ESTRATÈGIA VAGA GENERAL 20-06-2002

El Comitè Confederal del dia 27 d'abril ha acordat per unanimitat donar suport a la proposta de la CE de la CS de CCOO de convocar unitàriament amb UGT un procés de mobilitzacions sostingut i articulat, que culmini amb una vaga general el dia 20 de juny de 2002, si el Govern espanyol no retira la seva proposta de CONTRAREFORMA LABORAL.

A petició d'UGT, per raons polítiques i tècniques, la decisió formal de convocatòria de la vaga es farà en els organismes de direcció dels dos sindicats -en el cas de CCOO, el Consejo Confederal- el dia 23 de maig.

Cal aclarir que aquest dia és el fixat per prendre la decisió formal de convocatòria de la vaga general, si abans el Govern no ha retirat la seva contrareforma laboral. Des d'avui i a efectes organitzatius, la vaga es considera sindicalment convocada i en ferm. Per tant, i des d'ara mateix, s'ha d'iniciar el procés de mobilitzacions i preparació.

A fi i efecte de garantir el màxim de coherència en les explicacions i en el procés de preparació, us fem arribar aquest DOCUMENT D'ESTRATÈGIA, que va acompanyat d'un Pla de Treball amb objectius i responsabilitats, calendari de mobilitzacions i un seguit de documents per donar suport a la nostra activitat sindical.

Es tracta d'un CONFLICTE SOCIAL provocat per la decisió del Govern espanyol de retallar drets laborals, de prestació d'atur i precaritzar les condicions de treball, a la qual el sindicalisme respon amb una mobilització laboral que culminarà amb una VAGA GENERAL LABORAL, si el govern no retira el seu projecte.

Els objectius d'una mobilització sindical sempre han de ser nítids, per contribuir a la comprensió, l'adhesió i la participació dels treballadors i treballadores.

En aquest cas, el procés de mobilitzacions té com a objectiu LA RETIRADA PER PART DEL GOVERN ESPANYOL DEL SEU PROJECTE DE CONTRAREFORMA LABORAL.

És evident que aquesta caracterització exclou qualsevol possibilitat d'incloure o anar sumant motius de greuges col.lectius o individuals, que acabin desdibuixant el conflicte, confonent la gent o facilitant les maniobres intoxicadores del Govern sobre la caracterització política partidària de la vaga.

Sens dubte, les propostes de contrareforma laboral del Govern es corresponen a una concepció de mercat de treball precaritzat i a una política social i econòmica que considerem regressiva. Però ressaltar aquest factor no ens ha de portar a barrejar i acumular greuges o a dispersar les explicacions.

I no podem fer-ho per dos motius. Necessitem concentrar les explicacions sobre les raons directes i concretes de les mobilitzacions i les vagues, i dispersar-nos seria donar avantatge al Govern, i als mitjans de comunicació que l'avalen, que, com es veu, concentren tota la seva artilleria mediàtica només sobre dos eixos. Segons ells no hi ha motius per a la vaga perquè no hi ha retallades i perquè el Govern vol negociar. I en segon terme diuen que les mesures són necessàries perquè una prestació d'atur massa generosa fa que la gent s'instal.li en l'atur i no vulgui treballar.

Davant d'aquesta simplicitat d'arguments, nosaltres hem d'oferir raons i dades. Com més senzilles d'entendre, millor, i sense dispersar la informació i les argumentacions.

Primer. CCOO ha estat sempre disposada a negociar i ho hem demostrat. El que planteja el Govern no és una negociació, sinó una mera consulta i la possibilitat de fer esmenes. Des de fa més d'un any, el Govern té una proposta conjunta de CCOO i UGT sobre polítiques per incentivar l'ocupació i millorar la cobertura de la prestació d'atur, a més de criteris per fer funcionar els Serveis Públics d'Ocupació.

Segon. Les mateixes dades de l'INEM sobre percentatge de persones parades que cobren prestació, quantia de les prestacions, temps que les persones cobren l'atur i els excedents pressupostaris de l'INEM desmenteixen radicalment els arguments del Govern.

El que sí hem d'explicar és el context en què es produeix la decisió de CONTRAREFORMA LABORAL.

Cal explicar que aquestes mesures corresponen a una concepció de les relacions laborals que aposta per la precarietat com a estratègia competitiva -i per això reben el suport de la Patronal, que rep un regal de 81.000 milions de ptes. en forma de salaris de tramitació.

Cal explicar que, en paral.lel, el Govern del PP pretén aprovar una CONTRAREFORMA EDUCATIVA, que intenta segmentar els joves i preparar-los per a un MERCAT DE TREBALL SEGREGAT I SEGREGADOR.

I cal explicar que, al mateix moment que el Govern pretén estalviar-se recursos amb la retallada de la prestació d'atur, planteja una reforma de l'IRPF -que presenta com a baixada dels impostos, però que, com va passar amb la de l'any 99, és una CONTRAREFORMA FISCAL-. Que comporta una redistribució regressiva de la pressió fiscal que castiga les rendes més baixes i les rendes del treball, en benefici de les rendes més altes i les rendes del capital.

Pel que fa a l'Àrea Pública, és especialment important ressaltar que la decisió del Govern espanyol de trencar el procés de concertació social amb les organitzacions sindicals és coherent amb la seva política de NEGAR EL DRET A LA NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA DELS EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS. I comporta un intent de retallar l'abast al dret a la negociació col.lectiva.

Com heu pogut comprovar, tota l'estratègia del Govern del PP passa per presentar les seves mesures com a incentivadores de l'ocupació, que no afecten drets de les persones, no redueixen la prestació d'atur i no comporten menys despesa pública.

Tota la seva explicació descansa en el fet d'amagar els continguts reals del seu projecte i intentar convèncer la ciutadania que el problema de l'existència d'atur recau en el fet que hi ha un excés de protecció, una falta de mobilitat i un elevat frau.

El nostre treball i la primera batalla passa per explicar bé els continguts del projecte i les conseqüències que tindria sobre les persones aturades i també sobre les que estan en actiu. I en segon lloc desemmascarar el dogma ultraliberal sobre el qual es construeix tota l'argumentació del PP.

1. FACILITEN I ABARATEIXEN ELS ACOMIADAMENTS. Dificultant alhora les reclamacions contra els acomiadaments improcedents i facilitant el frau de les empreses en els contractes temporals.

2. SÓN UNA RETALLADA DE DRETS LABORALS, en la mesura que fan desaparèixer els salaris de tramitació i la cotització durant aquest període, amb les seves conseqüències negatives sobre les prestacions d'atur.

3. SÓN UNA RETALLADA DE LA PROTECCIÓ D'ATUR. Amb mesures que afecten totes les persones treballadores. I altres que colpegen especialment col.lectius com els treballadors fixos discontinus o temporers agraris.

4. SÓN MESURES QUE INCENTIVEN LA PRECARIETAT LABORAL, en la mesura que propicien l'aparició de formes de treball i contractuals molt precaritzadores. Que incrementen encara més la segmentació social. Castigant joves, dones, persones sense formació, temporals.

5. SÓN MESURES SOCIALMENT INJUSTES I ECONÒMICAMENT INEFICIENTS. No generen més ni millor ocupació. Afavoreixen i propicien la cultura empresarial de la precarietat com a estratègia competitiva.

6. SÓN UN RETROCÉS EN LA CULTURA DE LA CONCERTACIÓ SOCIAL, que el Govern del PP vol trencar per passar a governar des de l'autoritarisme. Amb la incidència negativa que això pot tenir en les relacions laborals i en el clima social i en les empreses.

En aquest sentit, cal insistir en la importància que per als treballadors i el sindicalisme té mantenir el dret a la NEGOCIACIO COL.LECTIVA, en la seva modalitat també de CONCERTACIÓ SOCIAL, amb un exemple. A través de la concertació social, hem aconseguit que no es produïssin retallades sinó millores en la cobertura de la Seguretat Social. Ens referim als acords socials de 1996 (signats també per UGT) i de 2001 (negociats amb UGT, però no signats per aquesta). I en canvi, quan el Govern trenca la concertació social, el risc que amb la seva majoria imposi una retallada de la prestació d'atur és evident.

Això confirma l'estratègia de CCOO d'apostar amb intensitat per combinar pressió i mobilització amb voluntats d'arribar a acords en la concertació social.

Per desemmascarar els arguments del Govern disposareu de documents de suport amb totes les dades reals i oficials, que ajudaran a fer el procés d'explicació i mobilització.

I en relació als arguments utilitzats pel Govern caldrà respondre amb aquestes dades.

· L'EXCÉS DE PROTECCIÓ IMPEDEIX CREAR OCUPACIÓ.

Només el 60 % de les persones inscrites en l'INEM tenen algun tipus de cobertura. I prop del 50 % d'aquests només cobren la prestació assistencial -és a dir, el 75 % del salari mínim. Per tant, les persones -40 %- sense cobertura haurien de trobar feina si l'argument fos cert. A més a més, l'argument cau en picat quan es comprova que en les comunitats autònomes on existeix més cobertura -Catalunya, amb el 81 %- l'índex d'atur és més baix. La immensa majoria de les persones que cobren prestacions d'atur no esgoten el temps al qual tenen dret per les seves cotitzacions. I més del 50 % de les persones que cobren l'atur no estan més de quatre mesos cobrant la prestació.

· FACILITA LA MOBILITAT DE LES PERSONES ATURADES.

Hem de començar explicant que els llocs de treball que a Catalunya queden sense cobrir no responen a les característiques de les persones aturades, especialment les de llarga durada, per problemes de formació, adaptació. CAL INSISTIR en el fet que allò que dificulta de veritat la mobilitat són quatre factors: els baixos salaris que s'ofereixen -per exemple a l'hostaleria-; la precarietat i la manca d'estabilitat en els contractes que s'ofereixen; els dèficits en equipaments comunitaris per facilitar la mobilitat -habitatge i escoles bressol per a famílies-; i la manca de projectes formatius específics per incentivar la formació de les persones susceptibles de canviar de residència.

· NO COMPORTA MENYS DESPESA.

A més de retallar drets, redueix la despesa pública en protecció d'atur. De moment l'any 2001 ha acabat amb un excedent de quotes per desocupació, pagades per treballadors i empreses, de més de 4.000 milions d'euros. Són recursos que el Govern s'apropia per reduir l'aportació fiscal, malmesa per la reducció dels ingressos fiscals provocats per la reforma fiscal de l'any 99.

· PRETÉN LLUITAR CONTRA EL FRAU. Aquest és l'argument que més demagògicament està utilitzant el Govern. La resposta és evident: la lluita contra el frau ha de ser selectiva, no amb mesures generalitzades que afecten a tothom. El Govern està magnificant el frau. Les dades de l'INEM parlen d'un índex de frau del 3 % en les inspeccions realitzades. Mentrestant l'índex de frau en la contractació -segons la mateixa Inspecció- és del 48 %, i en canvi el Govern no pren mesures.

En aquest aspecte, i fora d'Andalusia i Extremadura, intentaran utilitzar demagògicament la situació del subsidi agrari -allò que la gent anomena incorrectament PER. Disposarem en els propers dies d'un document específic sobre la situació de l'ocupació i l'atur agraris.

En aquests moments, totes les organitzacions disposen de documents i materials.

En relació a la CONTRAREFORMA EDUCATIVA, disposem d'una GACETA SINDICAL MONOGRÀFICA, editada per la CS de CCOO, i els documents elaborats amb les deu propostes alternatives de CCOO.

En relació a la CONTRAREFORMA FISCAL, l'estudi elaborat per la Confederació demostra que des de 1996 no s'han abaixat impostos, sinó que la pressió fiscal ha pujat dos punts. Que el que ha fet el PP és una redistribució regressiva dels impostos i de la pressió fiscal de manera més injusta. Han incrementat la pressió sobre les rendes més baixes i sobre les rendes del treball i el consum. I en canvi l'han rebaixada en relació a les rendes més altes i les rendes del capital.

Però el més important en aquest apartat -per evitar que el país es converteixi en una subhasta de peix per veure quin partit promet abaixar més els impostos- és explicar clarament que:

· ESPANYA TÉ UNA PRESSIÓ FISCAL 7 PUNTS PER SOTA DE LA MITJANA DE LA UNIÓ EUROPEA.

· QUE EL PROBLEMA DEL NOSTRE PAÍS NO ÉS QUE PAGUEM MOLTS IMPOSTOS, SINÓ MILLORAR LA QUANTITAT I LA QUALITAT DELS SERVEIS PÚBLICS. I per finançar aquestes polítiques es necessita un sistema fiscal fort i just.

· QUE ELS PAÏSOS MÉS JUSTOS, AMB MÉS COHESIÓ SOCIAL, AMB MÉS ESTABILITAT, AMB MÉS SEGURETAT, SÓN AQUELLS QUE DESTINEN MOLTS RECURSOS A POLÍTIQUES PÚBLIQUES I PER TANT NECESSITEN UN SISTEMA FISCAL FORT I JUST.

Una mobilització de caràcter general s'ha de guanyar en primer lloc als centres de treball. El més important dons es planificar l'assistència al màxim d'empreses, llocs de treball, polígons industrials i d'oci. Per reforçar aquest treball hem posat en marxa instruments per guanyar-la també a la societat. Proposarem a la resta d'organitzacions sindicals de caràcter general (USOC, CGT), de caràcter sectorial i també d'empresa la seva incorporació i compromís amb el procés de mobilitzacions. Els ACORDS que farem de manera descentralitzada i coordinada s'hauran de subscriure en l'àmbit d'actuació dels sindicats que s'impliquin en la mobilització, per garantir que la implicació és real. En paral.lel estem treballant per incorporar a organitzacions juvenils, cíviques, socials i culturals a expressar el seu rebuig a la contrareforma laboral. I com és obvi prestarem una especial atenció als medis de comunicació per garantir també que els nostres arguments, les nostres raons, arribin a aquelles persones o sectors socials amb els que no tenim un contacte directe als centres de treball.

Per fer tota aquesta tasca, ens serà molt útil el reforçament afiliatiu, representatiu i organitzatiu que hem tingut les CCOO en els darrers anys. I alhora hem de tenir molt present que el procés de mobilitzacions i vaga ens serveixi per REFORÇAR L'ORGANITZACIO DE CCOO ALS CENTRES DE TREBALL I LA PRESÈNCIA A LA SOCIETAT.

Barcelona, maig de 2002