{"id":18960,"date":"2026-07-20T12:25:00","date_gmt":"2026-07-20T10:25:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/?p=18960"},"modified":"2026-07-20T12:25:02","modified_gmt":"2026-07-20T10:25:02","slug":"teixint-xarxes-trencar-laillament-i-exigir-connexio-abordant-la-soledat-no-desitjada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/noticies\/teixint-xarxes-trencar-laillament-i-exigir-connexio-abordant-la-soledat-no-desitjada\/","title":{"rendered":"TEIXINT XARXES: TRENCAR L\u2019A\u00cfLLAMENT I EXIGIR CONNEXI\u00d3 ABORDANT LA SOLEDAT NO DESITJADA"},"content":{"rendered":"\n

Document de la Federaci\u00f3 de Pensionistes de CCOO de Catalunya. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

2 d’abril de 2026<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"Foto<\/figure>\n\n\n\n

\u00cdNDEX<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Introducci\u00f3<\/li>\n\n\n\n
  2. Con\u00e8ixer la soledat no desitjada \u00e9s el primer pas per abordar-la<\/li>\n\n\n\n
  3. Cap a una vida plena: estrat\u00e8gies compartides per a la longevitat i la connexi\u00f3 social (2026-2030)<\/li>\n\n\n\n
  4. Connectar vides: estrat\u00e8gies comunit\u00e0ries i bones pr\u00e0ctiques<\/li>\n\n\n\n
  5. Proposta sindical: cap a una societat per a totes les edats. Comprom\u00eds amb l\u2019envelliment actiu<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    1.-INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    L\u2019\u00c0rea d\u2019Acci\u00f3 Sindical i Institucional i amb l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Executiva de la Federaci\u00f3 de Pensionistes, vam creure oport\u00fa realitzar unes jornades sobre la soledat no desitjada sota el t\u00edtol \u201cTEIXINT XARXES: TRENCAR L\u2019A\u00cfLLAMENT I EXIGIR CONNEXI\u00d3 ABORDANT LA SOLEDAT NO DESITJADA\u201d<\/strong>. En el Pla d\u2019Acci\u00f3 del nostre Congr\u00e9s realitzat al febrer de 2025 dins dels objectius per avan\u00e7ar per conquerir m\u00e9s drets socials i de ciutadania, un \u00e9s la lluita contra la soledat no desitjada i d\u00e8iem que les administracions p\u00fabliques i en concret les administracions locals han de vetllar per benestar i la seguretat de les persones grans, aix\u00ed com implementar xarxes de voluntariat i suport.<\/p>\n\n\n\n

    La soledat no desitjada cal entendre-ho com una fallida del teixit social<\/strong>. Hem ent\u00e8s que estar sols no \u00e9s el problema; el problema \u00e9s l’a\u00efllament imposat, la desconnexi\u00f3 d’un sistema que, de vegades, corre massa de pressa per aturar-se a mirar aquells qui caminen m\u00e9s lentament.<\/p>\n\n\n\n

    Sabem que la soledat no neix del buit. Neix de ciutats hostils, de la bretxa digital, de la precarietat i d’una cultura de l’individualisme extrem. El seu impacte \u00e9s real: fa mal al cos i fa mal a l’\u00e0nima. La ci\u00e8ncia ens recorda que la manca de vincles afecta a la salut de manera equiparable a malalties cr\u00f2niques.<\/p>\n\n\n\n

    La soledat \u00e9s una vulneraci\u00f3 de drets humans, perqu\u00e8 no hi salut sense vincles, perqu\u00e8 no hi ha dignitat quan una persona esdev\u00e9 invisible per als seus ve\u00efns i ve\u00efnes; no hi ha just\u00edcia si permetem que alg\u00fa visqui a\u00efllat sense que ning\u00fa s\u2019adoni que hi \u00e9s. Trencar l’a\u00efllament no \u00e9s un acte de caritat; \u00e9s un acte de just\u00edcia i de salut p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n

    Hem tingut aportacions i experi\u00e8ncies de la Matilde Fern\u00e1ndez, de la Magda Orozco, de Maria Victoria Hern\u00e1ndez, d\u2019en Ramon Creixell, de la Elisenda Puy i d\u2019en i del nostre Director General de la Direcci\u00f3 General de la Gent Gran EN Pedro Cano Totes les reflexions ens ham d\u2019ajudar molt en el nostre treball quotidi\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

    En aquest sentit, el document \u201cCap una societat per a totes les edats: comprom\u00eds amb l\u2019envelliment actiu\u201d<\/strong>, defineix 5 eixos prioritaris de la nostra acci\u00f3 sindical, que cal treballar i actuar en els espais com els consells de la gent gran en l\u2019\u00e0mbit comarcal i local<\/p>\n\n\n\n

    2.-CON\u00c8IXER LA SOLEDAT NO DESITJADA \u00c9S EL PRIMER PAS PER ABORDAR-LA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

    La soledat no desitjada \u00e9s un problema silenci\u00f3s que afecta cada vegada a m\u00e9s persones a l\u2019Estat espanyol, a Europa i al m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

    La soledat no desitjada suposa un repte, ja que limita drets, deteriora la salut i el benestar i genera alts costos socials i econ\u00f2mics, per tant es necessita avan\u00e7ar en pol\u00edtiques sobre aquesta lacra social a l\u2019Estat espanyol. La cooperaci\u00f3 amb les administracions p\u00fabliques atots els nivells territorials es fonamental.<\/p>\n\n\n\n

    Com es produeix la soledat?, est\u00e0 condicionada per circumst\u00e0ncies i factors que intervenen en la producci\u00f3 de la soledat:<\/p>\n\n\n\n

      \n
    • Factors personals: <\/strong>edat, sexe, transicions i episodis vitals, p\u00e8rdues, la salut, la personalitat o la p\u00e8rdua de connexi\u00f3 interna o narrativa vital.<\/li>\n\n\n\n
    • Factors estructurals:<\/strong> envelliment poblacional, canvis en l\u2019estructura de les llars, discriminaci\u00f3 i desigualtats socials, exclusi\u00f3 social, formes i condicions laborals, bretxa digital o accessibilitat.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

      Dades claus. Una radiografia de la soledat:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

        \n
      • Prevalen\u00e7a<\/strong>: el 20% de persones en situaci\u00f3 de soledat actualment i el 49,3% de persones que han sentit soledat en algun moment de la seva vida.<\/li>\n\n\n\n
      • Grups vulnerables<\/strong>: 12,5% dels i les joves i 8,9% de persones entre 55 i 74 anys no tenen a qui demanar ajuda. El 25,5% dels i les joves entre 16 i 29 anys senten soledat. Tenen rostre de dona , 31,1% de joves, i 21,8% de dones majors de 74 anys.<\/li>\n\n\n\n
      • Cost econ\u00f2mic<\/strong>: Suposa un cost anual de 14.141 milions d\u2019euros a Espanya xifra que equival a l\u20191,17% del PIB.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

        El bar\u00f2metre de la soledat no desitjada a Catalunya el 2024 ens diu que quasi una de cada cinc persones sofreix soledat no desitjada a Catalunya (!8,4%).<\/p>\n\n\n\n

        Algunes dades del bar\u00f2metre:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

          \n
        • La prevalen\u00e7a de la soledat no desitjada a Catalunya \u00e9s una mica inferior a la del conjunt d\u2019Espanya (20%).<\/li>\n\n\n\n
        • \u00c9s un fenomen est\u00e8s: m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 catalana (56,2%) ha patit soledat no desitjada (49,3% en el conjunt del pa\u00eds)<\/li>\n\n\n\n
        • Es un fenomen que dura en el temps: el 68,4% de les persones a Catalunya que pateixen soledat porten m\u00e9s de 2 anys, xifra similar a la mitjana estatal (67,7%).<\/li>\n\n\n\n
        • La soledat cr\u00f2nica a Catalunya es situa en el 12,6% per sota de la mitjana estatal (13,5%).<\/li>\n\n\n\n
        • Els homes catalans presenten una major prevalen\u00e7a de soledat que les dones<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

          Dec\u00e0leg i caracter\u00edstiques de les pol\u00edtiques p\u00fabliques de soledat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

          Hi ha 10 objectius del dec\u00e0leg i 26 accions. Solament inclourem els objectius, que s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

            \n
          1. Incloure la perspectiva de la soledat en accions i programes.<\/li>\n\n\n\n
          2. Adoptar un enfocament transversal.<\/li>\n\n\n\n
          3. Desenvolupar accions a nivell individual i comunitari.<\/li>\n\n\n\n
          4. Fomentar l\u2019enfocament comunitari.<\/li>\n\n\n\n
          5. Experimentar i innovar.<\/li>\n\n\n\n
          6. Treballar de manera col\u00b7laborativa amb tots els actors.<\/li>\n\n\n\n
          7. Capacitat i sensibilitzar a tota la societat.<\/li>\n\n\n\n
          8. Prioritzar accions preventives.<\/li>\n\n\n\n
          9. Millorar el coneixement i seguiment i avaluaci\u00f3.<\/li>\n\n\n\n
          10. Adaptar les pol\u00edtiques a diferents contextos i grups.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

            Com a conclusi\u00f3 la soledat no desitjada es confirma com un repte estructural i transversal de la societat que requereix de pol\u00edtiques p\u00fabliques diferenciades segons l\u2019etapa vital i la vulnerabilitat social. La gran majoria de la societat (72,5%) considera que la seva atenci\u00f3 ha de ser una q\u00fcesti\u00f3 priorit\u00e0ria per a les administracions.<\/p>\n\n\n\n

            3.-CAP A UNA VIDA PLENA: ESTRAT\u00c8GIES COMPARTIDES PER A LA LONGEVITAT I LA CONNEXI\u00d3 SOCIAL (2026-2030)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

            Al llindar del per\u00edode 2026-2030, la societat es troba davant d’un canvi de paradigma demogr\u00e0fic i social sense precedents. L’increment de l’esperan\u00e7a de vida, si b\u00e9 representa un dels \u00e8xits m\u00e9s grans de la nostra civilitzaci\u00f3, comporta reptes complexos que van m\u00e9s enll\u00e0 de la gesti\u00f3 de la salut f\u00edsica. La soledat no desitjada s’ha consolidat com una de les principals problem\u00e0tiques per al benestar al segle XXI, afectant transversalment totes les etapes del cicle vital, per\u00f2 impactant amb especial cruesa als processos d’envelliment i als col\u00b7lectius m\u00e9s vulnerables.<\/p>\n\n\n\n

            Des del Govern de l\u2019Estat i des de la Generalitat de Catalunya s\u2019han creat dos instruments d\u2019actuaci\u00f3 que poden ser importants per la millora de les persones grans i no tant grans. D’una banda, el Marc Estrat\u00e8gic Estatal de les Soledats<\/strong> , que neix amb la voluntat de coordinar una resposta integral a tot el territori espanyol, situant la soledat a l’agenda p\u00fablica com un problema estructural que requereix lideratge institucional i governan\u00e7a multi nivell. De l’altra, l’ Estrat\u00e8gia de la Longevitat i la Vida Plena de la Generalitat de Catalunya<\/strong> , que posa el focus a l’apoderament de la persona, la prevenci\u00f3 de l’a\u00efllament i el dret a un envelliment actiu i arrelat a la comunitat.<\/p>\n\n\n\n

            La necessitat d’alinear aquestes dues estrat\u00e8gies \u00e9s important. Mentre el Marc estatal ofereix l’estructura, la finan\u00e7ament i els indicadors de seguiment global, l’estrat\u00e8gia catalana aporta una mirada de proximitat, adaptada a la realitat sociodemogr\u00e0fica del territori i centrada en la creaci\u00f3 de xarxes de suport local. Ambdues iniciatives comparteixen un objectiu com\u00fa: transformar la percepci\u00f3 de la longevitat, passant de ser vista com una c\u00e0rrega social a ser entesa com una etapa de vida plena de possibilitats de connexi\u00f3, participaci\u00f3 i dignitat.<\/p>\n\n\n\n

            A continuaci\u00f3, es detallen les propostes i eixos d’actuaci\u00f3 de cada estrat\u00e8gia, destacant com la seva implementaci\u00f3 conjunta durant els propers quatre anys pot marcar un punt d’inflexi\u00f3 en la construcci\u00f3 d’una societat m\u00e9s cohesionada i resilient davant de la soledat.<\/p>\n\n\n\n

            3.1.-Marc Estrat\u00e8gic Estatal de les soledats 2026-2030. Govern de l\u2019Estat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

            Aquest \u00e9s un resum dels aspectes m\u00e9s rellevants del Marco Estrat\u00e9gico Estatal de las Soledades 2026-2030<\/strong>, estructurat per oferir una visi\u00f3 global de la nova pol\u00edtica p\u00fablica espanyola:<\/p>\n\n\n\n

            3.1.1. Naturalesa i Prop\u00f2sit del Marc<\/strong><\/p>\n\n\n\n

            El Marc Estrat\u00e8gic neix amb la voluntat de ser un instrument de refer\u00e8ncia compartida per orientar l’acci\u00f3 p\u00fablica a Espanya davant el fenomen de la soledat. L’objectiu principal \u00e9s que totes les persones puguin mantenir vincles significatius<\/strong> i sentir-se part d’una comunitat al llarg de la seva vida.<\/p>\n\n\n\n

              \n
            • Visi\u00f3:<\/strong> Passar d’intervencions fragmentades a una resposta p\u00fablica decidida, coherent i de llarg abast.<\/li>\n\n\n\n
            • Lideratge:<\/strong> L’Estat assumeix un paper coordinador per impulsar una governan\u00e7a transversal que impliqui tots els nivells de l’administraci\u00f3 (estatal, auton\u00f2mica i local) i la societat civil.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

              3.1.2. Canvi de Paradigma: De \u00abSoledat\u00bb a \u00abSoledats\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

              El document proposa una mirada transformadora sobre com entenem aquest fenomen:<\/p>\n\n\n\n

                \n
              • Terminologia:<\/strong> S’opta pel plural \u00absoledades<\/strong>\u00bb per recon\u00e8ixer la diversitat d’experi\u00e8ncies subjectives que varien en intensitat, causa i significat segons el context vital.<\/li>\n\n\n\n
              • Experi\u00e8ncia subjectiva:<\/strong> Es defineix com una viv\u00e8ncia que no sempre coincideix amb l’a\u00efllament social (que \u00e9s objectiu); es pot estar sol sense sentir soledat, o sentir-se sol estant acompanyat.<\/li>\n\n\n\n
              • Universalitat:<\/strong> Tot i que tradicionalment s’ha associat a la gent gran, el Marc subratlla que pot afectar persones de qualsevol edat<\/strong> (inf\u00e0ncia, joventut, etc.).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                3.1.3. Fonaments i Impacte Social<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                L’abordatge des de les pol\u00edtiques p\u00fabliques es justifica per l’impacte multidimensional de la soledat:<\/p>\n\n\n\n

                  \n
                • Salut:<\/strong> T\u00e9 efectes directes en la salut f\u00edsica i mental, augmentant el risc de malalties cr\u00f2niques i mortalitat prematura.<\/li>\n\n\n\n
                • Economia:<\/strong> S’estima que el cost de la soledat a Espanya va superar l’1,17% del PIB<\/strong> el 2021 (uns 14.000 milions d’euros) a causa de costos sanitaris i p\u00e8rdues de productivitat.<\/li>\n\n\n\n
                • Just\u00edcia Social:<\/strong> La soledat no es distribueix de manera igualit\u00e0ria; est\u00e0 condicionada per factors econ\u00f2mics, territorials (com el despoblament rural) i situacions de vulnerabilitat o discriminaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                  3.1.4. Eixos Estrat\u00e8gics per a l’Acci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                  L’estrat\u00e8gia s’articula al voltant de quatre eixos principals d’actuaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

                    \n
                  • Transversalitat:<\/strong> Integrar la perspectiva de les soledats en totes les pol\u00edtiques p\u00fabliques (salut, educaci\u00f3, habitatge, urbanisme, ocupaci\u00f3, etc.).<\/li>\n\n\n\n
                  • Teixit social i comunitari:<\/strong> Enfortir les comunitats per generar oportunitats reals de trobada i pertinen\u00e7a, promovent la participaci\u00f3 social.<\/li>\n\n\n\n
                  • Detecci\u00f3 i acompanyament:<\/strong> Refor\u00e7ar els serveis de proximitat i els suports personalitzats per identificar i actuar davant situacions de soledat cronificada.<\/li>\n\n\n\n
                  • Conscienciaci\u00f3 i coneixement:<\/strong> Impulsar la recerca, la innovaci\u00f3 social i la sensibilitzaci\u00f3 ciutadana per des estigmatitzar la soledat.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                    3.1.5. Governan\u00e7a i Implementaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                    El Marc aposta per un model de corresponsabilitat<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

                      \n
                    • Multi nivell:<\/strong> El Ministeri de Drets Socials exerceix el lideratge, per\u00f2 l’execuci\u00f3 dep\u00e8n en gran mesura de les Comunitats Aut\u00f2nomes i les Entitats Locals, que s\u00f3n les m\u00e9s properes al territori.<\/li>\n\n\n\n
                    • Participatiu:<\/strong> S’ha constru\u00eft amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Tercer Sector i persones \u00abexpertes per experi\u00e8ncia\u00bb (persones que han viscut situacions de soledat).<\/li>\n\n\n\n
                    • Seguiment:<\/strong> Es preveu un sistema d’indicadors per avaluar l’impacte de les mesures i permetre una millora cont\u00ednua de les pol\u00edtiques.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                      3.2.Estrat\u00e8gia per a una societat longeva i una plena. Govern de la Generalitat de Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                      3.2.1. El context de la longevitat a Catalunya i Espanya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                      Espanya presenta una longevitat r\u00e8cord, superant els 10 milions de persones majors de 65 anys. Catalunya destaca especialment per una alta autonomia digital i social entre la gent gran, amb un \u00fas elevat d\u2019Internet i una gran majoria residint en habitatges de propietat.<\/p>\n\n\n\n

                      No obstant aix\u00f2, aquesta fita demogr\u00e0fica planteja reptes significatius:<\/p>\n\n\n\n

                        \n
                      • Qualitat de vida vs. Longevitat:<\/strong>\u00a0Tot i que l’esperan\u00e7a de vida \u00e9s alta, moltes persones passen m\u00e9s d’una d\u00e8cada de la vellesa amb algun tipus de discapacitat.<\/li>\n\n\n\n
                      • Bretxa de g\u00e8nere:<\/strong>\u00a0Les dones viuen m\u00e9s anys, per\u00f2 pateixen m\u00e9s pobresa, una major bretxa a les pensions i passen m\u00e9s anys amb problemes de salut.<\/li>\n\n\n\n
                      • Creixement dels centenaris:<\/strong>\u00a0Actualment hi ha m\u00e9s de 3.000 persones centen\u00e0ries a Catalunya, un \u00e8xit de l’estat del benestar que requereix noves adaptacions funcionals.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                        3.2.2. Noves realitats socials i la Generaci\u00f3 S\u00e0ndwich<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                        L’informe identifica noves estructures familiars que compliquin el model de curaci\u00f3 tradicional:<\/p>\n\n\n\n

                          \n
                        • Generaci\u00f3 sense fills:<\/strong>\u00a0Cerca del 20% dels adults de entre 55 i 64 anys no han tingut fills, el que genera incertesa sobre qui assumir\u00e0 la cura en el futur.<\/li>\n\n\n\n
                        • Doble c\u00e0rrega en les cures:<\/strong>\u00a0Aproximadament 1,1 milions d’espanyols majors de 55 anys formen part de la \u00abgeneraci\u00f3 s\u00e0ndwich\u00bb,persones (majorit\u00e0riament dones) que cuiden simult\u00e0niament dels seus pares dependents i dels seus n\u00e9ts. Aquesta situaci\u00f3 provoca fatiga cr\u00f2nica i un alt risc de soledat.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                          3.2.3. Els grans reptes del pacient gran<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                          L’atenci\u00f3 a la gent gran s’enfronta a barreres tant personals com sist\u00e8miques:<\/p>\n\n\n\n

                            \n
                          • A nivell de pacient:<\/strong>\u00a0Els principals obstacles s\u00f3n la disminuci\u00f3 de la capacitat d’autogesti\u00f3 (sovint per causes cognitives o f\u00edsiques) i la manca de xarxes de suport social.<\/li>\n\n\n\n
                          • A nivell de sistema:<\/strong>\u00a0Hi ha una coordinaci\u00f3 insuficient entre els serveis d’atenci\u00f3 i una manca de temps cr\u00f2nica per part dels professionals cl\u00ednics.<\/li>\n\n\n\n
                          • La soledat:<\/strong>\u00a0Es descriu com una crisi social estructural que impacta directament a la salut f\u00edsica i emocional, especialment en dones grans i persones sense xarxa de suport.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                            3.2.4. Estrat\u00e8gia i accions de la Generalitat de Catalunya<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                            El Govern aposta per un canvi de paradigma: passar de la simple gesti\u00f3 de la vellesa a la construcci\u00f3 d’una societat longeva.<\/p>\n\n\n\n

                            Eixos principals de l’estrat\u00e8gia:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                              \n
                            • Prioritat Pol\u00edtica:<\/strong>\u00a0Creaci\u00f3 de la Direcci\u00f3 General de la Gent Gran per liderar pol\u00edtiques intergeneracionals.<\/li>\n\n\n\n
                            • Lluita contra l’edatisme:<\/strong>\u00a0Combatre la discriminaci\u00f3 per edat i el maltractament, promovent el bon tracte com a dret fonamental i democr\u00e0tic.<\/li>\n\n\n\n
                            • Participaci\u00f3 activa:<\/strong>\u00a0Fomentar que les persones grans tinguin veu pr\u00f2pia i lideratge social, entenent la seva experi\u00e8ncia com a actiu per al pa\u00eds.<\/li>\n\n\n\n
                            • Instruments clau:<\/strong>\u00a0S’est\u00e0 tramitant la\u00a0Llei de la Gent Gran<\/strong>\u00a0i s’ha creat l’\u00a0Observatori de la Gent Gran de Catalunya<\/strong>\u00a0per obtenir dades fiables que permetin actuar millor.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                              En resum, el Marc Estrat\u00e8gic Estatal de les Soledats converteix la soledat en un repte de pa\u00eds<\/strong>, entenent que la connexi\u00f3 social \u00e9s un pilar fonamental del benestar i de la qualitat democr\u00e0tica d’una societat. per altre banda, la proposta de l\u2019Estrat\u00e8gia d\u2019una societat longeva, planteja que la longevitat no \u00e9s un problema sin\u00f3 una oportunitat per fer una \u201cmillora democr\u00e0tica\u201d, on les curacions siguin un pilar de just\u00edcia social i les persones grans visquin amb dignitat i plenitud fins al darrer dia.<\/p>\n\n\n\n

                              4.- CONNECTANT VIDES: ESTRAT\u00c8GIES COMUNIT\u00c0RIES I BONES PR\u00c0CTIQUES<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                              L\u2019abordatge de la soledat requereix avui un canvi de mirada que situ\u00ef els vincles afectius al centre de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Sota el concepte de \u201cconnectar vides\u201d<\/strong>, diversos municipis han comen\u00e7at a desplegar accions que entenen la proximitat no nom\u00e9s com una q\u00fcesti\u00f3 geogr\u00e0fica, sin\u00f3 com un comprom\u00eds compartit entre institucions i ciutadania per reconstruir el sentiment de pertinen\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

                              Aquestes estrat\u00e8gies es materialitzen en models adaptats a cada realitat territorial, des de la gran metr\u00f2poli fins a les zones rurals. En aquest sentit un resum de les 4 experi\u00e8ncies realitzades a la jornada del 12 de mar\u00e7 de 2026 a l\u2019Espai Assemblea de CCOO.<\/p>\n\n\n\n

                              4.1. Barcelona: Estrat\u00e8gia municipal contra la soledat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                              L’estrat\u00e8gia Barcelona contra la Soledat<\/strong> \u00e9s una full de ruta transversal per abordar el que es defineix com un \u201crepte invisible\u201d que afecta m\u00e9s de 100.000 persones a la ciutat. A continuaci\u00f3, s’amplien els detalls clau de la proposta municipal:<\/p>\n\n\n\n

                              a) Diagnosi i Dades de la Soledat (2025)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                              L’Ajuntament monitoritza la soledat mitjan\u00e7ant indicadors directes i indirectes (escala UCLA de 3 \u00edtems) a l’Enquesta \u00d2mnibus Municipal:<\/p>\n\n\n\n

                                \n
                              • Increment de la soledat:<\/strong> El sentiment de soledat ha tornat a cr\u00e9ixer el 2025.Segons l’\u00faltim registre, un 12,6% de la poblaci\u00f3<\/strong> presenta un indicador de soledat indirecta (UCLA \u22656), mentre que un 5,9%<\/strong> manifesta directament sentir-se sola \u00absovint\u00bb.<\/li>\n\n\n\n
                              • Edat i risc:<\/strong> Encara que tradicionalment s’associa a la gent gran, els dades mostren una incid\u00e8ncia molt alta a la inf\u00e0ncia i l’adolesc\u00e8ncia<\/strong>. Concretament, els pics de soledat m\u00e9s elevats es troben entre els 10 i 11 anys (12,6%)<\/strong> i els 13 i 14 anys (12,5%)<\/strong> , superant clarament els \u00edndexs de la poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 65 anys (4,1%).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                b) El Cost de la Inacci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                L’estrat\u00e8gia subratlla que no intervenir te costos elevats en tres nivells:<\/p>\n\n\n\n

                                  \n
                                • Econ\u00f2mic i Sanitari:<\/strong> A escala estatal, la soledat no desitjada costa uns 14.141 milions d’euros anuals<\/strong> (1,17% del PIB del 2021).Aix\u00f2 inclou m\u00e9s de 6.100 milions en despeses sanitaris directes (freq\u00fcentaci\u00f3 de serveis i medicaments) i m\u00e9s de 8.000 milions per p\u00e8rdues de producci\u00f3 laboral, incloent-hi unes 848 morts prematures anuals.<\/li>\n\n\n\n
                                • Social:<\/strong> Es vincula la soledat amb una societat m\u00e9s agressiva i desconfiada, que redueix la participaci\u00f3 c\u00edvica i el voluntariat.<\/li>\n\n\n\n
                                • Pol\u00edtic:<\/strong> Hi ha una correlaci\u00f3 negativa entre la soledat i la qualitat democr\u00e0tica. La manca de confian\u00e7a interpersonal s’associa a un major abstencionisme<\/strong> i al suport a partits populistes o d’extrema dreta.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                  c) L’Estrat\u00e8gia Municipal: Pla d’Accions<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                  L’Ajuntament ha desplegat una resposta estructurada basada en:<\/p>\n\n\n\n

                                    \n
                                  • Evoluci\u00f3 del Pla:<\/strong> El Pla d’Accions 2020-2024 va comen\u00e7ar amb 71 iniciatives i s’ha tancat amb 135 intervencions<\/strong> d’aplicaci\u00f3.<\/li>\n\n\n\n
                                  • Eixos:<\/strong> S’organitza en 4 l\u00ednies estrat\u00e8giques<\/strong> i 25 objectius<\/strong> operatius, dissenyats com a document din\u00e0mic per adaptar-se a noves necessitats.<\/li>\n\n\n\n
                                  • Projectes destacats:<\/strong>\n
                                      \n
                                    • Paraules que uneixen:<\/strong> Projecte intergeneracional per unir escoles i gent gran.<\/li>\n\n\n\n
                                    • Viure i Conviure:<\/strong> Programa de conviv\u00e8ncia per combatre la soledat no volguda.<\/li>\n\n\n\n
                                    • Pacte ‘Barcelona reconnecta’:<\/strong> Un gran acord de ciutat per implicar tota la societat civil a la prevenci\u00f3 d’aquest fenomen.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                      d) Impacte a la Confian\u00e7a i la Felicitat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                      La proposta defensa que fomentar la confian\u00e7a interpersonal genera una \u201csocietat m\u00e9s intel\u00b7ligent\u201d i feli\u00e7 .S’alerta que a Espanya la confian\u00e7a entre els joves de menys de 35 anys \u00e9s nom\u00e9s del 17%<\/strong> , xifra que correlaciona amb nivells m\u00e9s baixos de felicitat segons els est\u00e0ndards de l’ONU.<\/p>\n\n\n\n

                                      4.2. Terrassa: Programes per la lluita contra la soledat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                      a)Diagnosi de la Gent Gran a Terrassa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                      La ciutat de Terrassa presenta una realitat demogr\u00e0fica on l’envelliment i la solitud s\u00f3n factors clau de les pol\u00edtiques p\u00fabliques:<\/p>\n\n\n\n

                                        \n
                                      • Dades demogr\u00e0fiques:<\/strong> La ciutat t\u00e9 una poblaci\u00f3 total de 233.362 habitants<\/strong> , dels quals 42.142 (18,06%)<\/strong> tenen 65 anys o m\u00e9s. Dins d’aquest grup, hi ha una clara feminitzaci\u00f3: 24.230 dones<\/strong> davant de 17.912 homes<\/strong>.<\/li>\n\n\n\n
                                      • Estructura dels llars:<\/strong> Hi ha un total de 88.029 llars<\/strong>, i el 26,1%<\/strong> s\u00f3n unipersonals. Un detall rellevant \u00e9s que el 40,3%<\/strong> d’aquestes llars unipersonals estan habitades per persones de 65 anys o m\u00e9s, i el 57,6%<\/strong> s\u00f3n dones.<\/li>\n\n\n\n
                                      • Distribuci\u00f3 territorial:<\/strong> El Districte 5<\/strong> \u00e9s el que t\u00e9 un major volum de persones de 60 anys o m\u00e9s ( 12.334<\/strong> ), seguit dels districtes 1, 4 i 6.<\/li>\n\n\n\n
                                      • Conceptes clau:<\/strong> El document diferencia clarament entre l’ a\u00efllament social<\/strong> (falta objectivable de relacions) i la solitud<\/strong> (sentiment subjectiu i personal).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                        b) El Projecte \u00abSolituds Connectades\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                        Aquest projecte neix com una evoluci\u00f3 de diverses iniciatives realitzades entre 2020 i 2024 (com Sempre Acompanyats<\/em> o Vincles<\/em> ) cap a un model de ciutat unificat.<\/p>\n\n\n\n

                                          \n
                                        • Missi\u00f3 i visi\u00f3:<\/strong> L’objectiu \u00e9s trobar solucions compartides a la solitud no volguda mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s col\u00b7lectiu entre ciutadania, entitats i administraci\u00f3. Es basa en l’ ag\u00e8ncia<\/strong> , entenda com la capacitat de les persones per decidir i canviar el seu entorn.<\/li>\n\n\n\n
                                        • Eixos de l’acci\u00f3: <\/strong>El projecte treballa en dos plans complementaris:\n
                                            \n
                                          • Pl\u00e0nol comunitari\/estructural:<\/strong> Actua sobre les causes macrosocials, la planificaci\u00f3 urbana (espais verds, ciutat dels 15 minuts) i la infraestructura social.<\/li>\n\n\n\n
                                          • Pl\u00e0nol individual:<\/strong> Centrat per augmentar la resili\u00e8ncia, el prop\u00f2sit vital i l’adaptaci\u00f3 de la persona.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n\n\n\n
                                          • L\u00ednies estrat\u00e8giques:<\/strong> Inclouen el foment de la intergeneracionalitat, les cures comunit\u00e0ries, el voluntariat i les relacions de reciprocitat.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                            c) Reptes i Marc P\u00fablic d’Actuaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                            El Servei de Promoci\u00f3 de la Gent Gran <\/strong>de Terrassa lidera aquesta estrat\u00e8gia amb reptes i accions transversals:<\/p>\n\n\n\n

                                              \n
                                            • Estrat\u00e8gia local:<\/strong> La ciutat compta amb un Pla Local per a un Envelliment Integral (2024-2030)<\/strong> que inclou 174 accions<\/strong> de 34 serveis municipals<\/strong>.<\/li>\n\n\n\n
                                            • Recursos actius:<\/strong> Destaca l’Oficina d’Informaci\u00f3 a la Gent Gran, el Casal Municipal Anna Muri\u00e0 i programes innovadors com \u00abA Bici Sense Edat\u00bb o el canal de WhatsApp \u00abActiva el +60\u00bb.<\/li>\n\n\n\n
                                            • Punts forts i febles:<\/strong> Voluntat pol\u00edtica, exist\u00e8ncia de centres c\u00edvics a tots els barris i consci\u00e8ncia social creixent sobre la solitud com a factor de risc per a la salut. Dificultats:<\/strong> La manca de recursos econ\u00f2mics i de personal, la bretxa digital, la baixa participaci\u00f3 ciutadana i la geografia de determinats barris perif\u00e8rics.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                              En resum, l’administraci\u00f3 local actua com a facilitadora del canvi<\/strong> , proposant una mirada interseccional per transformar les condicions que generin la solitud.<\/p>\n\n\n\n

                                              4.3. Alt Urgell: Com articulem teixits comunitaris en la xarxa social i sanit\u00e0ria en l\u2019entorn rural?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                              a) Context i Fonaments del Projecte<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                              El projecte neix de la necessitat d’articular teixits comunitaris a la xarxa social i sanit\u00e0ria d’un entorn rural amb caracter\u00edstiques demogr\u00e0fiques molt espec\u00edfiques. L’ Alt Urgell<\/strong> presenta una densitat de poblaci\u00f3 molt baixa (13 habitants per km\u00b2) i una dispersi\u00f3 notable, amb 126 nuclis habitats.<\/p>\n\n\n\n

                                              Indicadors Demogr\u00e0fics (Idescat, 2025)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                \n
                                              • \u00cdndex d’envelliment:<\/strong> 188,2%.<\/li>\n\n\n\n
                                              • \u00cdndex de sobre envelliment:<\/strong> 16,6%.<\/li>\n\n\n\n
                                              • \u00cdndex de depend\u00e8ncia de la gent gran:<\/strong> 34,2 %.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                b)El model d’atenci\u00f3 integrada<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                L’estrat\u00e8gia proposada \u00e9s un nou model d’intervenci\u00f3<\/strong> que cerca la connexi\u00f3 de la persona amb la seva comunitat mitjan\u00e7ant un treball integral i intensiu des del seu propi entorn. Els objectius clau inclouen:<\/p>\n\n\n\n

                                                  \n
                                                • Millorar la qualitat de vida i mantenir l’autonomia al domicili el m\u00e0xim temps possible.<\/li>\n\n\n\n
                                                • Oferir una atenci\u00f3 humanitzada, digna i personalitzada.<\/li>\n\n\n\n
                                                • Fomentar el treball en xarxa entre els serveis socials i sanitaris per a un sistema m\u00e9s just i eficient.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                  c) Metodologia i Implementaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                  La figura central del projecte \u00e9s la gestora de casos<\/strong> , que actua com a nexe entre els diferents agents (grup motor i grup d’intervenci\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

                                                  Perfil dels Usuaris i Criteris d’Inclusi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                  El projecte s’adre\u00e7a a persones de 65 anys o m\u00e9s que presentin:<\/p>\n\n\n\n

                                                    \n
                                                  • Fragilitat i vulnerabilitat<\/strong> amb risc social o sanitari.<\/li>\n\n\n\n
                                                  • A\u00efllament social, soledat (sentida o real) i manca de xarxa familiar o social.<\/li>\n\n\n\n
                                                  • Manca de recursos propis per a l’autocura.<\/li>\n\n\n\n
                                                  • Estat cognitiu o de salut mental preservat o amb deteriorament lleu\/estable.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                    Circuit de Treball<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                    La intervenci\u00f3 es divideix en tres fases:<\/p>\n\n\n\n

                                                      \n
                                                    • Fase Inicial:<\/strong> Valoraci\u00f3, diagn\u00f2stic social i diagn\u00f2stic per determinar el pla d’atenci\u00f3 integral.<\/li>\n\n\n\n
                                                    • Desenvolupament:<\/strong> Treball sobre prefer\u00e8ncies i interessos, vinculaci\u00f3 amb entitats i tallers.<\/li>\n\n\n\n
                                                    • Tancament:<\/strong> Alta del cas i avaluaci\u00f3 (incloent-hi una trucada de seguiment un mes despr\u00e9s de l’alta).<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                      Per mesurar la soledat, s’utilitza l’ Escala de Jong Gierveld<\/strong> , que valora aspectes com el buit al voltant de la persona o la pres\u00e8ncia de persones de confian\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

                                                      d) Resultats, Conclusions i Futur<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                      Balan\u00e7 de la Intervenci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                        \n
                                                      • Persones atesos:<\/strong> De 20 derivacions, 18 van acceptar la intervenci\u00f3 (14 homes i 6 dones).<\/li>\n\n\n\n
                                                      • Ubicaci\u00f3:<\/strong> Repartiment equitatiu entre la Seu d’Urgell (10) i altres municipis de la comarca (10).<\/li>\n\n\n\n
                                                      • Resultats d’alta:<\/strong> En 5 dels 8 casos d’alta, la puntuaci\u00f3 de soledat baixa, i en un cas s’elimina completament la percepci\u00f3 de soledat.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                        An\u00e0lisi del Projecte<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                        Fortaleses<\/strong><\/td>Aspectes a millorar<\/strong><\/td><\/tr><\/thead>
                                                        Bona rebuda per professionals i usuaris.<\/td>Escassa cartera de recursos al territori.<\/td><\/tr>
                                                        Atenci\u00f3 individualitzada i propera.<\/td>Manca de circuits d’urg\u00e8ncia social.<\/td><\/tr>
                                                        Millora en la coordinaci\u00f3 professional.<\/td>Necessitat d’una eina inform\u00e0tica compartida.<\/td><\/tr>
                                                        Compliment dels plans de treball.<\/td>Augmentar la participaci\u00f3 activa de l’usuari.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

                                                        L\u00ednies de futur<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                        L’objectiu final \u00e9s consolidar una xarxa unida de serveis de salut, socials i comunitaris<\/strong>. Es pret\u00e9n que la intervenci\u00f3 continu\u00ef basada en un pla de treball compartit i conegut tant pels professionals com per les mateixes persones ateses, assegurant una atenci\u00f3 realment coordinada i integral.<\/p>\n\n\n\n

                                                        4.4.Sant Quintin de Mediona: Pacte per la Vida Plena Sant Quintin de Mediona<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                        a) Diagn\u00f2stic: La realitat de la vellesa a Sant Quint\u00ed de Mediona (SQM)<\/h3>\n\n\n\n

                                                        Un an\u00e0lisi socioecon\u00f2mic que situa Sant Quint\u00ed de Mediona en una posici\u00f3 de vulnerabilitat respecte a la resta de Catalunya:<\/p>\n\n\n\n

                                                          \n
                                                        • Dades demogr\u00e0fiques (2025):<\/strong> El municipi t\u00e9 2.585 habitants, dels quals 624 s\u00f3n majors de 60 anys i 461 s\u00f3n majors de 65 anys.<\/li>\n\n\n\n
                                                        • Precarietat econ\u00f2mica:<\/strong> L’\u00cdndex Socioecon\u00f2mic Territorial (IST) de SQM \u00e9s de 86,6 (Catalunya = 100), sent el pen\u00faltim dels 27 municipis de l’Alt Pened\u00e8s i el 893 de 947 a tot Catalunya. La pensi\u00f3 mitjana de jubilaci\u00f3 el 2024 va ser de 1.264 \u20ac, notablement inferior a la de Vilafranca (1.458 \u20ac) o la mitjana catalana (1.497 \u20ac).<\/li>\n\n\n\n
                                                        • Alt cost de vida:<\/strong> Tot i les pensions m\u00e9s baixes, els productes de primera necessitat (aliments i energia) s\u00f3n un 29% m\u00e9s car per a una persona gran a SQM que a Barcelona ciutat.<\/li>\n\n\n\n
                                                        • Manca de serveis (2025):<\/strong> El municipi presentava una car\u00e8ncia absoluta de recursos residencials o de dia: 0 habitatges dotacionals, 0 places de Centre de Dia (SAIAR) i 0 places de resid\u00e8ncia. La despesa municipal al Servei d’Atenci\u00f3 Domicili\u00e0ria (SAD) era de nom\u00e9s 21\u20ac per habitant, davant dels 68\u20ac de Barcelona.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                          b) Conceptes clau: Edatisme i dret a l’arrelament<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                          El projecte denuncia diverses formes de discriminaci\u00f3 i exclusi\u00f3 que pateix la gent gran a l’entorn rural:<\/p>\n\n\n\n

                                                            \n
                                                          • Edatisme i \u00abPetitisme\u00bb:<\/strong> \u00c9s critica l’actitud institucional que normalitza les dificultats de serveis a municipis petits, vulnerant els drets de ciutadania de la gent gran pel fet de viure en un poble.<\/li>\n\n\n\n
                                                          • Catal\u00e8psia social i Exili geri\u00e0tric:<\/strong> Es defineix la \u00abcatal\u00e8psia social\u00bb com el confinament for\u00e7\u00f3s de persones amb mobilitat redu\u00efda a habitatges amb barreres. L’exili geri\u00e0tric es refereix a la necessitat de marxar del poble a centres de dia o resid\u00e8ncies foranes per manca de recursos locals, trencant l’arrelament vital.<\/li>\n\n\n\n
                                                          • El Pacte per una vida plena:<\/strong> L’objectiu central \u00e9s un comprom\u00eds local per augmentar els serveis, evitar l’exili geri\u00e0tric, millorar la qualitat de vida i combatre la solitud no desitjada i l’edatisme.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                            c) Actius i Programes: La for\u00e7a del com\u00fa<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                            S\u2019identifica quatre \u201cmotors\u201d o fortaleses de la comunitat per transformar aquesta realitat:<\/p>\n\n\n\n

                                                              \n
                                                            • Capital hum\u00e0:<\/strong> 30 professionals sanitaris\/socials i 30 activistes solidaris.<\/li>\n\n\n\n
                                                            • Teixit associatiu:<\/strong> 25 associacions c\u00edviques implicades.<\/li>\n\n\n\n
                                                            • Sector empresarial:<\/strong> Empreses locals tecnificades i l\u00edders sectorials.<\/li>\n\n\n\n
                                                            • Infraestructura:<\/strong> Un Casal Municipal de la Gent Gran amb 40 anys d’hist\u00f2ria.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                              d) Programes ja impulsats:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                                \n
                                                              • Dinars en companyia i al llar:<\/strong> Servei de menjador al Casal o a domicili (7,50 \u20ac\/men\u00fa), servint milers de men\u00fas amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de C\u00e0ritas i l’Institut-Escola.<\/li>\n\n\n\n
                                                              • Matins a Gran:<\/strong> Programa diari de 2,5 hores amb un equip t\u00e8cnic (educadora, fisioterapeuta, psic\u00f2loga i infermera) que realitza estimulaci\u00f3 cognitiva i fisioter\u00e0pia per a 26 persones entre 70 i 92 anys.<\/li>\n\n\n\n
                                                              • Projectes en fase d’estudi:<\/strong> L’Observatori i el Veraat Bet\u00e0nia<\/strong> , que preveu crear el futur Servei d\u2019Atenci\u00f3 Integral en l\u2019\u00c0mbit Rural (SAIAR), habitatges dotacionals i la resid\u00e8ncia local.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                                5.-PROPOSTA SINDICAL: <\/strong>CAP A UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS. COMPROM\u00cdS AMB L\u2019ENVELLIMENT ACTIU<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                                Aquest apartat t\u00e9 l\u2019objectiu de promoure un conjunt d\u2019accions en favor de les persones grans per part de la nostra federaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit local i comarcal que \u00e9s l\u2019espai idoni per a la intervenci\u00f3 en els consells de participaci\u00f3 de les persones grans. Aquest apartat tamb\u00e9 ha de servir per compartir i transformar-ho en una eina de treball i que ens serveixi per anar fent una revisi\u00f3 anual d\u2019all\u00f2 que fem en l\u2019espai institucional.<\/p>\n\n\n\n

                                                                5.1. CONTEXT DE L\u2019ENVELLIMENT ACTIU<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                                En el segle XXI l\u2019augment de l\u2019esperan\u00e7a de vida \u00e9s un dels majors \u00e8xits de la societat actual, per\u00f2 tamb\u00e9 un dels nostres reptes socials m\u00e9s grans. L\u2019envelliment de la poblaci\u00f3 no \u00e9s un fenomen de futur, \u00e9s una realitat present que cal fer-hi front en els nostres municipis i com a pa\u00eds amb l\u2019objectiu de promoure una vida activa i plena, \u00e9s a dir, les persones grans han de participar en la governan\u00e7a de la seva comunitat no sols com a receptor de serveis, sin\u00f3 com agents pol\u00edtics i emissores de solucions en totes les esferes socials.<\/p>\n\n\n\n

                                                                Cal treballar tamb\u00e9 per un envelliment digne, amb drets i contra la soledat no desitjada, que \u00e9s una realitat silenciosa que genera un sentiment d\u2019a\u00efllament que pot impactar seriosament en la salut f\u00edsica i mental i que minva la qualitat de vida de la qui la pateix. \u00c9s una conseq\u00fc\u00e8ncia directa d\u2019un sistema que ens considera \u201cclasses passives\u201d i ens invisibilitza aix\u00ed que deixem de produir.<\/p>\n\n\n\n

                                                                L\u2019envelliment t\u00e9 tamb\u00e9 un clar component de g\u00e8nere. Les dones representen la major part de la poblaci\u00f3 gran i, especialment, de les persones majors de 80 anys. Aquesta feminitzaci\u00f3 de la vellesa implica majors taxes de viudetat, soledat no desitjada, pobresa energ\u00e8tica i depend\u00e8ncia econ\u00f2mica. Alhora, moltes dones grans continuen exercint tasques de cures familiars invisibilitzades que sostenen el sistema social i comunitari sense reconeixement ni suport institucional.<\/p>\n\n\n\n

                                                                Cal, per tant, avan\u00e7ar cap a pol\u00edtiques d\u2019envelliment digne que reconeguin el valor social de les cures, combatin la bretxa de pensions i garanteixin l\u2019autonomia econ\u00f2mica i personal de les dones grans.<\/p>\n\n\n\n

                                                                En definitiva, la soledat no desitjada \u00e9s un problema pol\u00edtic i per tant es fa necessari que aquesta sigui tractada com una q\u00fcesti\u00f3 de salut p\u00fablica i de drets humans.<\/p>\n\n\n\n

                                                                En aquest sentit, l\u2019OMS ha publicat l\u2019any 2025 un informe amb el t\u00edtol de \u201cDe la soledat a la connexi\u00f3 social\u201d recull:<\/p>\n\n\n\n

                                                                  \n
                                                                • els efectes sobre la salut individual i col\u00b7lectiva de la desconnexi\u00f3 social,\u00a0<\/li>\n\n\n\n
                                                                • Les solucions que funciones per lluitar contra la desconnexi\u00f3 social<\/li>\n\n\n\n
                                                                • Una proposta pr\u00e0ctica per reconectar les societats.\u00a0<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                                  La lluita contra l\u2019edatisme ha de ser altre dels nostres objectius per garantitzar que les persones grans no siguin vistes com una c\u00e0rrega, sin\u00f3 com actiu social i cal promoure drets que impliqui transitar d\u2019un model assistencialista a un altre basat en l\u2019autonomia personal.<\/p>\n\n\n\n

                                                                  Sense recursos no hi ha autonomia personal.  Unes pensions dignes s\u00f3n l\u2019eina b\u00e0sica perqu\u00e8 cap persona pensionista es vegi marginada, en definitiva defensem pensions dignes per una vida activa.<\/p>\n\n\n\n

                                                                  Apostem per un urbanisme amable, amb espais de trobada, transport p\u00fablic accessible i serveis de proximitat que ens permeti envellir en les nostres entorns. En aquest sentit no volem un model de macro resid\u00e8ncies que ens a\u00efllen. Defensem la cobertura p\u00fablica de la depend\u00e8ncia amb serveis al domicili, coordinats, integrals i de qualitat que permetin viure a les persones grans al domicili i el seu entorn social habitual i els serveis comunitaris que fomentin la nostra autonomia, facilitin la participaci\u00f3 pol\u00edtica i social i mantenir-nos connectats amb  la societat i interconnectats.<\/p>\n\n\n\n

                                                                  Les situacions de viol\u00e8ncia i tot tipus de maltractament de les persones grans, i especialment de les dones grans i de les persones amb depend\u00e8ncia, s\u00f3n una xacra no acceptable en la nostra societat. Cal una actuaci\u00f3 integral decidida de tota la societat per eradicar-les.<\/p>\n\n\n\n

                                                                  Una vida activa i plena al llarg de tots els anys de vida, Aix\u00f2 requereix d\u2019un enfocament integral que combini la salut, l\u2019atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia, els entorns adaptats, la seguretat i la participaci\u00f3 social.<\/p>\n\n\n\n

                                                                  Per aix\u00f2 proposem defensar als diferents espais en que participem els seg\u00fcents eixos d\u2019acci\u00f3 de manera priorit\u00e0ria: <\/p>\n\n\n\n

                                                                  5.2.. EIXOS PRIORITARIS<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                                  Definim 5 eixos prioritaris en la que s\u2019ha d\u2019incorporar de manera transversal la perspectiva de g\u00e8nere en totes les pol\u00edtiques d\u2019envelliment.<\/p>\n\n\n\n

                                                                    \n
                                                                  • Lluita contra l\u2019edatisme i defensa dels drets de les persones grans<\/strong><\/li>\n\n\n\n
                                                                  • Participaci\u00f3 social i vida activa<\/strong><\/li>\n\n\n\n
                                                                  • Integraci\u00f3 social, sanit\u00e0ria i comunit\u00e0ria<\/strong><\/li>\n\n\n\n
                                                                  • Lluita contra la soledat no desitjada i promoci\u00f3 de la connexi\u00f3 social<\/strong><\/li>\n\n\n\n
                                                                  • Dret a la seguretat i una vida lliure de viol\u00e8ncies\u00a0<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n

                                                                    5.3. PROPOSTES CONCRETES <\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                                    A. Lluitar contra l\u2019edatisme<\/strong>i defensa dels drets de les persones grans.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

                                                                      \n
                                                                    • Denunciar situacions de discriminaci\u00f3 que incorporen un criteri d\u2019edat cronol\u00f2gica sense cap justificaci\u00f3 (exemple: Dones excloses de cribatge de c\u00e0ncer de mama en complir els 70 anys, ….)<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                                                                        \n
                                                                      • Impulsar accions que facilitin l\u2019exercici del dret a l\u2019autodeterminaci\u00f3 i l\u2019autonomia de les persones grans. (exemple: difondre i sensibilitzar sobre diferents eines legals de protecci\u00f3: poders preventius, testament vital, …)<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                                                                          \n
                                                                        • Analitzar l\u2019impacte diferencial de les pol\u00edtiques p\u00fabliques sobre dones i homes grans.<\/li>\n\n\n\n
                                                                        • Garantir el dret a la presencialitat: Impulsar lleis que obliguin l\u2019administraci\u00f3 a mantenir canals d’atenci\u00f3 humana per evitar l’exclusi\u00f3 administrativa.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n
                                                                            \n
                                                                          1. Participaci\u00f3 social i vida activa<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n
                                                                              \n
                                                                            • Promoure els pactes locals i pacte nacional per la longevitat i la vida plena que incorporin a la societat la mirada de l\u2019envelliment i integrin tots els serveis i prestacions adre\u00e7ats a les persones grans, on s\u2019incorpori la veu de les persones grans en \u00f2rgans de decisi\u00f3 vinculants, no nom\u00e9s decisius. (exemple: Pacte per la vida plena de Sant Quint\u00ed de Mediona o transformar en Pacte Nacional l\u2019Estrat\u00e8gia per la Societat Longeva i la Vida Plena de l\u2019AG GOV\/92\/2004 de 24 d\u2019abril de 2024)\u00a0<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n