La Comissi\u00f3 Europea ha obert un debat p\u00fablic sobre com aconseguir unes pensions adients, sostenibles i segures i sobre com es pot donar suport als esfor\u00e7os que en aquestes q\u00fcestions duen a terme els estats membres. <\/p>\n
Els arguments de la Comissi\u00f3 per a engegar el debat s\u00f3n les pressions que la demografia i la crisi estan exercint sobre els sistemes de pensions. S’ofereixen dades sobre com el 2060 la proporci\u00f3 d’actius sobre pensionistes passar\u00e0 de l’actual 4 a 1 a 2 a 1, per a demostrar com l’envelliment de la poblaci\u00f3 far\u00e0 inviables les pensions en un futur. Aix\u00ed mateix, s’esgrimeix l’argument del perill d’insufici\u00e8ncia de la quantia de les pensions de dem\u00e0. <\/p>\n
Sense posar en q\u00fcesti\u00f3 la certesa de l’exist\u00e8ncia de pressions sobre els sistemes p\u00fablics de pensions, pressions demogr\u00e0fiques, de caire econ\u00f2mic, per\u00f2 tamb\u00e9 degudes al (molt positiu) increment de la quantia mitjana de les pensions, cal tenir present que, per una banda, les previsions de tensions per una perillosa taxa de substituci\u00f3 (entre cotitzants i pensionistes) estan fetes a un excessiu temps vista. Poques projeccions de futur fetes els anys 80 i 90 del segle passat preveien que la poblaci\u00f3 espanyola (i amb ella la poblaci\u00f3 activa) arrib\u00e9s casi als 47 milions l’any 2010, ja que no es van tenir en compte els moviments migratoris. <\/p>\n
Per altra banda, si b\u00e9 \u00e9s cert que la crisi econ\u00f2mica ha fet reduir-se substancialment el nombre de persones ocupades, i per tant, el nombre de cotitzants, el factor que t\u00e9 una major incid\u00e8ncia sobre l’equilibri entre la despesa i els ingressos del sistema de pensions no \u00e9s la quantitat de cotitzacions, sin\u00f3 la qualitat d’aquestes. Aix\u00ed doncs, la garantia del futur de les pensions passa per millorar el nostre actual mercat de treball, amb majors taxes d’ocupaci\u00f3 (dones, joves, majors de 50 anys…), amb millors condicions laborals i millors salaris, amb un salari m\u00ednim interprofessional que suposi el 60% dels salari mitj\u00e0 negociat (recomanaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 Europea), cosa que suposaria un increment proporcional de les cotitzacions al sistema, per\u00f2 tamb\u00e9 per l’aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques familiars, d’atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia i de conciliaci\u00f3 personal i laboral que milloressin la natalitat i, al mateix temps, pol\u00edtiques migrat\u00f2ries racionals, per a revertir una relaci\u00f3 entre treballadors i pensionistes sostenible. <\/p>\n
Les f\u00f3rmules per a garantir la viabilitat del sistema p\u00fablic de pensions a Espanya no s\u00f3n retallades de drets com proposa el Govern Zapatero, i que compten amb el suport de la Comissi\u00f3 Europea, i que es limiten a reduir la despesa p\u00fablica (congelaci\u00f3 de les pensions, endarreriment obligatori de l’edat de jubilaci\u00f3, ampliaci\u00f3 del per\u00edode m\u00ednim cotitzat per a jubilar-se…) sin\u00f3 que cal actuar sobre els ingressos. Nom\u00e9s millorant la recaptaci\u00f3 del sistema, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d’activitat econ\u00f2mica i ocupaci\u00f3 (i no limitant la capacitat de compra de milions d’espanyols) i generant m\u00e9s i millors cotitzacions podran afrontar-se els reptes futurs. <\/p>\n
No pot utilitzar-se la mateixa f\u00f3rmula per a garantir el futur de les pensions a pa\u00efsos amb un ampli desenvolupament dels sistemes de protecci\u00f3 social que en un Estat amb evidents d\u00e8ficits. L’edat mitjana de jubilaci\u00f3 a Espanya se situa en 63 anys i 9 mesos (la m\u00e9s elevada a la UE), mentre que a Alemany \u00e9s de 61 anys i mig, a It\u00e0lia no arriba als 61 anys i a Fran\u00e7a se situa en 59 anys. Sorprenentment, es proposa endarrerir l’edat legal de jubilaci\u00f3 al nostre pa\u00eds fins els 67 anys, exactament igual que a Alemanya, sense tenir en compte que existeix un ampli ventall de mesures per a fomentar l’allargament voluntari de l’edat de jubilaci\u00f3 i sense establir una limitaci\u00f3 legal a l’ajustament de plantilles via expulsi\u00f3 de treballadors a partir dels 50 anys en empreses amb beneficis. <\/p>\n
Aix\u00ed doncs, des de CCOO de Catalunya reiterem la necessitat\u00a0que el Govern espanyol explori vies alternatives a la retallada indiscriminada de drets dels actuals i futurs pensionistes que garanteixin el futur del sistema p\u00fablic de pensions i que el debat engegat per la UE no sigui l’excusa per a la destrucci\u00f3 de l’Europa Social. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"