actiu en el nostre m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

El nostre record inicial en aquest 1r d’Octubre \u00e9s per als milers de persones mortes per l’acci\u00f3 assassina del virus que ha assolat la nostra societat, i la nostra abra\u00e7ada solid\u00e0ria a les seves fam\u00edlies. La pand\u00e8mia ha estat especialment cruel amb el nostre col\u00b7lectiu, sens dubte el m\u00e9s castigat per la virul\u00e8ncia de la pand\u00e8mia: nom\u00e9s en les resid\u00e8ncies de  gent gran s’ha produ\u00eft un desastr\u00f3s impacte que ha segat m\u00e9s de<\/p>\n\n\n\n

30.000 vides, i avui continuem mantenint la nostra creen\u00e7a que moltes d’aquestes vides es podien haver salvat, realitzant pol\u00edtiques de prevenci\u00f3 i desenvolupant plans d’acci\u00f3 per a salvaguardar-les. Continuem plantejant la necessitat d’investigar judicialment tot el que ha ocorregut en el nostre col\u00b7lectiu durant la pand\u00e8mia, i l’exig\u00e8ncia de responsabilitats dels qui havien d’haver pres les decisions necess\u00e0ries per a evitar el brutal resultat provocat per la inacci\u00f3 o l’acci\u00f3 err\u00f2nia pol\u00edtica i sanit\u00e0ria durant la pand\u00e8mia en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat la dificultat evident de gesti\u00f3 d’una pand\u00e8mia d’aquestes caracter\u00edstiques, fins a la posada en marxa d’un proc\u00e9s de vacunaci\u00f3, que sembla haver perm\u00e8s controlar-la, la gesti\u00f3 i la capacitat preventiva en les resid\u00e8ncies de gent gran han resultat clarament insuficients per a abordar una crisi d’aquesta dimensi\u00f3 i naturalesa.<\/p>\n\n\n\n

Les persones grans contribu\u00efm des de diferents \u00e0mbits al desenvolupament econ\u00f2mic i social del pa\u00eds, per\u00f2, malgrat aix\u00f2, continuem sent discriminades i excloses de la societat, com aquesta pand\u00e8mia ha tornat a demostrar. Hem de superar definitivament l\u2019edadisme, superar prejudicis, per obtenir una poblaci\u00f3 m\u00e9s activa socialment i econ\u00f2micament, una societat que se senti protegida i que se li permeti envellir de la forma m\u00e9s saludable possible.<\/p>\n\n\n\n

En el context de crisi sanit\u00e0ria actual, la vida de les persones grans i la qualitat amb la qual la viuen estan condicionades, d’una banda, pel fet que s’assegurin i enforteixin serveis p\u00fablics de qualitat, capacos de mantenir les mesures d’higiene, atenci\u00f3 i prevenci\u00f3 necess\u00e0ries. D\u2019una altra, pel fet que generem espais de conviv\u00e8ncia capa\u00e7os<\/p>\n\n\n\n

de fer prevaler les necessitats socials en condicions de seguretat, com ciutats m\u00e9s per als vianants i ciclables o xarxes de suport a les persones vulnerables.<\/p>\n\n\n\n

Les persones grans preferim envellir a casa nostra, per\u00f2 un dels principals problemes \u00e9s l’accessibilitat a les nostres pr\u00f2pies llars, perqu\u00e8 a Espanya hi ha al voltant de 5 milions d\u2019edificis que no compten amb ascensor, a m\u00e9s d’altres barreres arquitect\u00f2niques, per la qual cosa uns 1,8 milions de persones tenen serioses dificultats o, directament, no tenen la possibilitat de sortir de casa seva.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l’atenci\u00f3 a domicili, cal identificar les persones amb majors necessitats d’atenci\u00f3, i prioritzar les atencions considerades imprescindibles en cada cas, per a aix\u00ed poder reorganitzar els recursos. S’empla\u00e7a al fet que siguin els i les assistents socials pertanyents a les respectives conselleries de serveis socials o administracions locals els qui, en el marc d’una adequada coordinaci\u00f3 sociosanit\u00e0ria, sota la direcci\u00f3 dels serveis p\u00fablics de salut, valorin les situacions personals i socials de les persones usu\u00e0ries, i no les empreses que actualment presten aquests serveis.<\/p>\n\n\n\n

El fet que les persones grans siguin vulnerables no implica, ni molt menys, que amb aix\u00f2 hagin perdut salut o capacitats. Els homes i les dones que superen els 65 anys continuen sent persones que encara tenen expectatives de viure d\u00e8cades. Per aix\u00f2 devem p\u00fablicament i col\u00b7lectivament assumir el desafiament que les seves vides siguin saludables i actives.<\/p>\n\n\n\n

Per a aix\u00f2, els sistemes p\u00fablics de salut, depend\u00e8ncia i serveis socials s\u00f3n elements essencials per a aconseguir envellir en condicions saludables i amb autonomia. A m\u00e9s, s\u00f3n instruments per a lluitar contra la desigualtat en totes les etapes de la vida, abordant les difer\u00e8ncies territorials existents, aix\u00ed com la cobertura de serveis i recursos destinats per a les persones grans.<\/p>\n\n\n\n

Cal continuar garantint el Sistema P\u00fablic de Pensions, per a aix\u00f2 l’\u00faltim acord \u00e9s molt important, perqu\u00e8 s’elimina l’\u00cdndex de revaloraci\u00f3 de les pensions, que limitava les pujades anuals al 0,25%, s’elimina el Factor de sostenibilitat, millorant les pensions de futures generacions de pensionistes i refor\u00e7ant el pacte intergeneracional, l’Estat assumeix les mal anomenades despeses impr\u00f2pies de la Seguretat Social, donant aix\u00ed un pas nou i decisiu en la separaci\u00f3 de fonts de finan\u00e7ament que es va construint des de 1995 (donant compliment de la forma m\u00e9s adequada al sistema de finan\u00e7ament previst en l’article 109 de la Llei General de Seguretat Social, principalment a trav\u00e9s d’ingressos per cotitzacions i transfer\u00e8ncies pressupost\u00e0ries, que no pr\u00e9stecs), i es compromet a garantir el Sistema p\u00fablic de pensions, en incloure’s en la Llei General de la Seguretat Social una cl\u00e0usula mitjan\u00e7ant la qual es realitzar\u00e0 anualment una transfer\u00e8ncia a trav\u00e9s dels PGE per al voltant d’un 2% del PIB, que suposa 22.000 milions d’euros en xifres de 2021, la qual cosa representa una gran millora en els ingressos del sistema i per tant de la sostenibilitat de les pensions.<\/p>\n\n\n\n

Durant anys, successius governs han finan\u00e7at amb c\u00e0rrec a cotitzacions altres pol\u00edtiques de despesa, llevant durant la crisi anterior, de forma accelerada i per<\/p>\n\n\n\n

quanties superiors a les previstes inicialment en la Llei que regula el Fons de Reserva de la Seguretat Social, els fons acumulats en aquest.<\/p>\n\n\n\n

El mateix Tribunal de Comptes ha quantificat en 103.690 milions d’euros, el que ha estimat finan\u00e7ament, amb c\u00e0rrec a les cotitzacions, d’altres pol\u00edtiques que degueren haver estat finan\u00e7ades pressupost\u00e0riament.<\/p>\n\n\n\n

L’acord de pensions recentment aconseguit refor\u00e7a aquesta l\u00ednia de necess\u00e0ria transpar\u00e8ncia i rigor en el compliment del principi de separaci\u00f3 de fonts, que encara tenia moltes excepcions en la seva aplicaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En aquest aspecte, resulta convenient con\u00e8ixer i tenir en compte a l’hora d’abordar el futur de la Seguretat Social, en el marc de la solidaritat intergeneracional, les aportacions realitzades hist\u00f2ricament per les cotitzacions durant les \u00faltimes d\u00e8cades i la seva destinaci\u00f3 real, completar i mantenir actualitzat el proc\u00e9s de separaci\u00f3 de fonts i clarificaci\u00f3 de la seva utilitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el seu estudi i an\u00e0lisi per part de la Seguretat Social. Amb aix\u00f2 es refor\u00e7a tamb\u00e9 la transpar\u00e8ncia en la gesti\u00f3 de la Seguretat Social, facilitant als treballadors i treballadores, d’un costat, i al conjunt de la societat, d’un altre, el millor coneixement de la destinaci\u00f3 de les seves cotitzacions i impostos, respectivament, en el finan\u00e7ament de la Seguretat Social. Cotitzacions que s\u00f3n i seran la principal font de finan\u00e7ament del sistema, i finan\u00e7ament pressupostari, que, amb import\u00e0ncia creixent durant els pr\u00f2xims anys, han de permetre finan\u00e7ar adequadament el sistema de pensions durant les d\u00e8cades en qu\u00e8 haur\u00e0 d’afrontar necessitats m\u00e9s elevades.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta nom\u00e9s d’una exig\u00e8ncia democr\u00e0tica i de transpar\u00e8ncia elemental, sin\u00f3 tamb\u00e9 de combatre les campanyes interessades a donar la fal\u00b7la\u00e7 imatge d’una Seguretat Social en fallida, endeutada i sense recursos suficients, i al mateix temps per defensar que el sistema de repartiment en el qual es basa el nostre sistema de pensions \u00e9s perfectament sostenible, i m\u00e9s quan no se li endossen \u2013com en el passat\u2014 despeses indegudes, i \u00e9s , a m\u00e9s, l’\u00fanic que pot garantir i blindar el futur d’aquestes pensions.<\/p>\n\n\n\n

Ressaltem que la desigualtat laboral es plasma clarament en la bretxa existent en les pensions. Tant el tipus de pensi\u00f3 com les seves quanties col\u00b7loquen les dones en una posici\u00f3 visiblement pitjor que la dels homes. Abans de la crisi, ja es podia observar que les condicions laborals i els diferents nivells de corresponsabilitat social afecten la quantia de les futures pensions i mantenen la desigualtat en l’acc\u00e9s i determinaci\u00f3 d’aquestes. Les pol\u00edtiques per a evitar i abordar les conseq\u00fc\u00e8ncies que la crisi econ\u00f2mica i de cures tenen en les condicions de treball, renda i vida de les dones, han de tenir un paper protagonista per a evitar la bretxa existent.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2 avui, dia 1 d’octubre, les Federacions de Pensionistes i Jubilats d’UGT i de CCOO reclamem al Govern i al conjunt de les Administracions i Poders p\u00fablics, el seg\u00fcent:<\/p>\n\n\n\n

  1. El desenvolupament i la implantaci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques en mat\u00e8ria de promoci\u00f3 de la salut s\u00f3n imprescindibles per a garantir l’envelliment actiu, ja que afecten de manera directa la deterioraci\u00f3 de la salut i les capacitats aut\u00f2nomes de les persones grans. Es fa cada dia m\u00e9s imprescindible situar la despesa sanit\u00e0ria p\u00fablica en, almenys, el 7,2% del PIB, cosa que anem reivindicant des de fa anys. Aquest increment en el finan\u00e7ament ha d’aparellar l’increment de la despesa en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria fins al 25% del total de la despesa sanit\u00e0ria, per aconseguir acostar a la poblaci\u00f3 els serveis sanitaris, i donar m\u00e9s capacitat resolutiva a l’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria.<\/li>
  2. Que es continu\u00ef protegint les persones grans del COVID-19, i per a aix\u00f2 cal considerar tres situacions: Persones grans aut\u00f2nomes, persones que requereixen ajuda a domicili, i persones residents en centres de gent gran. El primer dels casos requereix a\u00efllament i prevenci\u00f3 prim\u00e0ria, per\u00f2 els altres dos casos necessiten una aposta per l’establiment de criteris comuns estatals emparant els drets d’atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia i a la salut p\u00fablica, amb una cooperaci\u00f3 interadministrativa, amb criteris clars d’actuaci\u00f3, que hauran d’aplicar les administracions competents.<\/li>
  3. Es necessita m\u00e9s capacitat de resposta del Sistema d’Atenci\u00f3 a la Depend\u00e8ncia davant la crisi sanit\u00e0ria, perqu\u00e8 ha resultat manifestament feble. Cal recuperar el finan\u00e7ament estatal, insistint en la l\u00ednia del recent acord en el marc del Di\u00e0leg Social per posar en marxa un Pla de Xoc per a culminar la implantaci\u00f3 del Sistema d’Atenci\u00f3 a les persones Dependents. Des de 2012, el desenvolupament del sistema s’ha anat assentant sobre una fragilitat que s’ha fet palesa en els \u00faltims anys. Potenciar el sistema sobre l’eix crucial de la qualitat \u00e9s clau per a afrontar els reptes demogr\u00e0fics que estan per venir. Cal posar m\u00e9s l’accent en la rellev\u00e0ncia de reorganitzar els centres d’atenci\u00f3 a les persones dependents, adequant els seus recursos i espais en funci\u00f3 del grau de depend\u00e8ncia.<\/li>
  4. Els partits pol\u00edtics han de tenir en compte que el col\u00b7lectiu de persones grans \u00e9s molt vulnerable a pol\u00edtiques de retallades, i m\u00e9s quan estem passant, en massa ocasions, a convertir-nos en sustentadores principals de les seg\u00fcents generacions, perqu\u00e8 les pensions suposen la principal font d’ingressos de m\u00e9s del 25% de les llars.<\/li>
  5. \u00c9s necessari abordar les desigualtats al llarg de totes les etapes de la vida. Les pol\u00edtiques p\u00fabliques han de garantir l’exercici efectiu dels drets alhora que promoure la redistribuci\u00f3 de la riquesa, perqu\u00e8 existeix marge per a millorar la contribuci\u00f3 fiscal, aix\u00ed com per a aconseguir un sistema fiscal m\u00e9s just, amb un repartiment m\u00e9s equilibrat dels esfor\u00e7os, ja que, sense aix\u00f2, les desigualtats econ\u00f2miques i socials experimentades al llarg de la vida es traslladen a la vellesa, com succeeix amb les bretxes de g\u00e8nere, en el treball, en la cura i en les pensions.

    En el nostre col\u00b7lectiu de persones grans, de manera compatible amb la valoraci\u00f3 positiva del nostre Sistema de pensions contributives, el marge de millora de les pensions en col\u00b7lectius significatius \u00e9s molt evident.

    Un 25,64% de les pensions contributives se situen per sota del nivell de pobresa relativa (60% de la mitjana d’ingressos), m\u00e9s d’un 28% si li sumem les pensions no contributives.

    Fins i tot un 8,19% de les pensions estan per sota del nivell de pobresa severa (30% de la mitjana d’ingressos).

    Per tot aix\u00f2, la nostra reivindicaci\u00f3 d’increment de les pensions m\u00e9s baixes \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 essencial.

    Precisament, emmarcat en termes de pobresa, l’Acord recentment signat per totes dues organitzacions ha suposat posar fre a una sagnia cont\u00ednua de p\u00e8rdua de poder adquisitiu dels pensionistes, aconseguint frenar aquesta caiguda en picat en restablir l’IPC com a \u00cdndex revalorador de les pensions i assegurant el nul efecte d’una inflaci\u00f3 negativa. Aix\u00ed com la desaparici\u00f3 del Factor de sostenibilitat, que actuava com una aut\u00e8ntica espasa de D\u00e0mocles, que pretenia rebaixar les pensions de manera creixent, en un 9% per a les persones que actualment tenen 50 anys, fins a un 25% per a les m\u00e9s joves, avui entorn dels 20-25 anys, per a continuar augmentant la retallada fins i tot despr\u00e9s, deixant els futurs pensionistes en una situaci\u00f3 l\u00edmit, en el moment m\u00e9s vulnerable de les seves vides.<\/li><\/ol>\n\n\n\n
    1. \u00c9s molt important iniciar un debat per a despr\u00e9s plasmar-lo en una futura llei integral de drets de les persones grans. Aquesta ha de garantir una protecci\u00f3 espec\u00edfica a les persones grans, i contemplar els \u00e0mbits de la salut, l’habitatge, la protecci\u00f3 social i econ\u00f2mica, la protecci\u00f3 jur\u00eddica, la cultura o l’oci.<\/li>
    2. Considerar el fet de l’envelliment com un assoliment obtingut pels avan\u00e7os cientifico-t\u00e8cnics del coneixement hum\u00e0 i, alhora, com un repte per a aconseguir que durant el temps en qu\u00e8 es prolongui la perviv\u00e8ncia es garanteixi la millor qualitat de vida.<\/li>
    3. Ens continuarem mobilitzant contra la pobresa energ\u00e8tica, perqu\u00e8 el preu de la llum \u00e9s desorbitat. Per aix\u00f2 haurien d’implantar-se mesures espec\u00edfiques per a la poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable, com ara:<\/li><\/ol>\n\n\n\n