Malgrat la baixada de maig, l’IPC continua en taxes molt altes que perjudiquen especialment a les persones amb rendes i salaris baixos
L’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de maig, a nivell de l’Estat, ha disminuït fins el 3’5% de taxa interanual motivat per la davallada del preu del petroli, donat el pes que tenen els carburants en aquest indicador, a més dels aliments i les begudes no alcohòliques.
La inflació subjacent, és a dir l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté com en el mes d’abril en el 2’1%, pel preu dels aliments bàsics; Això afecta sobre tot a les persones aturades i les que tenen rendes baixes, especialment pensionistes, i fa més injustes les mesures de retallada de despesa pública del govern de l’Estat i de la Generalitat.
La inflació alta perjudica especialment els treballadors i treballadores i a les persones amb rendes baixes i pensionistes i posa en evidència el desequilibri en el repartiment dels costos de la crisi. Això ho veiem especialment amb l’augment de preus dels aliments, però també del transport.
Les taxes elevades de la inflació no es deuen als costos salarials i per tant fa totalment necessàries les clàusules de revisió salarial dels convenis col·lectius que garanteixen el poder de compra dels salaris quan augmenten els preus per sobre dels increments pactats. Les retallades i congelacions salarials situen més lluny la sortida de la crisi i són inútils per incrementar la competitivitat del país que s’ha de millorar amb més formació i innovació a les empreses.
A nivell europeu, l’IPC harmonitzat continua mantenint la distància amb la mitjana europea, que és del 2’7%, el que repercuteix en negatiu en la competitivitat de les empreses pel que fa a l’exportació dels seus productes i pot perjudicar encara més la recuperació de la nostra economia.
Catalunya, amb una taxa interanual del 3’5 % es manté igual que l’indicador estatal tot i que es manté el diferencial de preus en l’educació pel major pes de les escoles concertades que a la resta de l’Estat.
En aquest escenari CCOO de Catalunya:
• Rebutja el decret llei de reforma de la negociació col•lectiva aprovat pel govern Zapatero perquè és desequilibrat en favor de les propostes patronals més dures, no serveix per actualitzar i modernitzar el sistema de negociació col•lectiva i és inútil per reactivar l’economia.
• Considera necessari recuperar el diàleg social entre sindicats i patronal per millorar la competitivitat de les empreses avançant en el marc de relacions laborals, la flexibilitat interna i la protecció dels drets laborals.
• Rebutja les retallades del Govern de la Generalitat perquè perjudiquen especialment les persones amb més dificultats econòmiques, empitjorarà la qualitat dels serveis públics i provocarà la privatització d’alguns serveis.
• Rebutja les rebaixes de sous públics i les congelacions de les pensions i l’enduriment de l’accés a la Renda Mínima a Catalunya que afecten sobretot les persones amb més dificultats i faran augmentar el nombre de persones que estan per sota del llindar de la pobresa.
• Considera que la influència del preu del petroli en la inflació posa en evidència la necessitat de resoldre la dependència energètica espanyola ja que repercuteix directament en la competitivitat de les empreses.
Feu clic per veure les declaracions de Dolors Llobet, secretària de Comunicació i portaveu, i Joan Carles Gallego, secretari general, de CCOO de Catalunya, efectuades el dimarts 14 de juny de 2011.