CCOO reclama que el consens sobre pensions del Pacte de Toledo s’acompanyi de l’actualització urgent de l’indicador de renda de suficiència (IRSC)

Les recomanacions de la Comissió del Pacte de Toledo faciliten la sostenibilitat i la suficiència del sistema de pensions, però s’ha d’acompanyar de l’increment d’indicadors de suficiència com l’IRSC, que són clau per l’eficiència de les prestacions i les polítiques socials a Catalunya.

L’assoliment d’un consens llargament esperat a la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo comporta un canvi d’escenari prometedor. Després d’una dècada d’ajornaments i desavinences les recomanacions presentades recullen, en bona mesura, les propostes fetes per CCOO al llarg dels darrers anys. Així la reafirmació del model de repartiment que inspira el sistema, la separació de fonts i el manteniment i la millora del poder adquisitiu de les pensions faciliten l’assoliment, els propers anys, dels principis d’universalitat, solidaritat, igualtat i suficiència. La integració i la convergència de règims, els incentius a l’ocupació de qualitat com a garant essencial de la sostenibilitat del sistema, però també la promoció i la sensibilització de la importància que tenen les carreres de cotització per a les persones treballadores, són elements que generen confiança i promouen un sistema que sigui perdurable, equitatiu i eficient.

La inclusió d’una recomanació específica per superar l’escletxa de gènere en les pensions, garantint la igualtat retributiva i l’eliminació dels buits en les carreres de cotització, esdevé clau. També la recomanació adreçada a les persones treballadores joves, per tal que se superi la precarietat en el seu accés al mercat de treball i es garanteixi la seva incorporació al sistema en condicions d’igualtat. Des de CCOO de Catalunya volem destacar també la recomanació que la Comissió del Pacte de Toledo dedica a les garanties per a la suficiència de les pensions i que reclama de l’existència i l’aplicació d’indicadors de suficiència que delimitin els llindars i serveixin en la lluita contra la pobresa.

Definir quan una pensió és o no ‘suficient’ és un repte immediat que s’ha de confrontar en un debat obert a la societat. Encara més prioritària és que els índexs de referència existents siguin actualitzats. En aquest sentit l’anunci per part del Govern de l’Estat d’elevar l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), en un 5 %, en el marc del projecte de pressupostos per al 2021, esdevé especialment rellevant. L’IPREM és la referència per establir l’accés a ajuts com prestacions socials, a l’habitatge, per assistència jurídica gratuïta o per situar llindars d’exempció fiscals a les rendes més vulnerables. Aquest indicador restava congelat des del 2010, amb un increment de tan sols l’1% el 2017. L’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), introduït el 2006 per la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic, també havia de ser actualitzat incloent el seu valor en la llei de pressupostos de cada any.

Malauradament l’IRSC ha romàs inalterat els darrers deu anys. Això comporta mancances importants, especialment en un moment com l’actual de contracció de rendes, on moltes llars depenen d’ajuts socials. L’augment en paral·lel del salari mínim interprofessional, que, mentre l’IRSC quedava inalterat en 569,12 euros mensual, ha pujat de 633,30 a 950 euros l’any 2020, fa que es generi, a més, un greuge important per a les rendes del treball més baixes, sovint amb contractes temporals i/o parcials, que superen el llindar establert per l’IRSC i no poden accedir als ajuts que els permetrien complementar els seus ingressos per tal de garantir els mínims.

La Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’enguany inclou, en la seva disposició addicional 17a, la previsió que s’incrementi l’IRSC en la mateixa proporció que l’Administració general modifiqui l’IPREM. El context actual convida a anticipar aquesta actualització en espera que aquesta consolidi en el projecte de pressupostos en l’àmbit de l’Estat. L’adequació i l’aplicació d’un indicador de suficiència de renda transversal és la millor garantia per facilitar que les polítiques, els ajuts i les prestacions socials arribin a la part més vulnerable de la ciutadania catalana què, en aquests moments, fa front a incerteses i dèficits insuportables.