Valoració de les dades de l’IPC de maig del 2022
CCOO de Catalunya denuncia que la inflació a Catalunya i a la Unió Europea comporta una situació excepcional que reclama mesures immediates.
L’increment de la inflació al nostre país continua imparable, tot i que modera el seu creixement. Preocupa especialment l’augment de la inflació subjacent, pel seu caràcter estructural, ja que reflecteix com l’inicial encariment dels preus energètics s’està traslladant al conjunt dels sectors econòmics. També ens ha d’alertar l’evolució de l’IPC harmonitzat de la zona euro, que s’està aproximant a l’índex de l’Estat, posant en evidència com la inflació no és un problema nacional sinó europeu i global.
Cal alertar també del risc que suposa el fet que l’increment de preus, tot i que afecta al conjunt de la cistella de la compra, es focalitza molt especialment en aquells productes que són de primera necessitat (aliments, transport, habitatge, etc.). Per tant, l’encariment d’aquests productes tindrà un major impacte en aquelles llars amb menor poder adquisitiu, ja que hauran de dedicar una major proporció de la seva renda disponible a adquirir aquests productes, dels quals no poden prescindir.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 8,2 %, dues dècimes per sobre del mes anterior (8,0 %) i cinc dècimes per sota de l’indicador estatal (8,7 %). Els productes que més contribueixen a aquest increment de preus són el transport (14,8 %) i els aliments i begudes no alcohòliques (9,3 %). L’habitatge també s’incrementa en un 16,4 % però no contribueix a l’augment de l’índex, ja que aquest increment és menor al registrat el mes anterior.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 8,7 %, quatre dècimes per sobre del mes anterior (8,3 %). Entre els components del cistell de consum, els productes que més contribueixen a aquest augment són els mateixos que hem destacat per a Catalunya. En concret, el transport (14,9 %) i els aliments i begudes no alcohòliques (11,0 %). L’habitatge s’incrementa en menor mesura que l’increment interanual registrat el mes passat i se situa en el 17,5 %. Cal destacar, però, com l’increment dels aliments i begudes no alcohòliques és el major registrat des de l’inici de la sèrie estadística (gener del 1994).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 4,9 %, cinc dècimes per sobre del mes anterior (4,4 %). Per tant, constatem una tendència creixent constant d’aquest indicador que preocupa perquè posa de manifest com l’inicial increment de preus energètics s’està traslladant al conjunt de l’economia.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 8,5 %, dues dècimes per sobre del mes passat (8,3 %). L’indicador per als països de l’eurozona és del 8,1 %, set dècimes per sobre del mes anterior (7,4 %) i convergint de manera clara amb la situació d’inflació registrada a l’Estat.
CCOO considera que:
- La inflació subjacent s’ha incrementat al maig fins el 4,9 % perquè les empreses estan repercutint l’increment de costos en els preus de consum, preservant els seus marges empresarials. Per altra banda, sovint no s’estan respectant els convenis signats o hi ha una negativa a aplicar clàusules de revisió salarial. Per tant, cal apel·lar a la responsabilitat de les empreses perquè hi ha marge empresarial per frenar aquest increment de preus, garantint la demanda agregada i prevenint un eventual escenari d’estagflació.
- Especialment destacable és com l’increment de preus es concentra en productes de primera necessitat, com ara els aliments, que tenen una major afectació en aquelles llars amb menor renda disponible. Per tant, són necessàries polítiques fiscals que juguin un paper redistributiu i reparteixin de manera més justa el cost de la inflació, tot reforçant la demanda interna com a factor fonamental d’estabilitat econòmica. Atès que a Catalunya hi ha un 26,3 % de persones en risc d’exclusió social, és inajornable la necessària pujada de l’IRSC (congelat des del 2010), ampliar la cobertura de la renda garantida de ciutadania, aprovar un bo social de subministraments amb un pagament únic de 350 euros, així com mesures de suport al teixit productiu per garantir el manteniment de l’ocupació.
- L’economia catalana requereix inversions estructurals per un canvi de model productiu, que respongui als reptes derivats de l’emergència climàtica i de la transició digital. Cal aprofitar la finestra d’oportunitat que proporcionen els fons europeus (Next Generation UE) i millorar sensiblement les dades d’execució pressupostària, que fins ara són molt deficients. Desaprofitar la capacitat de finançament d’aquests fons és un luxe que no ens podem permetre en la conjuntura actual.
- La pròrroga del pla de resposta a la guerra de Ucraïna és, sens dubte, molt positiva però no és suficient. És del tot necessari articular respostes a Catalunya basades en el marc de concertació. En aquest sentit, el Consell de Diàleg Social ha de jugar un paper central, disposant de recursos extraordinaris, qüestió que fins ara no s’ha donat, atesa la manca de partida pressupostària associada a l’acord de Govern.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 de juny de 2022