Coincidint amb la Setmana de lluita contra la pobresa
Ara més que mai, ha de posar-se en marxa la Renda Garantida de Ciutadania com a darrer recurs econòmic que garanteixi la subsistència de qui no té feina ni ingressos substitutius del salari. La RMI ha de seguir essent la garantia contra l’exclusió social i econòmica, en tant no s’implementi la RGC
L’atur de llarga durada i l’esgotament de prestacions i subsidis per atur estan posant en risc de pobresa i exclusió milers de ciutadans de Catalunya.
El mes de setembre hi havia a Catalunya 600.930 persones en atur, un 8% més que ara fa un any. D’aquestes, casi 210.000 fa més d’un any que van perdre la feina.
El 58,3% dels aturats perceben una prestació i quasi el 38% un subsidi per atur. Però, més del 28% de les persones aturades no tenen cobertura per desocupació, i la prolongació de la situació d’atur no fa més que incrementar aquesta proporció. Des de fa mesos, la tendència, tant de les prestacions contributives com de les assistencials per atur, és la seva minoració. El fet que hagi crescut la temporalitat durant l’any 2011 encara agreuja més la situació, ja que la precarietat laboral genera insuficient protecció futura per atur.
El 10%% de les llars a Catalunya es troben per sota del llindar de la pobresa, és a dir, els seus ingressos són inferiors al 60% del valor de la mitjana dels ingressos disponibles anuals, ja que els seus ingressos ni tan sols assoleixen el nivell del Salari Mínim Interprofesisonal, segons l’IDESCAT. El mateix institut preveu una taxa de risc de pobresa a Catalunya del 18,4%.
Les modificacions de la RMI, poden deixar sense protecció un important nombre de persones sense feina, per qui era el seu darrer recurs econòmic contra la pobresa.
L’anàlisi per llars ens mostra que a 87.000 llars catalanes no es produeixen ingressos econòmics,187.100 llars tenen tots els seus membres en edat de treballar en atur. 552.800 llars tenen un membre aturat i 452.100, almenys la meitat dels actius estan aturats.
Aquesta absència de rendes, sumada a l’elevat nivell d’endeutament de les famílies, que es deu, sobretot, a l’adquisició de l’habitatge habitual, està generant una situació crítica per a moltes famílies que pot abocar en noves bosses de misèria.
Davant d’aquest escenari, en què s’està posant en risc la supervivència de les persones i famílies afectades i la cohesió social al nostre país, des de CCOO de Catalunya exigim al Govern de la Generalitat que activi un programa integral que garanteixi la subistència de qui ha perdut la feina i no té rendes alternatives. Així:
1. Ha d’implementar-se de forma immediata la RGC com a dret de ciutadania, subjectiu i exigible, com reconeix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La RGC està justificada per la Llei 13/2006, de prestacions socials de caràcter econòmic, que defineix l’IRSC com a instrument per a valorar la situació de necessitat per a fer front a les despeses essencials.
2. En tant no s’implementi la RGC, la RMI ha de mantenir el seu paper de sostenir adequadament totes les persones amb els recursos convenients per a mantenir-se.
Han de retirar-se la reforma de la RMI que suposen condemnar a la pobresa i l’exclusió social les persones sense feina i sense possibilitats d’aconseuir ingressos alternatius.
Un cop en vigor la RGC, la RMI haurà de reforçar les tasques d’inserció social i laboral.
3. Davant el risc de pèrdua de l’habitatge sense poder liquidar el deute, exigim que es reguli la dació en pagament, la paralització dels desnonament i el lloguer social.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’octubre de 2011