núm. 4, 6 de maig de 2002


CONTRA LA RETALLADA DE LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ


· L'acomiadament serà més fàcil i barat
· S'eliminen els salaris de tramitació per als acomiadaments improcedents
· Es retallen les prestacions per desocupació i es limita l'accés
· Es redueix el temps de percepció de les prestacions
· S'elimina el subsidi per als treballadors eventuals del camp a Andalusia i Extremadura

El Govern del Partit Popular vol aprovar un conjunt de mesures per reformar el sistema de protecció per desocupació que comporten importants retallades de drets per als treballadors i treballadores, tant per aquells que avui tenen ocupació, com per als que estan en l'atur.

L'acomiadament es fa més fàcil i barat i es retalla el dret a la protecció per desocupació. La reforma, a més d'injusta, no millora l'ocupació, ni el funcionament dels Serveis Públics d'Ocupació, i trenca el diàleg social.

CCOO, conjuntament amb UGT, considera les mesures com una greu agressió. Són injustes, ineficaces i inacceptables. Només és possible que el Govern les retiri i obri una negociació per aconseguir la plena ocupació, de qualitat i amb drets, i per ampliar la protecció per desocupació.

Si el Govern no retira aquestes mesures, els màxims òrgans de direcció dels sindicats -que es reuniran el 23 de maig- convocaran una gran mobilització en la vigília de la Cimera de la Unió Europea del mes de juny.

L'ACOMIADAMENT SERÀ MÉS FÀCIL I BARAT

Hi perden els treballadors amb mesures que retallen els seus drets:

· Es perd salari, encara que l'acomiadament no estigui justificat, en eliminar-se l'obligació de l'empresari de pagar al treballador o treballadora els salaris de tramitació, des del moment en què aquest és acomiadat fins que l'acomiadament és declarat improcedent per un jutge o en l'acte de conciliació.

· Es perden les cotitzacions corresponents als salaris de tramitació, tant a la desocupació com a la Seguretat Social.

· Es perd temps computable, el transcorregut entre l'acomiadament i la declaració d'improcedència, tant a efectes d'accés a la prestació de desocupació, com a efectes del càlcul de la indemnització per acomiadament.

Es beneficia els empresaris.

No sols perquè s'estalvien 60 dies de salaris de tramitació (per damunt d'aquest termini els paga l'Estat) sinó perquè guanyen marge de maniobra per acomiadar arbitràriament: es debilita l'exigència de causa justa per a un acomiadament en eliminar parcialment les conseqüències de l'incompliment per a l'empresari.

Es beneficia el Govern.

Perquè s'estalvia el pagament dels salaris de tramitació, que actualment cobreix quan el termini supera els 60 dies, i perquè es dificulta l'accés a la prestació per desocupació, disminuint el nombre de persones que accedeixen i les quanties que perceben.

ES RETALLEN LES PRESTACIONS PER DESOCUPACIÓ I S'HI RESTRINGEIX L'ACCÉS

· Els contractes d'inserció no donaran dret a prestacions de desocupació. Per tant, el temps que duri aquest contracte no es comptabilitza a efectes de cotització ni serveix per generar drets davant de la desocupació.

· La indemnització per acomiadament i el patrimoni (encara que aquest sigui només l'habitatge que s'habita) computaran com a renda, i impediran així l'accés al subsidi de desocupació a treballadors i treballadores amb una renda que tot just superi el 75 % del Salari Mínim Interprofessional; és a dir 330 euros al mes (55.000 pessetes).

· Els treballadors temporals no podran començar a cobrar les prestacions de desocupació fins que l'empresa demostri que ha cotitzat per les vacances, i el treballador que les ha gaudit. El problema serà per al treballador que ja està fora de l'empresa, i que haurà de reclamar davant de l'empresari.

· No tindran dret a prestació de desocupació els treballadors i treballadores fixos discontinus en activitats i campanyes que es repeteixen en dates certes (f.d. periòdics), com les vinculades a l'ensenyament, però tampoc en el cas de moltes altres quan en cada temporada el període d'activitat sigui el mateix.

· Els emigrants espanyols que retornin a Espanya han d'haver treballat a l'estranger almenys 6 anys per tenir dret al subsidi i sempre que ho hagin fet en països no pertanyents a la Unió Europea o que manquin de conveni sobre protecció per desocupació. En l'actualitat s'exigeixen només 6 mesos de treball en qualsevol país.

· Els treballadors i treballadores que vulguin formar una Cooperativa, Societat Anònima Laboral o establir-se com a autònoms no podran percebre la prestació contributiva en un pagament únic, com ho han fet fins ara.

· La modificació unilateral per part del Govern de la regulació de la incapacitat temporal (IT) des de l'1 de gener d'aquest any, de manera que, encara que s'estigui en situació d'IT, en produir-se l'extinció del contracte es començarà a cobrar la desocupació, implica pèrdua de renda i de períodes de cobertura.

S'ELIMINA EL SUBSIDI PER ALS TREBALLADORS EVENTUALS DEL CAMP A ANDALUSIA I EXTREMADURA

· El subsidi per a treballadors eventuals agraris deixa de ser un dret. Només es manté per als qui ja han accedit a ell altres anys, però no per als qui poguessin ingressar per primera vegada.

· A canvi s'estableix un nou sistema contributiu per als treballadors del camp per a tot l'Estat. Però, donada la precarietat laboral en el sector del camp, aquests treballadors i treballadores tindran molt difícil ajuntar les cotitzacions suficients per accedir-hi (un mínim de 360 dies). A més, és discriminatori respecte del sistema general: per cada any de cotització, els treballadors del camp tindran dret només a 3 mesos de prestació, quan en el sistema general són 4 mesos, i tampoc es podrà accedir al subsidi.

ES REDUEIX EL TEMPS DE PERCEPCIÓ DE LES PRESTACIONS

· Els beneficiaris de prestacions tindran l'obligació d'acceptar les ofertes de treball que el Servei Públic d'Ocupació consideri adequades, encara que no s'ajustin a la professió demandada, o el salari sigui inferior als anteriors, o calgui desplaçar-se fins a 50 km (sempre que no suposi més de 3 hores de viatge i no superi en despeses el 20 % del salari). I tot això encara que els contractes oferts siguin temporals i/o a temps parcial.

· Els qui estiguin cobrant el subsidi per a majors de 52 anys o la Renda Activa d'Inserció podran veure's obligats a acceptar ofertes d'ocupació amb baix salari, encara que segueixin rebent una part de la prestació mentre aquesta duri. Aquesta mesura beneficia l'empresari, aprofundeix en la precarietat laboral d'aquests treballadors i no resol els seus problemes d'ocupació.

EL SISTEMA DE PROTECCIÓ PER DESOCUPACIÓ DEIXA DE SER UN DRET I UN ASSEGURAMENT

· Totes les prestacions, incloses les contributives, queden condicionades pel fet que el treballador o treballadora signi obligatòriament un "compromís d'activitat" amb el Servei Públic d'Ocupació.

· Les prestacions no es consideren un dret per haver treballat i cotitzat prèviament, sinó que es culpabilitza les persones en atur com si estiguessin "defraudant" el conjunt de la societat.

· S'intenta passar d'un model basat en drets reconeguts per a cada treballador, i per tant exigibles per cadascun d'ells, a un model basat en la concessió administrativa en la qual el treballador o treballadora manca de tot dret.

LA REDISTRIBUCIÓ DE LA RENDA ES FA MÉS INJUSTA

· Les empreses s'estalviaran 480 milions d'euros (80.000 milions de ptes.) en no haver de pagar salaris de tramitació als treballadors acomiadats de manera improcedent.

· Els treballadors i treballadores ocupats, amb les seves cotitzacions, estan pagant totes les prestacions de desocupació, mentre que l'Estat, a través dels impostos generals, no aporta res al conjunt del Pressupost de l'INEM.

· Es retallen les prestacions per desocupació, malgrat existir un excedent de cotitzacions que permetria ampliar els nivells de protecció.

· Al mateix temps, el Govern farà una nova reforma fiscal, amb una pèrdua de recaptació de 3.000 milions d'euros a l'any (500.000 milions de pessetes), que afavoreix les rendes més altes. Una reforma fiscal que tracta de finançar-se amb l'excedent actual de les cotitzacions a la desocupació.

ES TRENCA EL DIÀLEG SOCIAL

· El Govern del Partit Popular i el seu president incompleixen el tan reiterat compromís d'abordar les reformes mitjançant el diàleg i la negociació.

· La reforma de la desocupació, a més a més d'injusta, no és una prioritat. El que demanden els treballadors i treballadores i la societat en el seu conjunt és més ocupació, més estabilitat i seguretat, i més inversió en formació i tecnologia per tenir empreses més competitives.

· CCOO segueix apostant pel diàleg i la negociació, com ho va fer el 1997 amb l'Acord Interconfederal per a l'Estabilitat de l'Ocupació i com ho ha demostrat el 2001 amb l'Acord de Pensions i amb l'Acord Interconfederal per a la Negociació Col.lectiva, però no negociarà retallades a la protecció per desocupació.

PERQUÈ NO T'ENGANYIN, HAS DE SABER QUE:

· A Espanya hi ha 1 milió i mig de persones en atur inscrites a l'INEM, però només 1 milió cobra alguna prestació per desocupació. Això significa que el 43 % no rep cap protecció econòmica.

· A més, gairebé la meitat dels qui accedeixen al sistema de protecció per desocupació només tenen dret al subsidi; és a dir, a 330 euros al mes (55.000 ptes.).

· Per a més de la meitat dels beneficiaris de prestacions contributives, el temps de percepció no supera els 4 mesos, encara que el dret generat hagi estat superior. I entre els qui han generat un dret superior a l'any només l'exhaureixen el 15 %.

· Dels 588.000 treballadors del camp d'Andalusia i Extremadura donats d'alta en el Règim Especial Agrari de la Seguretat Social (REASS), més del 60 % no ha tingut accés a cap prestació. El cost total del REASS l'any 2001 ha estat de 979 milions d'euros (163.000 milions de pessetes), enfront dels més de 6.000 milions d'euros (més d'1 bilió de pessetes) que perceben els empresaris agrícoles de subvencions.

· El sistema de protecció per desocupació no cobreix totes les persones a l'atur, i tanmateix té superàvit econòmic. Després de pagar totes les prestacions amb la recaptació de les cotitzacions dels treballadors hi ha un excedent de 3.600 milions d'euros (600.000 milions de pessetes).

· Les prestacions per desocupació no desincentiven la recerca d'ocupació, ja que aquestes sempre són inferiors als salaris que puguin percebre's en qualsevol lloc de treball, tal com ho reconeix el mateix Govern.

· L'any passat, del total d'expedients de sol.licitud de prestacions revisats per l'INEM només s'ha trobat alguna irregularitat en un 3 %. Al contrari, del control que va fer la Inspecció de Treball a 5.000 empreses sobre la contractació temporal, el 48 % dels contractes revisats (13.000) eren fraudulents.

· L'INEM només gestiona el 17 % del total de les col.locacions registrades, gairebé 14 milions a l'any. El problema està en la poca capacitat del Servei Públic d'Ocupació per captar ofertes de feina, no en els llocs de treball per cobrir (que no arriben a l'1 % de les col.locacions anuals).


PER LA RETIRADA D'AQUESTES MESURES
PER UNA NEGOCIACIÓ PER MILLORAR LA PROTECCIÓ I ACONSEGUIR LA PLENA OCUPACIÓ
DÓNA SUPORT A LES MOBILITZACIONS