L’anomenat col•lectiu «ni-ni» amaga dues realitats diferenciades, que no poden ser agrupades sota un mateix concepte: joves amb formació que no troben feina i joves amb dèficit de formació i difícil ocupabilitat.
L’atur juvenil és un dels principals problemes del mercat de treball català i, per tant, ha de ser una prioritat de les polítiques actives d’ocupació. Des de CCOO de Catalunya hem reiterat la necessitat d’implementar accions de formació i treball que combinin l’adquisició de competències professionals teòriques amb la realització de feines remunerades relacionades amb la formació rebuda.
El programa SUMA, presentat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, tot i combinar formació i treball, presenta alguns aspectes incerts. En primer lloc, considerem inadequat utilitzar el concepte Ni-ni per a referir-se al col•lectiu de joves que no treballen ni estudien. Per una banda, perquè és pejoratiu. Però, sobretot, perquè ha de diferenciar-se entre els joves sense qualificació suficient per a accedir al mercat de treball, generalment que provenen del fracàs escolar o l’abandonament prematur del sistema educatiu i que presenten greus dificultats d’ocupabilitat, i els joves amb alts nivells formatius que no troben feina i pels quals la formació no soluciona la seva situació d’atur.
Aquestes dues realitats entre la joventut aturada de Catalunya també determina el tipus d’actuació que requereixen. Qui no té problemes de qualificació no té cabuda en un programa d’aquest tipus, per tant, podem afirmar que el programa SUMA no posarà remei a la problemàtica laboral d’aquest tipus de jove. Els joves que presenten dèficits formatius necessiten un programa de formació i treball que els doti d’hàbits de treball, dels quals no disposen. En aquest sentit, reivindiquem la convocatòria de programes de cases d’oficis i de tallers d’ocupació, com a mesures que s’havien demostrat útils per a evitar l’exclusió social de molts joves que no acabaven els estudis ni tenien feina, mitjançant l’adquisició de competències professionals i actitudinals, i la pràctica laboral, amb elevats índexs d’inserció laboral.
El programa SUMA no garanteix ni la continuïtat de la vinculació laboral amb l’empresa, més enllà de la durada del contracte de formació, ni que la formació sigui l’adequada al lloc de treball a cobrir, ja que la part teòrica és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya i és prèvia a la contractació.
En conclusió, des de CCOO de Catalunya valorem positivament polítiques d’ocupació que promoguin l’ocupació dels joves mitjançant programes que combinin formació i treball, però alertem que el programa SUMA no dóna resposta a aquells joves aturats que no presenten dèficits formatius i no és una alternativa vàlida a les escoles taller i els tallers d’ocupació en la lluita contra l’exclusió social i laboral per a un ampli col•lectiu de joves.