Denúncia d’Ana Rosa Sevillano, secretària general de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, i Miquel Lluch, secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya
Drama a les residències geriàtriques
La situació de 64.000 persones a les residències geriàtriques a Catalunya és crítica, la de les persones que les cuiden, també. A dia d’avui, més d’un miler de residents han mort, més 2.500 tenen símptomes evidents de COVID-19 i el personal d’atenció és el més contagiat d’Europa.
Fa molts anys que la gent gran denunciem una assistència insuficient. I ja fa molts anys que les treballadores i els treballadors de les residències denunciem falta de mitjans, falta de personal, salaris baixos i incompliment de les mesures preceptives de protecció de la salut. La dignitat de les persones cuidades i la dignitat de les persones que cuiden són dues cares de la mateixa moneda.
S’ha hagut de consumar una tragèdia com aquesta perquè el govern hi fes atenció. Des del primer moment, hem fet les denúncies a la premsa, en la negociació amb les patronals i amb el govern, a les xarxes socials, a la Inspecció de Treball.
Són d’extrema necessitat proves-test per a tota la gent gran resident i per a les persones que les cuiden. Falten EPI, mascaretes, guants… Encara no en tenim ni per sortir del pas. A aquesta manca de recursos materials, s’hi ha afegit la nul·la o retardada posada en marxa de l’aïllament de les persones contagiades, tant residents com professionals, la sectorització dels espais de les residències, i coses aparentment tan senzilles com rentar els uniformes a la feina.
Les mesures d’aïllament de les persones usuàries de les residències que estan contagiades confirmades, de les que tenen símptomes evidents i les persones asimptomàtiques topa amb la manca d’espais i d’estructures adients de les instal·lacions de cadascuna de les residències i en certs cassos és del tot impossible d’executar. La solució que sembla estendre’s és el trasllat de part de les persones residents a hotels o altres instal·lacions per poder aïllar-les. Aquesta solució no és fàcil ni completa. Comporta una doble problemàtica afegida. En primer lloc, cal assegurar la infraestructura específica per a l’atenció de grans dependents. En segon lloc, les atencions mínimes i diàries de certes pràctiques assistencials de cura i atenció.
Les desinfeccions dels establiments s’han hagut de demanar a unitats especialitzades de l’exèrcit o dels bombers.
Les persones residents, atesa la impossibilitat de rebre visites de les seves famílies i de les seves amistats, han d’afegir al patiment físic la sensació de solitud, la manca d’afecte i de connexió social. Malgrat l’esforç ingent que està desenvolupant el conjunt de treballadores i treballadors d’aquests centres, això està provocant greus depressions i d’altres afectacions psíquiques.
És molt necessari que aquelles persones en estat més greu que no han estat traslladades a centres hospitalaris disposin de l’atenció dels equips de cures pal·liatives -PADES- a la mateixa residència. La mateixa atenció han de rebre les persones que estan confinades en el seu domicili. Ens dol profundament que no es presti aquest servei. Reclamem a les autoritats un esforç per mantenir la dignitat merescuda als darrers moments de la vida. Les nostres àvies i els nostres avis han estat el pilar d’aquest país, ens han donat la vida i l’exemple, i es mereixen molt més del que els estem donant com a societat en el moment de fer el traspàs.
Desconeixem si les autoritats han pres alguna decisió i han posat algun mitjà per respectar els testaments vitals que moltes persones han deixat escrits per al moment en què fossin necessaris. En tot cas, és una feina que cal fer amb el respecte i la consideració que devem a la dignitat humana.
S’ha anunciat que el Departament de Salut assumeix el control de la crisi a les residències. És una decisió que té sentit. També té sentit replantejar la gestió mercantil de l’atenció a la vellesa. Per a nosaltres és inconcebible que la cura i la salut de la nostra gent gran constitueixi un negoci amb beneficis privats.
Reclamem la gestió pública i sense ànim de lucre d’aquest sector. Reclamem que s’hi dediquin els recursos necessaris, que les instal·lacions siguin adequades, que es tingui en compte la voluntat de les persones grans. Reclamem condicions laborals justes i les mesures de prevenció de riscos suficients per a les persones que els cuiden.
Si s’hagués fet quan tocava, s’hauria estalviat molt dolor, molta injustícia i molts maldecaps. La situació actual té responsables, a més del virus.
Ana Rosa Sevillano, secretària general de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya
Miquel Lluch, secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya
8 d’abril de 2020