Les negociacions han dut a un model basat en la flexibilitat en l’edat de jubilació, en comptes de l’obligatorietat i la generalització dels 67 anys com a edat legal de jubilació, com proposava des d’un principi l’executiu. L’avenç en les negociacions ha estat possible gràcies a la capacitat de pressió del sindicalisme confederal que representen CCOO i UGT, i que es va escenificar en la vaga general del 29 de setembre, i en la capacitat de proposta dels sindicats. Amb aquest acord es garantiria la viabilitat del sistema públic de pensions per als propers 30 anys, i l’apuntalaria davant aquells que tenien la intenció de desmuntar-lo i transformar-lo en un sistema que combinés una pensió pública bàsica amb aportacions individuals a plans privats de pensions com a complement de la pensió pública.
L’acord estableix, entre altres aspectes importants, un sistema de jubilació flexible, que relaciona anys cotitzats i pensió resultant. Podrà continuar jubilant-se als 65 anys qui acrediti 38,5 anys cotitzats, i ho farà sempre amb el 100% de la pensió. Qui tingui menys de 38,5 anys de cotització ho farà als 67, i podrà percebre el 100% sempre que acrediti, almenys, 37 anys cotitzats. Així mateix, es milloraran els incentius a l’endarreriment voluntari de l’edat de jubilació. Es crea el dret subjectiu a jubilar-se anticipadament a partir dels 63 anys, sense necessitat de ser acomiadat prèviament com passava ara. La jubilació parcial no s’elimina: es mantenen els actuals requisits d’accés, però les empreses hauran de pagar el 100% del cost de cotitzacions del jubilat parcial i del rellevista. S’ha avançat de forma important respecte a les propostes inicials del Govern.
L’acord també recull avenços socials importants, especialment per a dones i joves, col·lectius amb més dificultats en el mercat de treball, i per tant d’accés posterior a la cotització per a pensions. Es reconeixeran períodes de cotització de 9 mesos per fill/a fins a un màxim de 24 mesos, que milloren clarament els actuals 112 dies. Així mateix, es reconeixeran els períodes de cotització dels joves mentre facin pràctiques o treballin com a becaris.
El període de càlcul de la pensió de jubilació també varia. De forma gradual, a partir de l’any 2016 es tindran en compte els darrers 20 anys cotitzats, i a partir de 2020, els darrers 25 anys. Aquesta mesura suposarà més recursos per al sistema i beneficiarà els col·lectius que pateixen més precarietat laboral i presenten carreres professionals irregulars i/o descendents. En cas que hi hagi períodes sense cotització dins del període de càlcul, es podran cobrir els primers 24 mesos amb el 100% de la base mínima de cotització, i la resta de mesos amb el 50%.
L’acord dóna legitimitat social a la reforma de les pensions, blinda el nostre sistema públic de pensions davant les tensions demogràfiques i financeres per les properes tres dècades però, sobretot, manté el caràcter públic del nostre sistema de pensions.