{"id":18592,"date":"2026-03-16T12:03:19","date_gmt":"2026-03-16T10:03:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/?p=18592"},"modified":"2026-03-16T12:03:21","modified_gmt":"2026-03-16T10:03:21","slug":"repressio-franquista-envers-les-dones-a-girona-i-comarques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/noticies\/repressio-franquista-envers-les-dones-a-girona-i-comarques\/","title":{"rendered":"Repressi\u00f3 franquista envers les dones a Girona i comarques"},"content":{"rendered":"\n
\"Noies<\/figure>\n\n\n\n


A la foto noies en un berenar ofert per les senyores de Acci\u00f3n Cat\u00f3lica<\/em> a Las Adoratrices<\/em> de Girona, 1953

<\/p>\n\n\n\n

Article de Montserrat Guanter Salart. Pensionistes de CCOO de Comarques Gironines.<\/strong><\/p>\n\n\n\n


Aquest passat novembre del 25 es van celebrar a Girona les primeres jornades dedicades al
Patronato de Protecci\u00f3n a la Mujer<\/strong>. Aquesta instituci\u00f3 franquista, obscura i repressora, vigent entre 1941 i 1985, va tenir diversos centres associats a Girona i comarques amb diferents nivells de\u00a0col\u00b7laboraci\u00f3. El m\u00e9s conegut a Girona va \u00e9sser el convent de les monges Adoratrius. Aquest convent va\u00a0\u00e9sser desallotjat el 1936, per\u00f2 amb la vict\u00f2ria franquista, el 1939, les monges van tornar a instal\u00b7lar-s\u2019hi, i, a partir de l\u2019abril de 1940 es va convertir en pres\u00f3 de dones primer i despr\u00e9s en reformatori. L\u2019edifici es va demolir a finals dels anys vuitanta.<\/p>\n\n\n\n

El sistema repressiu franquista va durar m\u00e9s enll\u00e0 de la mort del dictador i dels anys de la transici\u00f3. El 1981 es van comen\u00e7ar a traspassar les compet\u00e8ncies del PPM a les comunitats aut\u00f2nomes i el 1985 l\u2019organisme es va abolir per decret. Sobre la manera com es van fer els traspassos als serveis socials de les administracions auton\u00f2miques, n\u2019hi ha poca informaci\u00f3, o \u00e9s molt opaca.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019Associaci\u00f3 Contra l\u2019Oblit. Grup de Suport a les Represaliades pel Patronato de Protecci\u00f3n a la Mujer <\/strong>va reunir a Girona dones v\u00edctimes que van  explicar  experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques, activistes feministes, com Pilar Iglesias, professionals de la salut mental, com Anna Mi\u00f1arro, o historiadores, com Neus Garcia R\u00e0fols, del grup Circare. La tamb\u00e9 historiadora Helena  Meix s\u2019enfronta a la dificultat de trobar la dispersa documentaci\u00f3 dels arxius, per ajudar a comprendre com de greu va ser el sotmetiment de milers de dones a r\u00e8gims d\u2019internament disciplinaris, sotmeses a viol\u00e8ncia institucional i a imposici\u00f3 religiosa. Recloses perqu\u00e8 no encaixaven en el model que l\u2019ideari de Pilar Primo de Rivera i la Secci\u00f3n Femenina de Falange<\/em> volien per a la dona: reclosa a la llar, amb el rol d\u2019esposa, mare i servidora de la p\u00e0tria, \u00e9s a dir una dona submisa.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquella nena que era jo a la d\u00e8cada dels cinquanta i seixanta del segle passat, ve\u00efna del convent, preguntava amb molta curiositat qui eren aquelles monges i les noies vestides de negre que treballaven a l\u2019hort i feinejaven… La resposta era sempre la mateixa: \u201cS\u00f3n noies dolentes\u201d o \u201cnoies que estan aqu\u00ed per reformar-se\u201d… Res m\u00e9s lluny de la veritat!<\/p>\n\n\n\n

A la postguerra les dones, pel sol fet d\u2019\u00e9sser familiars de republicans o rojos<\/em>, ja eren sospitoses, i moltes acabaven a la pres\u00f3, amb cabells rapats, humiliades i castigades. Aix\u00ed van comen\u00e7ar les monges Adoratrius a fer de carcelleres per descongestionar les presons de dones. A Girona va arribar l\u2019abril de 1940 la primera expedici\u00f3 de preses procedents de C\u00e1ceres, amb mainada. De seguida van arribar a concentrar-s\u2019hi fins a 1.557 dones, majorit\u00e0riament de fora de Catalunya. A l\u2019abril del 1941 va deixar d\u2019\u00e9sser pres\u00f3 i es va convertir en reformatori. L\u2019any 1942 eren ja 750 dones i el 1943 el nombre baixa fins a 500 dones.<\/p>\n\n\n\n

Una altra pr\u00e0ctica habitual d\u2019aquest ens repressor era desarrelar-les i allunyar-les dels seus pobles i familiars. Traslladades d\u2019una punta a l\u2019altra del territori de l\u2019Estat, quedaven internes sota la tutela del Patronato i algunes van passar anys en els centres que hi col\u00b7laboraven, escampats per tota la Pen\u00ednsula.<\/p>\n\n\n\n

A Figueres l\u2019Hogar de la Virgen Ni\u00f1a i a Caldes de Malavella el centre Virgen de Montserrat tamb\u00e9 van acollir noies sota la tutela del Patronato<\/strong> com a centres col\u00b7laboradors.<\/p>\n\n\n\n

Cal que ens esforcem per treure a la llum les hist\u00f2ries volgudament amagades de l\u2019etapa franquista, que t\u00e9 uns responsables amb nom i cognoms, <\/strong>amb arrels profundes que arriben fins avui dia.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Fonts<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n

Gemma Busquets Ros. El Punt Avui<\/em> 21-11-25<\/p>\n\n\n\n

El Punt Avui<\/em>. 7-11-25<\/p>\n\n\n\n

Ant\u00f2nia Paradell, de l\u2019Associaci\u00f3 Contra l\u2019Oblit. Grup de Suport a les Represaliades pel Patronato de Protecci\u00f3n a la Mujer<\/p>\n\n\n\n

Helena Meix Casas. Historiadora, guanyadora de la Beca 8 de mar\u00e7 de l\u2019Ajuntament de Girona per fer recerca documental sobre el Patronato de Protecci\u00f3n a la Mujer a Girona.<\/p>\n\n\n\n

Enric Mirambell (1922-2020) Revista de Girona<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"Convent<\/figure>\n\n\n\n


A la foto el Convent de Las Adoratrices<\/em> al Carrer Maragall de Girona<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la foto noies en un berenar ofert per les senyores de Acci\u00f3n Cat\u00f3lica a Las Adoratrices de Girona, 1953 … Llegiu-me m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":144,"featured_media":18593,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-18592","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18592","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/144"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18592"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18592\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18595,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18592\/revisions\/18595"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18593"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18592"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18592"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/pensionistes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18592"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}