Plataforma Unitària de la Gent Gran a Catalunya

Manifest sobre les devaluacions de les polítiques socials a Catalunya

PPLATAFORMA
UNITÀRIA DE LA GENT GRAN
DE CATALUNYA

[email protected]

Benvolgut
Honorable senyor Andreu Mas-Colell. Conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de
Catalunya

El Reial Decret Llei 3/2004, de 25 de juny: En el seu Article 2 Establiment d’un Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, en
els punts 1 i 4
es llegeig:

1. Perquè pugui utilitzar com a indicador o referència del nivell de renda que
serveixi per determinar la quantia de determinades prestacions o per accedir a
determinades prestacions, beneficis o serveis públics, i pugui substituir en
aquesta funció al salari mínim interprofessional, es crea l’indicador públic de
renda d’efectes múltiples (IPREM).

4. Les
comunitats autònomes, les ciutats de Ceuta i Melilla i les entitats que
integren l’Administració local poden utilitzar com a índex o referència de
renda l’IPREM, sense perjudici de la seva potestat per fixar indicadors propis
en l’exercici de les competències que constitucionalment els corresponguin.

Cal
tindre en compta que a Catalunya

*    El 16 de febrer de 2005 es signa l’Acord
estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la
competitivitat de l’economia catalana,

En el
punt 85
s’acorden
mesures tendents a complementar les pensions mínimes i a la
creació d’un indicador de rendes propi de Catalunya.

*    El gener de 2006 es signa l’acord del Govern
de la Generalitat
i les organitzacions sindicals CCOO i UGT per establir l’Indicador de Renda de
Suficiència de Catalunya

El nou
indicador la seva quantia havia de ser superior a l’IPREM per compensar el
diferencial del cost de la vida entre Catalunya i Espanya.

*    La Llei 13/2006, de 27 de juliol de prestacions
socials de
caràcter econòmic,
dins del
Capítol II, recull la creació de l’Indicador de renda de suficiència de
Catalunya i

en la Disposició transitòria primera fixa la quantia  de l’IRSC per a
l’any 2006.

Des de l’any 2007 en els pressupostos de la Generalitat de
Catalunya, quan han existit, recullen la quantia d’aquest indicador.

*    La Llei 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de
Catalunya, en la
disposició addicional
Vigesimosegunda fixa per a l’any 2014 la quantia l’IRSC en 569’12 € mes i en
7967 ’73 € any.

*    Els pressupostos generals de l’Estat per a 2014, A la Disposició addicional- Vuitantena. Determinació de l’indicador públic de renda d’efectes
múltiples (IPREM) per a 2014 en
532’51 €
mes  i 6.390’13  € any

Consideracions

1r. En conjunt l’increment experimentat per l’IRSC durant
aquests anys ha estat inferiors a l’IPC de Catalunya:  

v   En termes absoluts, la pèrdua valor derivada de la no actualizacio amb
l’IPC es de 80,86 euros mensuals i de 1.132 euros anuals (14 pagues).

v   En termes percentuals, la pèrdua de valor arriba al -10,6% des del any 2010,
i al -12,44% si el càlcul es fa des del any 2006.  

2n Això comporta una devaluació del
conjunt de les polítiques socials en la nostra Comunitat i un enduriment en
l’accés a les mateixes.

3r Com podem parlar d’Indicador de Renda de Suficiència,
quan la quantia d’aquest, fins i tot en els anys de bonança econòmica ha estat
i és inferior al Llindar de la pobresa

Estant
d’acord amb les resolucions dels Congressos i convencions de la Gent Gran de Catalunya:

Reivindiquem:

1r Recuperació de forma gradual de la devaluació
econòmica experimentada per l’IRSC.

2n Actualizació de l’IRSC cada any amb l’IPC i la part
que li correspondria del creixement econòmic.

3r Que la quantia de l’IRSC sigui com a minim equiparable
al Llindar de la pobresa moderada de Catalunya.

                                          
Barcelona setembre de 2014

Referències en els congressos i convencions

de la Gent Gran
de Catalunya

V
Congres Nacional de la Gent
Gran
de Catalunya

(octubre
de 2010) Ponència B

El Govern
de Catalunya i les centrals sindicals CCOO i UGT, després d’un procés de
negociació, han creat l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC),
i n’han situat la quantia en 509,80 € mensuals per a l’any 2006, un 6,4% per
damunt de l’IPREM estatal.

Des del 5è
Congrés considerem positiu el pas fet pel Govern de Catalunya i les centrals
sindicals, però reclamem de cara al futur que la quantia de l’IRSC s’actualitzi
cada any tenint en compte dos factors:

v   L’IPC real
de la nostra comunitat.

v   La part que
li correspondria del creixement econòmic del nostre país, perquè aquest
indicador no es devaluï, ja que quan hi ha creixement econòmic la quantia del
llindar de pobresa s’incrementa.

VI
Congres Nacional de La Gent
Gran
de Catalunya (octubre 2010) Ponència B

v    Exigir,
en l’àmbit estatal, que els increments de les quanties de l’indicador públic de
renda d’efectes múltiples (IPREM) i en l’àmbit de Catalunya, l’indicador de
renda de suficiència de Catalunya (IRSC) es facin tenint en compte l’IPC, i si
hi ha creixement econòmic, la part que li correspondria, o bé segons
l’increment mitjà dels salaris de l’any anterior.

v    Que
de manera gradual, la quantia de l’IRSC hauria d’equiparar-se al llindar de
pobresa moderada de Catalunya.

Documento del Consell assessor de la Gent Gran de Barcelona a
la III Convenció
de la Gent Gran
de Barcelona

(marc de 2011)

Que es desenvolupi
plenament, de manera progressiva, la
Llei
de prestacions socials de caràcter econòmic.

El
referent econòmic per accedir a les prestacions socials a Catalunya (IRSC) és
inferior llindar llindar de risc de pobresa

Que el govern de
Catalunya equipari -de forma gradual- la quantia de l’IRSC (Indicador de Renda
de Suficiència de Catalunya) al llindar de risc de la pobresa del país.

DECLARACIÓ
SOBRE L’IMPACTE DE LA CRISI
EN
LES CONDICIONS DE VIDA DE LES PERSONES GRANS

 

del
CONSELL ASSESSOR DE LA GENT
GRAN
DE BARCELONA

(febre
de 2013)

El Consell Assessor
de la Gent Gran
vol alertar als poders públics i a la ciutadania sobre les greus conseqüències
ocasionades per la davallada del poder adquisitiu de les persones grans
a causa de la
congelació de les pensions, el copagament en serveis públics i l’encariment
dels serveis bàsics. I, per tant, reclama la recuperació poder adquisitiu i
revisió de les pensions segons els acords dels Pactes de Toledo, la supressió
de les taxes destinades al copagament en la prestació dels serveis sanitaris,
l’adequació de les tarifes dels serveis bàsics i l’actualització, d’acord amb
l’IPC, dels indicadors econòmics d’aplicació i accés als serveis socials (IRSC
i IPREM).