L’objectiu d’aquest fullet informatiu és situar la importància de l’estratègia i acció sindical en salut laboral, a través de la participació de les persones treballadores i dels seus representants, valorant l’impacte que té sobre la millora de les condicions de treball.
Les empreses prenen les seves decisions des del poder unilateral que ostenten i en resposta als seus interessos empresarials, en contraposició als de les persones treballadores. És en aquest conflicte capital treball, on es situen totes les lluites i reivindicacions sindicals per a la millora de les condicions de treball i de vida de les persones treballadores, també les relacionades amb la salut.
La salut, com a dret fonamental, es troba limitat en el si de l’empresa, per aquesta capacitat unilateral de l’empresari, en el sentit que, quan s’entra a treballar, els drets socials i democràtics depenen d’aquestes decisions empresarials, preses en base a uns interessos de part.
La lluita sindical es fonamenta, per tant, a aconseguir la democratització en l’empresa, poder incidir en aquestes decisions evitant que perjudiquin a les persones treballadores i promovent millores en les condicions de treball.
El sindicat, per la seva naturalesa i com a representació col·lectiva, qüestiona aquesta manca de democràcia en les empreses, de manera que l’exercici dels drets depèn de l’esforç i potència sindical en aquest qüestionament de l’organització del treball.
La relació entre els drets a la integritat física i a la salut, i l’organització del treball queda clara quan observem el creixement de la sinistralitat que s’ha produït des de l’aplicació de la Reforma Laboral de 2012, la qual va generalitzar la precarietat en el model de les relacions laborals, caracteritzada per: la primacia del conveni d’empresa, la devaluació de salaris i condicions de treball, l’abús en l’externalització i la pèrdua de capacitat de les administracions en els expedients de regulació d’ocupació.
En aquest context, la lluita sindical es situa en una organització del treball que ha reduït les inversions i els esforços en prevenció de riscos, que produeix danys a la salut i genera unes condicions de treball precàries en tots els elements de la relació laboral.
Com a àrea transversal, en la nostra acció sindical en salut laboral hem de donar noves respostes als nous problemes que l’organització de la feina genera, el nostre esforç ha d’anar orientat a la necessària integració de la salut laboral en la resta d’àrees de la nostra acció, implicant a les diferents estructures sindicals i fent que els sistemes de representació, dels diferents àmbits en què tenim presència, serveixin per a incidir de manera activa en la protecció de la seguretat i la salut de les persones treballadores.
L’existència d’una Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), que no ha estat reformada, o l’aplicació de les diferents directives europees, no garanteixen la protecció real de la salut en les empreses. Únicament la pressió sindical permet que hi hagi un equilibri més favorable per als
interessos de les persones treballadores.
Així, reivindiquem el paper del sindicat, com a promotor d’una organització de la feina saludable i amb condicions de qualitat, i com a garant de l’exercici dels drets individuals i col·lectius, per a ocupar nous espais d’influència i participació envers els drets de les persones.
Feu clic per veure:
- el full “Impacte de l’acció sindical en la salut laboral” (en català)
- el full “Impacto de la acción sindical en la salud laboral” (en castellà)